Benvolguts germans i germanes,
Després de les solemnes celebracions de la Pasqua, la nostra trobada d´avui està impregnada d´alegria espiritual. Encara que el cel estigui gris, al cor portem l´alegria de la Pasqua, la certesa de la resurrecció de Crist, que va triomfar definitivament sobre la mort. En primer lloc, dono de nou a cadascun de vosaltres un cordial desig pasqual: que en totes les cases i tots els cors ressoni l´anunci joiós de la resurrecció de Crist, perquè faci renéixer l´esperança.
En aquesta catequesi vull mostrar la transformació que la Pasqua de Jesús va provocar en els seus deixebles. Partim de la tarda del dia de la Resurrecció. Els deixebles estan tancats a casa per por dels jueus (cf. Jn 20,19). La por oprimeix el cor i impedeix sortir a l´encontre dels altres, a l´encontre de la vida. El Mestre ja no hi és. El record de la seva passió alimenta la incertesa. Però Jesús estima els seus i és a punt de complir la promesa que havia fet durant l´últim sopar: «No us deixaré pas orfes; torno a vosaltres» (Jn 14,18) i això ho diu també a nosaltres, fins i tot en temps grisos: «No us deixaré pas orfes.» Aquesta situació d´angoixa dels deixebles canvia radicalment amb l´arribada de Jesús. Entra tot i que les portes són tancades, és enmig d´ells i els dóna la pau que tranquil·litza: «Pau a vosaltres» (Jn 20,19). És una salutació comuna que, això no obstant, ara adquireix un significat nou, perquè produeix un canvi interior; és la salutació pasqual, que fa que els deixebles superin qualsevol por. La pau que Jesús porta és el do de la salvació que ell havia promès durant els seus discursos de comiat: «Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo no us la dono pas com el món la dóna. Que els vostres cors s´asserenin i no temin» (Jn 14,27). En aquest dia de Resurrecció, ell la dóna en plenitud i aquesta pau es converteix per a la comunitat en font d´alegria, en certesa de victòria, en seguretat per recolzar-se en Déu. També a nosaltres ens diu: «Que els vostres cors s´asserenin» (Jn 14,1).
Després d´aquesta salutació, Jesús mostra als deixebles les nafres de les mans i del costat (cf. Jn 20,20), signes del que va passar i que mai no s´esborrarà: la seva humanitat gloriosa resta «ferida». Aquest gest té com a finalitat confirmar la nova realitat de la Resurrecció: el Crist que ara es troba entre els seus és una persona real, és el mateix Jesús que tres dies abans havia estat clavat a la creu. I així, en la llum enlluernadora de la Pasqua, en l´encontre amb el Ressuscitat, els deixebles capten el sentit salvador de la seva passió i mort. Llavors, de la tristesa i la por passen a l´alegria plena. La tristesa i les nafres mateixes es converteixen en font d´alegria. L´alegria que neix en el seu cor deriva de «veure el Senyor» (Jn 20,20). Ell els diu novament: «Pau a vosaltres» (v. 21). Ja és evident que no es tracta només d´una salutació. És un do, el do que el Ressuscitat vol fer als seus amics, i al mateix temps és una consigna: aquesta pau, adquirida per Crist amb la seva sang, és per a ells però també per a tots nosaltres, i els deixebles hauran de portar-la a tot el món. De fet, afegeix: «Com el Pare m´ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres» (ib.).
Jesús ressuscitat ha tornat entre els deixebles per enviar-los. Ell ja ha completat la seva obra en el món; ara els toca a ells sembrar en els cors la fe perquè el Pare, conegut i estimat, reuneixi tots els seus fills de la dispersió. Però Jesús sap que en els seus hi ha encara molta por, sempre. Per això fa el gest d´alenar damunt d´ells i els regenera amb el seu Esperit (cf. Jn 20,22); aquest gest és el signe de la nova creació. Amb el do de l´Esperit Sant que prové de Crist ressuscitat comença de fet un món nou. Amb l´enviament dels deixebles en missió s´inaugura el camí del poble de la nova aliança en el món, poble que creu en ell i en la seva obra de salvació, poble que testimonia la certesa de la resurrecció. Aquesta novetat d´una vida que no mor, portada per la Pasqua, s´ha de difondre pertot arreu, perquè les espines del pecat que fereixen el cor de l´home deixin lloc a la nova brosta de la Gràcia, de la presència de Déu i del seu amor que vencen el pecat i la mort.
Benvolguts amics, també avui el Ressuscitat entra a les nostres cases i en els nostres cors, encara que a vegades les portes estiguin tancades. Entra donant alegria i pau, vida i esperança, dons que necessitem per al nostre renaixement humà i espiritual. Només ell pot moure aquelles pedres sepulcrals que l´home sovint posa damunt els seus sentiments, damunt les seves relacions, damunt els seus comportaments; pedres que segellen la mort: divisions, enemistats, rancors, enveges, desconfiances, indiferències. Només ell, el Vivent, pot donar sentit a l´existència i fer que reprengui el seu camí el qui està cansat i trist, el desconfiat i el qui no té esperança. És el que van experimentar els dos deixebles que el dia de Pasqua anaven de camí des de Jerusalem cap a Emmaús (cf. Lc 24,13-35). Parlen de Jesús, però el seu «posat trist» (cf. v. 17) expressa les seves esperances defraudades, la seva incertesa i la seva malenconia. Havien deixat el seu poble per seguir Jesús amb els seus amics, i havien descobert una nova realitat, en la qual el perdó i l´amor ja no eren només paraules, sinó que tocaven concretament l´existència. Jesús de Natzaret ho havia fet tot nou, havia transformat la seva vida. Però ara era mort i semblava que tot havia acabat.
