Data: 20 d’abril de 2025
En celebrar la festa més important per a un cristià, o una comunitat, com és la Resurrecció del Senyor, se’m desperta l’exigència, com a tot seguidor seu, de compartir la felicitat d’aquest esdeveniment que sent l’Església i la necessitat de comunicar-ho als quatre punts cardinals perquè tothom conegui i senti les conseqüències de les paraules i els gestos de Jesucrist. Els cristians ho vivim amb una profunda alegria, omplint de sentit tot allò que pensem, fem i desitgem per al nostre món.
L’Església celebra aquesta festa d’una manera singular cada any i amb característiques pròpies impulsades per cada generació. Recull les adherències i les iniciatives que la cosmovisió cristiana ha anat acumulant al llarg dels segles. Als centres de culte es participa litúrgicament en els misteris de la Redempció, però al carrer, a les famílies i a la societat es respira un ambient de celebració festiva constant. Àpats, música, trobades, segones residències, viatges… són un conjunt d’elements que adornen i fan reviure la novetat d’aquest temps, encara que les motivacions religioses queden una mica difuminades o ocultes. Com a bisbe de Lleida, em sento en el deure de recordar la centralitat de la Pasqua per a aquells que la celebreu i la viviu amb autèntica densitat cristiana. Al mateix temps, desitjo a tots els qui conviuen amb nosaltres una immensa felicitat en el seu entorn familiar i professional. Aquí teniu unes línies, escrites per altres, per a la reflexió, i una imatge pasqual per a la vostra contemplació.
«Per a mi continua havent-hi quelcom gairebé increïble en la idea d’un jove pagès de Galilea que imagina poder portar sobre les seves espatlles la càrrega del món sencer (…) i que no només ho imagina, sinó que ho aconsegueix, de manera que en el moment present tots els que entren en contacte amb la seva personalitat, encara que potser no s’inclinin davant el seu altar ni s’agenollin davant el seu sacerdot, senten, tanmateix, d’alguna manera, que la lletjor dels seus pecats desapareix i la bellesa del seu dolor se’ls revela.» (Oscar Wilde, De Profundis)
«Per fructificar, la llavor necessita la mà que la llanci ben lluny. El vaixell requereix que algú, enamorat del viatge, sigui capaç d’ajudar-lo a abandonar la il·lusòria quietud del port. La pàgina necessita que alguna persona s’arrisqui a explicar una història. Tant en les coses més petites com en les més grans trobem la mateixa exhortació a l’esperança.» (José Tolentino Mendonça, La mística de l’instant)
«Senyor, Tu ets la Vida, la meva Vida, la Vida veritable.
Davant la por a la pèrdua, Tu la meva abundància,
Davant la inseguretat del que és desconegut, Tu la meva certesa absoluta.
Davant el dolor i la impotència, Tu la força que em sosté.
Davant la foscor i el no saber, Tu la llum que il·lumina les meves opcions.
Davant la paràlisi de la meva covardia, Tu l’impuls de cada intent.
Davant allò que sembla no tenir sortida, Tu el meu horitzó infinit.
Sí, Senyor, jo crec que Tu ets el Crist.
La Resurrecció i la Vida,
La meva Vida, la Vida veritable.»
(Gloria Díaz Lleonart, Càritas, Quaresma i Pasqua 2025)
Malgrat els perills immensos en forma d’enfrontaments, guerres o maltractaments que ens afecten en diversos àmbits socials, desitjo que la Pasqua de Resurrecció sigui un moment feliç per a tothom.
