Data: 27 d’abril de 2025
Amb aquest diumenge II de Pasqua o de la Divina Misericòrdia concloem la solemnitat de la Pasqua i encetem el temps pasqual. Coincideix aquest any amb el 27 d’abril, dia en el qual celebrem tradicionalment a la Mare de Déu de Montserrat, la nostra patrona. Tot i que litúrgicament aquesta festa la celebrem dilluns, perquè la Pasqua del Senyor és la més gran de les solemnitats i aquest any Maria cedeix el protagonisme al seu Fill, no podem oblidar que celebrem aquest any el mil·lenari del monestir de Montserrat, vertader cor espiritual de les nostres terres.
Maria és la primera de les deixebles, aquella qui de més a prop escoltà la paraula de Jesús i la que primer el seguí. Ella és la deixeble i la mare, aquella que el du a les seves entranyes, el cria, l’educa i a la fi l’acull mort en els seus braços. Per això Maria és venerada sota tantes advocacions al llarg del nostre territori i arreu del món. La verge bruna és d’antic venerada al massís de Montserrat, i al seu redós una comunitat monàstica hi prega al llarg del dia tot demanant-li que intercedeixi davant del seu Fill i ens beneeixi.
Maria i els monjos, Maria i la vida monàstica, són dues realitats de la nostra Església, de sempre ben properes. La devoció a Maria ha estat des dels inicis un tret característic de la vida monàstica i aquest relació adquireix a Montserrat un paper fonamental. Qui no ha aixecat alguna vegada la seva súplica o la seva mirada a la verge bruna? Qui no s’ha sentit com a casa en pujar a Montserrat per visitar a la nostra Mare i patrona?
Aquesta proximitat de Maria, sota l’advocació de Montserrat, forma part de l’arrelament de la fe cristiana a les nostres terres. Ella és l’ambaixadora de Crist entre nosaltres i per ella i amb ella sentim a Crist més proper. La fe de Maria ens serveix d’exemple i de model. Maria acull en el seu interior la Paraula, esdevenint així portadora de l’Evangeli, d’aquell qui és la Paraula.
Maria és feliç per haver cregut i per haver vist. Havent vist ella a Crist, és per a nosaltres una intercessora amatent i sol·lícita, un recer per a la nostra fe, una fe que no ens ve a nosaltres d’haver vist, sinó que ens ve d’haver escoltat i seguit la tradició, la fe d’aquells que ens han precedit. Montserrat és un fogar per a la nostra fe, el nostre Sinaí, allí on tradició i present s’agermanen.
Que la Mare de Déu de Montserrat ens il·lumini en el nostre peregrinar cap a Crist, el seu Fill i Senyor nostre.
