Estimats germans i germanes, bon dia!
Iniciem avui un cicle de catequesis sobre els dons de l’Esperit Sant. Vosaltres sabeu que l’Esperit Sant constitueix l’ànima, la saba vital de l’Església i de cada cristià: és l’amor de Déu que fa del nostre cor la seva llar i entra en comunió amb nosaltres. L’Esperit Sant és sempre en nosaltres, en el nostre cor.
L’Esperit mateix és el «do de Déu» per excel·lència (cf. Jn 4,10), és un regal de Déu, i comunica diferents dons espirituals a aquell qui els acull. L’Església n’enumera set, nombre que simbòlicament significa plenitud, totalitat; són els que s’aprenen en la preparació per a rebre el sagrament de la confirmació i que invoquem en l’antiga oració anomenada Seqüència de l’Esperit Sant. Els dons de l’Esperit Sant són: saviesa, intel·ligència, consell, fortalesa, ciència, pietat i temor de Déu.
El primer do de l’Esperit Sant, d’acord amb aquesta llista, és, per tant, la saviesa. Però no es tracta senzillament de la saviesa humana, que és fruit del coneixement i de l’experiència. A la Bíblia s’explica que Salomó, en el moment de la seva coronació com a rei d’Israel, havia perdut el do de la saviesa (cf. 1Re 3,9). I la saviesa és precisament això: és la gràcia de poder veure cada cosa amb els ulls de Déu. És senzillament això: és veure el món, les situacions, les ocasions, els problemes, tot, amb els ulls de Déu. Això és la saviesa. Algunes vegades veiem les coses d’acord amb el nostre gust o d’acord amb la situació del nostre cor, amb amor o amb odi, amb enveja… No, això no és l’ull de Déu. La saviesa és el que obra l’Esperit Sant en nosaltres a fi que veiem totes les coses amb els ulls de Déu. Aquest és el do de la saviesa.
I òbviament això deriva de la intimitat amb Déu, de la relació íntima que nosaltres tenim amb Déu, de la relació de fills amb el Pare. I l’Esperit Sant, quan tenim aquesta relació, ens dóna el do de la saviesa. Quan estem en comunió amb el Senyor, l’Esperit Sant és com si transfigurés el nostre cor i li fes percebre tot la seva calor i la seva predilecció.
L’Esperit Sant, doncs, fa «savi» el cristià. Això, però, no en el sentit que té una resposta per a cada cosa, que ho sap tot, sinó en el sentit que «sap» de Déu, sap com actua Déu, coneix quan una cosa és de Déu i quan no ho és; té aquesta saviesa que Déu dóna al nostre cor. El cor de l’home savi en aquest sentit té el gust de Déu. I com n’és, d’important que a les nostres comunitats hi hagi cristians així! Tot en ells parla de Déu i es converteix en un signe bonic i viu de la seva presència i del seu amor. I això és quelcom que no podem improvisar, que no podem aconseguir per nosaltres mateixos: és un do que Déu dóna als qui són dòcils a l’Esperit Sant. A dins nostre, al nostre cor, tenim l’Esperit Sant; podem escoltar-lo i podem no fer-ho. Si l’escoltem ens ensenya aquest camí de la saviesa, ens regala la saviesa que consisteix a veure amb els ulls de Déu, a escoltar amb l’oïda de Déu, a estimar amb el cor de Déu, a jutjar les coses amb el judici de Déu. Aquesta és la saviesa que ens regala l’Esperit Sant, i tots nosaltres podem tenir-la. Només l’hem de demanar a l’Esperit Sant.
Penseu en una mare, a casa seva, amb els nens, que quan un fa una cosa l’altre en trama una altra, i la pobre mare va d’una banda a l’altra, amb els problemes dels nens. I quan les mares es cansen i criden als nens, això és saviesa? Cridar als nens —us ho pregunto—, és saviesa? Què us sembla a vosaltres: és saviesa o no? No! En canvi, quan la mare agafa el nen, el renya dolçament i li diu: «Això no es fa per això…», i li ho explica amb molta paciència, això és saviesa de Déu? Sí! És el que ens dóna l’Esperit Sant en la vida. Després, en el matrimoni, per exemple, els dos esposos —l’espòs i l’esposa— es discuteixen, i després no es miren o, si es miren, ho fan amb la cara contreta, això és saviesa de Déu? No! En canvi, si diuen: «Bah, ja ha passat la tempesta, fem les paus», i recomencen a tirar endavant en pau: això és saviesa? [La gent: Sí!] Heus aquí, aquest és el do de la saviesa. Que vingui a casa, que vingui amb els nens, que vingui amb tots nosaltres.
I això no s’aprèn: això és un regal de l’Esperit Sant. Per això, hem de demanar al Senyor que ens doni l’Esperit Sant i que ens doni el do de la saviesa, d’aquesta saviesa de Déu que ens ensenya a mirar amb els ulls de Déu, a sentir amb el cor de Déu, a parlar amb les paraules de Déu. I així, amb aquesta saviesa, continuem endavant, construïm la família, construïm l’Església, i tots ens santifiquem. Demanem avui la gràcia de la saviesa. I demanem-la a la Mare de Déu, que és la Seu de la saviesa, d’aquest do: que ella ens aconsegueixi aquesta gràcia! Gràcies!
CRIDA
Dilluns passat, a Homs (Síria), va ser assassinat el pare Frans van de Lugt, un germà meu jesuïta holandès de 75 anys, que va arribar a Síria fa gairebé 50 anys, i sempre va fer el bé a tothom, amb gratuïtat i amor, i per això era estimat per cristians i musulmans.
El seu brutal assassinat em va omplir de dolor profund i em va fer pensar en el gran nombre de persones que sofreixen i moren en aquest país turmentat —la meva estimada Síria— ja des de fa massa temps víctima d’un conflicte sagnant, que continua sembrant mort i destrucció. Penso també en les nombroses persones segrestades, cristians i musulmans, siris i d’altres països, entre els quals hi ha bisbes i sacerdots. Demanem al Senyor que puguin tornar aviat amb els seus éssers estimats, les seves famílies i comunitats.
De cor us convido a tots a unir-vos a la meva pregària per la pau a Síria i a la regió, i llanço una crida afligida als responsables siris i a la comunitat internacional: Si us plau, que callin les armes i es posi fi a la violència! Prou guerra! Prou destrucció! Que es respecti el dret humanitari, es tingui cura de la població necessitada d’assistència humanitària i s’arribi a la pau desitjada a través del diàleg i la reconciliació. A la nostra Mare Maria, Reina de la pau, demanem-li que ens aconsegueixi aquest do per a Síria i preguem tots junts: Déu vos salve, Maria…
