Estimats germans i germanes, bon dia!
Continuant amb les catequesis sobre la missa, podem preguntar-nos: què és essencialment la missa? La missa és el memorial del Misteri pasqual de Crist. Ens fa participar de la seva victòria sobre el pecat i la mort i dóna un sentit total a les nostres vides.
Per aquest motiu, per a comprendre el valor de la missa hem d’entendre en primer lloc el significat bíblic del «memorial». «No és sols el record dels esdeveniments passats, sinó que d’alguna manera els fa presents i actuals. Així és com Israel entén el seu alliberament d’Egipte: cada vegada que se celebra la Pasqua es fan presents els fets de l’Èxode en la memòria dels creients perquè els apliquin a la seva vida» (Catecisme de l’Església catòlica , 1363). Jesucrist, amb la seva passió, mort, resurrecció i ascensió al cel ha completat la Pasqua. I la missa és el memorial de la seva Pasqua, del seu «èxode», que ha realitzat per nosaltres, per fer-nos sortir de l’esclavatge i introduir-nos a la terra promesa de la vida eterna. No és només un record, no, és més: és fer present el que va succeir fa vint segles.
L’eucaristia ens porta sempre al cimal de l’acció de salvació de Déu: el Senyor Jesús, fent-se pa partit per nosaltres, vessa damunt nostre tota la seva misericòrdia i el seu amor, com ho va fer a la creu, per tal de renovar el nostre cor, la nostra existència i la nostra manera de relacionar-nos amb ell i amb els germans. Diu el Concili Vaticà II: «Cada vegada que el sacrifici de la creu, amb el qual Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat, se celebra a l’altar, es realitza la nostra redempció» (Const. dogm. Lumen gentium , 3).
Cada celebració de l’eucaristia és un raig d’aquell sol sense posta que és Jesús ressuscitat. Participar a la missa, especialment el diumenge, significa entrar en la victòria del Ressuscitat, ser il·luminats amb la seva llum, escalfats amb el seu calor. Mitjançant la celebració eucarística l’Esperit Sant ens fa participar de la vida divina que és capaç de transfigurar tot el nostre ésser mortal. I en el seu pas de la mort a la vida, del temps a l’eternitat, el Senyor Jesús ens porta també a nosaltres amb ell a fer la Pasqua. En la missa es realitza la Pasqua. Nosaltres, en la missa, estem amb Jesús mort i ressuscitat i ell ens porta endavant, a la vida eterna. En la missa ens unim a ell. Així, Crist viu en nosaltres i nosaltres vivim en ell. Sant Pau diu: «Estic crucificat amb Crist. Ja no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi. La vida que ara visc en el cos, la visc gràcies a la fe en el Fill de Déu, que em va estimar i es va entregar ell mateix per mi» (Ga 2,19-20). Així pensava Pau.
La seva sang, de fet, ens allibera de la mort i de la por de la mort. Ens allibera no sols del domini de la mort física, sinó de la mort espiritual que és el mal, el pecat, que ens domina cada vegada que caiem víctimes del nostre pecat o d’altres. I llavors la nostra vida està contaminada, perd bellesa, perd sentit, es panseix.
Crist en canvi ens dóna la vida de nou; Crist és la plenitud de la vida, i quan es va enfrontar amb la mort la va vèncer per sempre: «Ressuscitant va destruir la mort i va renovar la vida» (Pregària eucarística IV). La Pasqua de Crist és la victòria definitiva sobre la mort, perquè ell ha transformat la seva mort en un acte suprem d’amor. Va morir per amor! I en l’eucaristia, ell vol comunicar-nos aquest amor seu pasqual, victoriós. Si la rebem amb fe, també nosaltres podrem estimar de veritat Déu i el proïsme, podrem estimar com ell ens ha estimat a nosaltres, donant la vida.
Si l’amor de Crist és en mi, puc donar-me plenament als altres, amb la certesa interior que si l’altre em volgués fer mal jo no moriré, sinó que em defensaria. Els màrtirs han donat la seva vida per aquesta certesa de la victòria de Crist sobre la mort. Només si experimentem aquest poder de Crist, el poder del seu amor, serem realment lliures per donar-nos sense por. Això és la missa: entrar en aquesta passió, mort, resurrecció, ascensió de Jesús. Quan anem a missa és com si anéssim al calvari, igual. Però ara penseu: Nosaltres en el moment de la missa anem al calvari —imaginem-nos-ho— i sabem que aquell home d’allí és Jesús. I sabent això ens permetem xerrar, fer fotografies, fer una mica d’«espectacle»? No! Perquè és Jesús! Nosaltres segur que estarem en silenci, amb el plor i l’alegria de ser salvats. Quan entrem a l’església per celebrar la missa, pensem això: entro al calvari, on Jesús dóna la seva vida per mi. I així desapareix l’espectacle, desapareixen les xafarderies, els comentaris i totes les coses que ens allunyen d’aquesta cosa tan bonica que és la missa, el triomf de Jesús.
Penso que ara queda més clar que la Pasqua es fa present i opera cada vegada que celebrem la missa, aquest és el sentit del memorial. La participació en l’eucaristia ens fa entrar en el Misteri pasqual de Crist, ens fa passar amb ell de la mort a la vida, allí, al calvari. La missa és refer el calvari, no és un espectacle.
Traducció inicial de Josep M. Torrents Sauvage, per a www.catalunyareligio.cat, revisada
