Data: 20 d’abril de 2025
Estimats diocesans,
En el preciós himne que obre la primera carta de Pere es canta la resurrecció del Senyor i es diu que per ella hem pogut néixer de nou i hem rebut l’esperança. L’himne comença així: «Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist. Pel gran amor que ens té, ens fa néixer de nou i ens ha donat una esperança viva, gràcies a la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts» (1 Pe 1, 3).
Sí, la resurrecció de Jesús és fruit de l’amor extraordinari que el Pare ens té i per això no ens cansem de cridar “al·leluia”, que Déu sigui lloat per sempre. Sí, la resurrecció ha infós en els nostres cors una gran esperança, perquè ara comprenem que la darrera paraula no la té l’odi, la mentida i la mort, sinó que la té l’amor, la veritat i la vida. Aquell que havia estat rebutjat i ajusticiat injustament, ha estat rehabilitat pel Pare i ara es mostra com el Kyrios, el Senyor de tot i de tots.
Podem somiar un món nou. Podem comprometre’ns sense por en el projecte del Regne de Déu, perquè, encara que de moment calgui patir dificultats i contradiccions, sabem que la victòria final està garantida i pertany de manera irrevocable a Déu. Lamentablement, són moltes les persones que han vist trencats els seus somnis i defraudades les seves esperances; se senten frustrades i han renunciat a lluitar per una societat més justa i fraterna. Però nosaltres no podem rendir-nos, perquè sabem que la creu no és el final, sinó el camí cap a la vida, que tot l’esforç per fer present el Regne de Déu serà recompensat, que qui entrega de veritat la seva vida, acaba guanyant-la. Durant aquests dies de Pasqua podríem anar consolidant en nosaltres aquesta esperança que ens obre la resurrecció de Jesús.
A més, Jesús ressuscitat és “primícia dels qui han mort” (1 Cor 15, 20). Ell obre la humanitat a l’esperança que la vida no s’acaba amb la mort, “sinó que es transforma” per sempre. Escriu el Papa: “Què serà de nosaltres després de la mort? Amb Jesús més enllà d’aquest llindar hi ha la vida eterna, que consisteix en la comunió plena amb Déu, en la contemplació i la participació del seu amor infinit. El que ara vivim en l’esperança, després ho veurem en la realitat” (Spes non confudit, 21). La comunió plena amb Déu i amb tota la creació serà la nostra felicitat. Nosaltres vivim amb aquesta esperança ferma. Amb l’Apòstol tenim la certesa que res, ni la mort ni la vida, ni cap criatura, “no ens podrà separar mai de l’amor de Déu que s’ha manifestat en Crist Jesús, Senyor nostre” (Rm 8,38-39).
