Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la tradició catalana de les Passions, de la Mare de Déu dels Dolors, del pregó de Setmana Santa, de la comunió dels sants i la indulgència, de si té sentit el concepte de pecat en una societat secularitzada, de convertir-nos de la crítica i la murmuració, de caminar junts en l’esperança, de la Trobada del Moviment Infantil Diocesà i del goig de caminar junts.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, parla d’una de les “tradicions religioses populars més arrelades a les terres catalanes: l’escenificació dels fets de la Passió de Crist, seguint la narració dels Evangelis”. Recorda que “aquest mes de març, la Federació Catalana de Passions va presentar el programa de l’actual temporada a l’Abadia de Montserrat amb l’espectacle únic «Passió de Passions», dins dels actes del Mil·lenari de Montserrat” i que “també es va informar que actualment hi ha vint-i-dues Passions a Catalunya que són membres de la Federació”. Expressa a totes elles el seu reconeixement i l’agraïment “per mantenir i renovar aquesta tradició tan valuosa pel seus continguts socials i religiosos”. Finalment, ens anima a “seguir gaudint d’aquestes representacions teatrals que escenifiquen la Passió a molts indrets de Catalunya” i demana que ens deixem “atrapar per l’escenificació de la vida i la mort de Jesucrist i, a través d’ella, entrem en comunió profunda amb el qui és la font de la Vida i l’Amor”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, recorda que el proper divendres “farem memòria popular de la Mare de Déu dels Dolors” i que “la devoció a la Mare dels Dolors se centra en els anomenats Set Dolors de Maria, que simbolitzen els moments més dolorosos de la seva vida”. Demana que ens acostem “a la Setmana Santa de la mà de Maria” i que hi entrem “amb tota l’Església universal”. Afirma que Maria és la Mare de Jesús, la primera deixebla seva, que “Maria passa la prova més dura, quan com a mare veu crucificar el seu fill estimat”, que “Maria acompanya Jesús en silenci fins a la Creu i s’hi està dreta, pregant”, que “Maria a la Creu rep de llavis de Jesús la seva missió de Maternitat envers el deixeble estimat i, en ell, de tots els deixebles que aniríem arribant” i que “Maria ferma, silenciosa, creient i perseverant, esperà la Resurrecció del seu Fill”. Finalment, demana que “visquem sota el mestratge de la Verge Maria aquests dies sants de la Passió, la Mort i la Resurrecció de Crist”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, recorda que “a les portes de la Setmana Santa, a les nostres terres vivim com un tast, com una aproximació a la profunditat del misteri” i que ho fem “de la mà de Maria, la primera deixebla”. Expressa que “aquests dies la imatge de Maria recorrerà moltes de les nostres viles” i que “aquests dies tan transcendents la venerem sota l’advocació de la Mare de Déu dels Dolors”. Afirma que “no hi ha dolor com el dolor d’una mare quan perd un seu fill” i que “no hi ha dolor com el dolor d’una mare perquè no hi ha tampoc amor com l’amor d’una mare”. Diu que “Maria és deixebla, Maria és actora imprescindible en la història de la salvació”, però que “Maria és per damunt de tot i abans que tot, mare” i no deixa mai de patir. Finalment, diu que “mirar a Maria, sota l’advocació de la Mare de Déu dels Dolors, és mirar amb esperança allí on sembla que no hi ha lloc per a l’esperança”, “l’esperança d’un matí de diumenge i d’una tomba buida, signes de la victòria de la vida sobre la mort, de la victòria de l’esperança sobre la desesperança”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “al llarg de l’any, hem instituït el pregó per anunciar i preparar una festa determinada”. Informa que el Secretariat Diocesà de Confraries “ha organitzat el pregó de Setmana Santa a la catedral per a la tarda de dissabte, 5 d’abril” i que “l’acte tindrà dues parts: en la primera, una al·locució sobre l’esdeveniment central de l’any cristià a càrrec de l’arquebisbe de Saragossa, Mons. Carlos Escribano; en la segona, un complement musical i oracional”. Considera que “en aquests moments en què sembla que la nostra societat s’oblida de Déu o pretén viure com si no existís, és un deure de tot cristià anunciar amb paraules i, sobretot, amb el testimoni, que la seva presència i el seu amor són al centre i mouen els cors de milions de persones a tot el món”. Afirma que “sabem que l’anunci o pregó és una aportació verbal d’algú que intenta ajudar els oients a convertir-se, perquè confessin amb més autenticitat Jesucrist i col·laborin en la transformació més justa i solidària del nostre món”. Finalment, diu que “convé repetir el compromís personal i comunitari que s’adquireix amb el seguiment voluntari de les paraules i els gestos de Jesús”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “l’Església creu i viu «la comunió dels sants»” i “sempre ha pregat i prega per a la plena expiació de les faltes dels seus membres”. Expressa que “amb el do de la indulgència jubilar, l’Església apel·la sempre a la gratuïtat absoluta de la gràcia del Pare misericordiós i prega, al mateix temps, per la voluntat ferma de la sincera conversió del penitent” i que amb el do de la indulgència “el cristià constata amb certesa la infinita misericòrdia de Déu amb aquell indult que implica l’expiació i l’extinció de les penes del pecat”. Afirma que “el do de la indulgència és sempre aplicable a un mateix o als difunts, però no és aplicable a altres persones que encara visquin a la terra”. Recorda que “el sufragi pels difunts serà per mitjà de qualsevol celebració de l’eucaristia” i que “amb el do de la indulgència no declarem que aquells difunts ja estan salvats, sinó que «oferim sufragis per ells, perquè un cop purificats, puguin arribar a la visió de Déu»”. Finalment, diu que “la nostra pregària i l’aplicació mateixa del do de la indulgència