Data: 6 d’abril de 2025
La Quaresma és temps de conversió. I un aspecte que fora bo de revisar en aquest temps quaresmal és la necessitat de convertir-nos de la crítica i la murmuració. Ens és més fàcil obrir la boca per criticar i condemnar, tendim més a fixar-nos en els defectes i errors dels altres que no pas intentar comprendre’ls i buscar factors que els puguin disculpar. Més d’una vegada el Papa Francesc ha demanat als cristians que «tanquem les portes a la gelosia, enveges i murmuracions que divideixen i destrueixen les nostres comunitats».
Però la realitat és que ens agrada molt això de tirar pedres als altres; amb facilitat opinem i donem sentències sobre el que fan o deixen de fer. La murmuració i la crítica són massa presents entre nosaltres i també ens és habitual això de passar les culpes a un altre. Són molt pocs els qui són capaços d’assumir les responsabilitats que els hi pertoquen i massa sovint veiem com es passen la factura els uns als altres. Ningú vol assumir la responsabilitat quan alguna cosa, algun projecte, no surt bé o no acaba com nosaltres voldríem.
És una tendència humana que està en relació també amb el tema de la manca de compromís, de la por al compromís. Assumir la mateixa culpa, les mateixes responsabilitats vol dir assumir el nostre compromís davant dels altres. No volem responsabilitats, i a la vegada tenim molta facilitat per demanar comptes als altres. Passa en l’àmbit de la família, del treball, de la política i de l’economia, en les nostres relacions humanes en general i moltes vegades sense el més petit sentit d’autocrítica.
L’evangeli d’aquest diumenge ens presenta el cas d’una dona acusada d’adulteri i condemnada pels jueus a ser apedregada. Li pregunten a Jesús què han de fer i ell, després d’uns moments de silenci, els fa adonar de la fragilitat del seu judici i de la seva responsabilitat amb unes senzilles paraules: «Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres».(Jn 8, 1-1).
L’experiència ens ensenya que els nostres judicis humans són molt febles i sovint erronis, i a l’evangeli Jesús ens diu també: «No judiqueu i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats. Com és que veus la brossa a l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que hi ha en el teu?» (Mt. 7, 1.-3).
Aquest és un propòsit que ens podríem plantejar en aquesta Quaresma, llençar una campanya contra la crítica i la murmuració. Allunyar de nosaltres el vici de la murmuració. Un propòsit de veritable conversió que ens farà bé a nosaltres i a tots aquells que ens envolten.
