Data: 20 d’abril de 2025
A 3Cat es va emetre un reportatge sobre l’eutanàsia titulat La bona mort. Dies abans i després, diversos diaris es feien ressò de les dades sobre l’eutanàsia a Catalunya. Un tema que toca el sofriment de moltes persones malaltes, les seves famílies i cuidadors, i que, per tant, mereixen tot el respecte i suport en els seus processos de malaltia.
Arran de les estadístiques que indiquen que a Catalunya 358 persones van demanar l’eutanàsia i que aquestes peticions van augmentar un 63% el 2024, em faig algunes preguntes. No pretenc que tothom comparteixi la meva opinió, però convido a obrir un debat que no restringeixi tots els factors implicats en una llei que valida el suïcidi assistit.
Pel que fa al tema de l’eutanàsia, crida l’atenció que repetidament es plantegi com l’única sortida al sofriment, ignorant la realitat d’uns tractaments adequats i d’unes cures pal·liatives de qualitat. Milers de persones a Catalunya no reben l’atenció necessària per alleujar els seus patiments a causa d’una cobertura sanitària deficient, però això sembla que s’ignora. Allò que massa sovint es promou és acabar amb la vida de la persona que pateix i no amb el seu patiment. Això em sembla injust.
Cal reconèixer que, quan es difon la llei de l’eutanàsia, s’està fomentant el fet de descartar persones malaltes que són vulnerables físicament i psicològicament.
En el programa no s’expliquen alternatives que alleugin el patiment. Diverses vegades es diu que impedir o retardar l’eutanàsia és fer patir, però no es diu que l’eutanàsia és, al cap i a la fi, que una tercera persona provoqui la teva mort. “Deixar marxar” o “deixar anar” són eufemismes.
El reportatge plantejava, de manera directa i indirecta, que hi ha “vides que no valen la pena ser viscudes”. Això és molt greu. Què vol dir viure i qui decideix qui ha de viure? Només un mateix? Però no es parla dels greus riscos que això comporta. Tot plegat ens porta a preguntar-nos: És bo viure? És un bé matar? És un bé provocar la mort? Està bé suïcidar-se?
Evitem una mirada massa reduccionista del malalt, dels familiars i dels professionals. L’eutanàsia és un tema difícil, dolorós i molt complex, on es barregen molts factors físics, psicològics, familiars, econòmics, socials i espirituals. Per això, crec que cal demanar un debat més ampli i amb més pluralisme.