pels difunts «no sols pot ajudar-los a ells, sinó que també pot fer eficaç la seva intercessió per nosaltres»”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, diu que “en una Catalunya on el laïcisme i el pensament crític han guanyat terreny, parlar de «pecat» en el seu sentit tradicional pot no ressonar en el discurs públic”. Expressa que “en l’àmbit de l’Església, estem familiaritzats amb la realitat del pecat” i que “la consciència del pecat ens ajuda a regir-nos personalment i comunitàriament amb responsabilitat, misericòrdia i alegria”. Considera que “en una societat secularitzada, també podem entendre el pecat com una falta moral, una irresponsabilitat o un dany a la societat”. Afirma que “convivim amb el pecat d’indiferència quan ens desentenem dels problemes socials, la pobresa o l’exclusió”, que “normalitzem el pecat d’hipocresia si diem defensar valors democràtics mentre actuem de manera intolerant amb qui pensa diferent”… Finalment, diu que “el pecat i la redempció, més enllà del seu significat en l’àmbit religiós, es poden reformular en termes de responsabilitat moral, transformació personal i compromís amb la cura de la vida i el bé comú” i que “de tot això, en necessitem molt”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “la Quaresma és temps de conversió” i que “un aspecte que fora bo de revisar en aquest temps quaresmal és la necessitat de convertir-nos de la crítica i la murmuració”. Expressa que “la murmuració i la crítica són massa presents entre nosaltres”, que “també ens és habitual això de passar les culpes a un altre” i que “són molt pocs els qui són capaços d’assumir les responsabilitats que els hi pertoquen”. Afirma que “és una tendència humana que està en relació també amb el tema de la manca de compromís, de la por al compromís” i que “assumir la mateixa culpa, les mateixes responsabilitats vol dir assumir el nostre compromís davant dels altres”. Reconeix que “l’experiència ens ensenya que els nostres judicis humans són molt febles i sovint erronis”. Finalment, diu que un propòsit que ens podríem plantejar en aquesta Quaresma és “llençar una campanya contra la crítica i la murmuració”, “allunyar de nosaltres el vici de la murmuració”, “un propòsit de veritable conversió que ens farà bé a nosaltres i a tots aquells que ens envolten”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “la conversió és sempre una necessitat ineludible en el camí cristià” i que “el seguidor de Jesús ha de ser contínuament en camí, seguint les petjades del seu Mestre”. Recorda que “en el missatge per a la Quaresma d’enguany, el sant pare Francesc ens fa una crida a la conversió: «la de l’esperança, la de la confiança en Déu i en la seva gran promesa de la vida eterna»”. Expressa que convertir-se a l’esperança “ha de ser un objectiu en el nostre itinerari vers la Pasqua” i que el Jubileu del 2025 ens recorda que “hem de ser, enmig d’un món que té al davant un futur incert, testimonis d’esperança”, “no pas qualsevol, sinó aquella que no defrauda (cf. Rm 5,5): la que té la seva font en la mort i la resurrecció de Jesucrist. Recorda també que l’objectiu del jubileu és que «pugui ser per a tothom un moment de trobament viu i personal amb Jesucrist, el Senyor, “porta” de salvació». Finalment, diu que “el Sant Pare ens indica què ens hem de preguntar per a veure si caminem en esperança”, com ara si tenim la convicció que Déu perdona els pecats, o ens comportem com si poguéssim salvar-nos sols o si anhelem la salvació.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, expressa als xiquets i xiquetes del Moviment Infantil Diocesà (MID) que és una alegria per a ell poder compartir amb ells una nova Trobada del MID en la diòcesi, al voltant dels catequistes, els familiars i, per descomptat, el Senyor… Explica que el lema de la trobada és “Caminem junts plens d’esperança”. Diu als infants que Jesús vol caminar amb ells, escoltar com li preguen, i que per això fan camí com a pelegrins des de la Catedral de Tortosa fins al Seminari Diocesà, pugen al cim de la muntanya per a estar més prop de Déu, i ho fan “plens d’esperança i il·lusió, com a amics i germans”. Els recomana que estiguin molt units a Jesús, per tal d’aprendre a ser com Ell, seguir els seus passos i oferir al món els dons que Ell els ha regalat. Els anima a que, fins al dia que rebin l’Eucaristia, comencin a escriure-li una carta a Jesús on li vagin explicant el que desitgen viure amb Ell. Finalment, els diu que quan arribi el dia en què rebin la Primera Comunió, estarà desitjant rebre aquesta carta que comencen i llegir-la amb ells i els convida a caminar junts, “de la mà del nostre millor amic Jesús, plens d’esperança”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “no podem oblidar que el pelegrinatge no es pot fer en solitari” i recorda que “el Concili Vaticà II va subratllar que els cristians formem un poble que pelegrina; som una família que camina unida”. Reconeix que “en els nostres dies és molt forta la temptació de l’individualisme, que fa pensar a alguns que podran viure la seva fe sense la comunitat cristiana, al marge de l’Església”, però que “ningú no es pot salvar en solitari”. Considera que “hem de sentir el “goig espiritual” de ser poble de Déu”, que “hem de redescobrir el goig de fer el camí plegats” i que “per poder “caminar junts”, sinodalment, necessitem la conversió del cor i una espiritualitat forta que impregni la nostra vida quotidiana” i “per sentir el goig de caminar al costat de l’altre cal “ascesi, humilitat, paciència i disponibilitat per perdonar i ser perdonat””. Finalment, reprodueix unes paraules del Papa en el seu Missatge de Quaresma: “Caminar junts significa ser artesans d’unitat, partint de la dignitat comuna de fills de Déu; significa caminar colze a colze, sense trepitjar ni dominar l’altre…”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
