Estimats germans i germanes, bon dia!
Dimecres passat vaig parlar de la remissió dels pecats, referida de manera particular al baptisme. Avui prosseguirem el tema de la remissió dels pecats, però en referència amb l´anomenat «poder de les claus», que és un símbol bíblic de la missió que Jesús va donar als Apòstols.
Abans de res hem de recordar que el protagonista del perdó dels pecats és l´Esperit Sant. En la seva primera aparició als Apòstols, al cenacle, Jesús ressuscitat va fer el gest d´alenar damunt d´ells i els va dir: «Rebeu l´Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui els retindreu, li quedaran retinguts» (Jn 20,22-23). Jesús, transfigurat en el seu cos, ja és l´home nou, que ofereix els dons pasquals fruit de la seva mort i resurrecció. Quins són aquests dons? La pau, la joia, el perdó dels pecats, la missió, però sobretot dóna l´Esperit Sant, que és la font de tots aquests dons. L´alenada de Jesús, acompanyada de la paraula amb què comunica l´Esperit, indica la transmissió de la vida, la vida nova regenerada pel perdó.
Però abans de fer el gest d´alenar i donar l´Esperit, Jesús mostra les seves ferides, a les mans i al costat: aquestes ferides representen el preu de la nostra salvació. L´Esperit Sant ens porta el perdó de Déu «passant a través» de les ferides de Jesús. Aquestes ferides que ell va voler conservar; fins i tot en aquests moments, al Cel, mostra al Pare les ferides amb què ens ha rescatat. Per la força d´aquestes ferides, els nostres pecats són perdonats: així Jesús va donar la vida per la nostra pau, per la nostra joia, pel do de la gràcia en la nostra ànima, pel perdó dels nostres pecats. És molt bonic veure així Jesús!
Anem al segon element: Jesús dóna als Apòstols el poder de perdonar els pecats. És una mica difícil entendre que un home pugui perdonar els pecats, però Jesús dóna aquest poder. L´Església és dipositària del poder de les claus, d´«obrir i tancar» al perdó. Déu perdona cada home en la seva misericòrdia sobirana, però ell mateix va voler que tots aquells que són de Crist i de l´Església rebin el perdó mitjançant els ministres de la Comunitat. A través del ministeri apostòlic la misericòrdia de Déu m´arriba, les meves culpes són perdonades i m´és donada la joia. D´aquesta manera Jesús ens crida a viure la reconciliació fins i tot en la dimensió eclesial, comunitària. I això és molt bonic. L´Església, que és santa i també necessita penitència, acompanya el nostre camí de conversió per tota la vida. L´Església no és mestressa del poder de les claus, però és serventa del ministeri de la misericòrdia i s´alegra cada vegada que pot oferir aquest do diví.
Hi ha moltes persones que no comprenen la dimensió eclesial del perdó, perquè domina sempre l´individualisme, el subjectivisme, i fins i tot nosaltres, cristians, ens en ressentim. És cert que Déu perdona cada pecador penedit, personalment, però el cristià està lligat a Crist, i Crist està unit a l´Església. Per a nosaltres, cristians, és un regal afegit, i també un compromís afegit: passar humilment a través del ministeri eclesial. Això ho hem de valorar; és un do, una cura, una protecció i fins i tot la seguretat que Déu m´ha perdonat. Jo vaig al germà prevere i li dic: «Pare, he fet això…» I ell em respon: «Jo et perdono, Déu et perdona.» En aquell moment estic segur que Déu m´ha perdonat! I això és bonic, això és tenir la seguretat que Déu ens perdona sempre, que no es cansa de perdonar. I no hem de cansar-nos d´anar a demanar perdó. Pot fer vergonya dir els pecats, però les nostres mares i les nostres àvies deien que més val posar-se vermell una vegada que no groc mil vegades. Ens posem vermells una vegada, però ens perdonen els pecats i continuem endavant.
Finalment, un darrer punt: el prevere instrument per al perdó dels pecats. El perdó de Déu ens ve donat en l´Església, ens ve transmès per mitjà del ministeri d´un germà nostre, el prevere. Encara que sigui un home que té necessitat de misericòrdia com nosaltres, esdevé veritablement instrument de misericòrdia i ens dóna l´amor sense límits de Déu Pare. Fins i tot els preveres s´han de confessar, i també els bisbes: tots som pecadors. El Papa es confessa també cada quinze dies, perquè fins i tot el Papa és pecador. I el confessor sent les coses que jo li dic, m´aconsella i em perdona, perquè tots tenim necessitat d´aquest perdó. A vegades sentim que algunes persones diuen que es confessen directament amb Déu… Sí, com he dit altres vegades, Déu t´escolta sempre, però per al sagrament de la reconciliació t´envia un germà a portar-te el perdó, la seguretat del perdó, en nom de l´Església.
El servei que el prevere ofereix com a ministre, de part de Déu, per perdonar els pecats és molt delicat i exigeix que el seu cor estigui en pau, que el sacerdot tingui el cor en pau; que no afligeixi els fidels, que sigui suau, benèvol i misericordiós, que sàpiga sembrar esperança en el cor i, sobretot, que prengui consciència que el germà o la germana que s´acosta al sagrament de la reconciliació cerca el perdó i ho fa com s´acostaven tantes persones a Jesús perquè les guarís. El prevere que no tingui aquesta disposició d´esperit més val que, fins que no es corregeixi, no administri aquest sagrament. Els fidels penitents tenen el dret, tots els fidels tenen el dret de trobar en els preveres els servidors del perdó de Déu.
Estimats germans, com a membres de l´Església, ¿som conscients de la bellesa d´aquest do que ens ofereix Déu mateix? ¿Sentim la joia d´aquesta guarició, d´aquesta atenció maternal que l´Església té per nosaltres? ¿Sabem valorar-la amb senzillesa i assiduïtat? No oblidem que Déu no es cansa mai de perdonar-nos; mitjançant el ministeri del prevere ens estreny amb una nova abraçada que ens regenera i permet que ens tornem a aixecar i reprendre novament el camí. Perquè aquesta és la nostra vida: aixecar-nos contínuament i reprendre el camí.