Malgrat això, d´improvís, ja no són dos, sinó tres les persones que caminen. Jesús s´uneix als dos deixebles i camina amb ells, però són incapaços de reconèixer-lo. Certament, han escoltat les veus sobre la resurrecció; de fet li refereixen: «És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d´àngels, els quals asseguraven que ell viu» (v. 22-23). I tot això no havia bastat per a convèncer-los, perquè «a ell no l´havien vist pas» (cf. v. 24). Llavors Jesús, amb paciència, «començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell» (v. 27). El Ressuscitat explica als deixebles la Sagrada Escriptura, oferint-los la clau de lectura fonamental, és a dir, ell mateix i el seu Misteri pasqual: d´ell donen testimoni les Escriptures (cf. Jn 5,39-47). El sentit de tot, de la Llei, dels Profetes i dels Salms, sobtadament s´obre i esdevé clar als seus ulls. Jesús havia obert la seva ment a la intel·ligència de les Escriptures (cf. Lc 24,45).
Mentrestant, havien arribat al poble, probablement a la casa d´un dels dos. El foraster vianant fa «com si seguís més enllà» (v. 28), però després es queda perquè li demanen amb insistència: «Queda´t amb nosaltres» (v. 29). També nosaltres hem de dir al Senyor, sempre novament, amb insistència: «Queda´t amb nosaltres.» «Quan s´hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava» (v. 30). L´al·lusió als gestos realitzats per Jesús en l´últim sopar és evident. «Se´ls obriren els ulls i el van reconèixer» (v. 31). La presència de Jesús, primer amb les paraules i després amb el gest de partir el pa, permet els deixebles de reconèixer-lo, i poden sentir de manera nova el que havien experimentat en caminar amb ell: «¿No és veritat que el nostre cor s´abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?» (v. 32). Aquest episodi ens indica dos «llocs» privilegiats en els quals podem trobar el Ressuscitat que transforma la nostra vida: l´escolta de la Paraula, en comunió amb Crist, i la partició del pa; dos «llocs» profundament units entre ells perquè «Paraula i Eucaristia es pertanyen tan íntimament que no es pot comprendre l´una sense l´altra: la Paraula de Déu es fa sacramentalment carn en l´esdeveniment eucarístic» (cf. Exhortació apostòlica postsinodal Verbum Domini, 54-55).
Després d´aquest encontre, els dos deixebles «es van aixecar de taula i se´n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, que els van dir: “Realment el Senyor ha ressuscitat i s´ha aparegut a Simó!”» (v. 33-34). A Jerusalem escolten la notícia de la resurrecció de Jesús i ells també expliquen la seva experiència, inflamada d´amor al Ressuscitat, que els va obrir el cor a una alegria incontenible. Com diu sant Pere, «ens ha engendrat de nou gràcies a la resurrecció de Jesucrist d´entre els morts. Ell us ha destinat a una esperança viva» (cf. 1Pe 1,3). De fet, reneix en ells l´entusiasme de la fe, l´amor a la comunitat, la necessitat de comunicar la Bona Nova. El Mestre ha ressuscitat i amb ell tota la vida ressorgeix; testimoniar aquest esdeveniment es converteix per a ells en una necessitat ineludible.
Benvolguts amics, que el temps pasqual sigui per a tots nosaltres l´ocasió propícia per a redescobrir amb alegria i entusiasme les fonts de la fe, la presència del Ressuscitat entre nosaltres. Es tracta de fer el mateix itinerari que Jesús va fer seguir als dos deixebles d´Emmaús, a través del redescobriment de la Paraula de Déu i de l´Eucaristia, és a dir, caminar amb el Senyor i deixar-se obrir els ulls al sentit veritable de l´Escriptura i a la seva presència en partir el pa. El cimal d´aquest camí, llavors com avui, és la comunió eucarística: en la comunió Jesús ens alimenta amb el seu cos i la seva sang, per estar present en la nostra vida, per renovar-nos, animats pel poder de l´Esperit Sant.
En conclusió, l´experiència dels deixebles ens invita a reflexionar sobre el sentit de la Pasqua per a nosaltres. Deixem-nos trobar per Jesús ressuscitat. Ell, viu i veritable, sempre és present enmig nostre; camina amb nosaltres per a guiar la nostra vida, per obrir-nos els ulls. Confiem en el Ressuscitat, que té el poder de donar la vida, de fer-nos renéixer com a fills de Déu, capaços de creure i d´estimar. La fe en ell transforma la nostra vida: la deslliura de la por, li dóna una esperança ferma, la fa animada, per la qual cosa dóna sentit ple a l´existència, l´amor de Déu. Gràcies.
