Estimats germans i germanes, bon dia!
Aquesta és la nostra última reflexió sobre el tema del matrimoni i de la família. Estem en vigílies d’esdeveniments bonics i desafiants que estan relacionats directament amb aquest gran tema: la Trobada Mundial de les Famílies a Filadèlfia i el Sínode dels Bisbes aquí a Roma. Tots dos tenen una importància mundial, que correspon a la dimensió universal del cristianisme, però també a la dimensió universal d’aquesta comunitat humana fonamental i insubstituïble que és precisament la família.
El moment actual de la civilització apareix marcat pels efectes a llarg termini d’una societat administrada per la tecnocràcia econòmica. La subordinació de l’ètica a l’afany de lucre compta amb importants recursos i amb un gran suport dels mitjans. En aquest escenari, una nova aliança de l’home i de la dona no sols és necessària, sinó fins i tot estratègica per a l’emancipació de les persones de la colonització dels diners. Aquesta aliança ha de tornar a dirigir la política, l’economia i la convivència civil! És ella la que decideix l’habitabilitat de la terra, la transmissió del sentiment de la vida, els llaços de la memòria i de l’esperança.
D’aquesta aliança, la comunitat conjugal-familiar de l’home i de la dona n’és la gramàtica generativa, el «nus d’or», podríem dir. La fe es basa en la saviesa de la creació de Déu, que ha confiat a la família no cuidar una intimitat per a ella mateixa, sinó l’emocionant projecte de fer «intern» el món. Només la família és al principi, a la base d’aquesta cultura mundial que ens salva; ens salva de molts, molts atacs, de moltes destruccions, de moltes colonitzacions, com la dels diners o de les ideologies que amenacen tant el món. La família és la base per a defensar-se!
En les nostres breus meditacions dels dimecres sobre la família hem tret de la Paraula bíblica de la creació la nostra inspiració fonamental. Podem retornar a aquesta Paraula i ho hem de fer així per trobar-ne l’amplitud i la profunditat. És una feina molt gran la que ens espera, però també molt emocionant. La creació de Déu no és simplement una premissa filosòfica: és l’horitzó universal de la vida i de la fe! No existeix un designi diví diferent de la creació i de la seva salvació. És per la salvació de la criatura —de tota criatura— que Déu s’ha fet home: «Per nosaltres els homes i per la nostra salvació», com diu el Credo. I Jesús ressuscitat és aquell que va ser «engendrat abans de tota la creació» (Col 1,15).
El món creat és confiat a l’home i a la dona: el que passa entre ells deixa petjada en tot. El seu rebuig de la benedicció de Déu porta inevitablement a un deliri d’omnipotència que ho fa malbé tot. És el que anomenem pecat original . I tots venim al món amb l’herència d’aquesta malaltia.
Tanmateix, no estem maleïts, ni abandonats a nosaltres mateixos. L’antiga història del primer amor de Déu per l’home i la dona ja tenia pàgines escrites amb foc, en aquest sentit! «Jo posaré enemistat entre tu i la dona, entre la teva descendència i la seva descendència» (Gn 3,15a). Són les paraules que Déu adreça a la serp enganyosa encantadora. Mitjançant aquestes paraules Déu marca la dona amb una barrera protectora contra el mal, a la qual ella pot recórrer —si ho vol— per a cada generació. Vol dir que la dona porta una benedicció secreta i especial, per a la defensa del seu fill del Maligne! Com la Dona de l’Apocalipsi, que corre a amagar el nen del drac i Déu la protegeix (cf. Ap 12,6).
Penseu quina profunditat s’obre aquí! Hi ha molts estereotips, a vegades ofensius, sobre la dona temptadora que inspira el mal. Això no obstant hi ha espai aquí per a una teologia de la dona digna d’aquesta benedicció de Déu per a ella i per als seus fills!
La protecció misericordiosa de Déu per a l’home i la dona, en qualsevol cas, és sempre per a tots dos. No oblidem això! El llenguatge simbòlic de la Bíblia ens diu que abans de fer-los fora del jardí del Edèn, Déu va fer per a l’home i per a la dona túniques de pell i els va vestir (cf. Gn 3,21). Aquest gest de tendresa significa que malgrat les conseqüències doloroses del nostre pecat, Déu no vol que ens quedem nus i abandonats al nostre destí de pecadors. Aquesta tendresa divina, aquesta atenció per nosaltres, la veiem encarnada en Jesús de Natzaret, fill de Déu «nascut d’una dona» (Ga 4,4). I sant Pau també diu: «Crist va morir per nosaltres quan encara érem pecadors» (Rm 5,8). Crist, nat de dona, d’una dona. És la carícia de Déu sobre les nostres ferides, sobre els nostres errors, sobre els nostres pecats. Però Déu ens estima tal com som i ens vol fer anar endavant amb aquest projecte, i la dona és la més forta que porta endavant aquest projecte.
La promesa que Déu fa a l’home i a la dona a l’inici de la història inclou tots els éssers humans, fins a la fi de la història. Si tenim prou fe, les famílies dels pobles de la terra es retrobaran amb aquesta benedicció. En tot cas, qualsevol persona que es deixi portar per aquesta visió, sigui del poble que sigui, de la nació o religió a la qual pertanyi, que es posi en camí amb nosaltres, serà el nostre germà i la nostra germana, sense fer proselitisme. Caminem junts sota aquesta benedicció i sota el propòsit de Déu de fer-nos a tots germans en la vida en un món que continua endavant i que neix de la família, de la unió de l’home i la dona.
Que Déu us beneeixi, famílies de tots els racons de la terra! Que Déu us beneeixi a tots!
Traducció inicial de Josep M. Torrents per a Catalunya Religió , revisada
