Benvolguts germans i germanes, Vull manifestar la meva alegria per ser aquí avui entre vosaltres, en aquesta plaça, on us heu reunit en festa per a aquesta audiència general, que compta amb la presència tan significativa del gran pelegrinatge europeu descolans. Benvolguts nois, noies i joves, sigueu benvinguts! Atès que la gran majoria dels escolans presents a la plaça són de llengua alemanya, em dirigiré sobretot a ells en la meva llengua materna. Benvolguts escolans i amics; benvolguts pelegrins de llengua alemanya, benvinguts a Roma! Us saludo cordialment a tots. Juntament amb vosaltres saludo el cardenal secretari dEstat, Tarcisio Bertone; sanomena Tarsici, com el vostre patró. Heu tingut lamabilitat dinvitar-lo, i ell, que porta el nom de sant Tarsici, salegra de poder ser aquí, entre els escolans del món i entre els escolans alemanys. Saludo els estimats germans en lepiscopat i en el sacerdoci, i els diaques, que han volgut participar en aquesta audiència. Agraeixo de cor al bisbe auxiliar de Basilea, monsenyor Martin Gächter, president del Ctus Internationalis Ministrantium, les paraules de salutació que mha adreçat, així com el gran do de lestàtua de sant Tarsici i el fulard que mha lliurat. Tot això em recorda el temps en què jo també era escolà. Li dono les gràcies en el vostre nom, també per la gran feina que du a terme entre vosaltres, junt amb els seus col·laboradors i amb tots els qui han fet possible aquesta alegre trobada. El meu agraïment va adreçat també als promotors suïssos i a tots aquells que han treballat de maneres diferents per a la realització de lestàtua de sant Tarsici. Sou nombrosos. Ja he sobrevolat la plaça de Sant Pere en helicòpter i he vist tots els colors i lalegria que regna en aquesta plaça. Així no sols creeu un ambient de festa a la plaça, sinó que a més feu encara més alegre el meu cor. Gràcies! Lestàtua de sant Tarsici ha arribat fins a nosaltres després dun llarg pelegrinatge. El mes de setembre de 2008 va ser presentada a Suïssa, en presència de vuit mil escolans: certament alguns de vosaltres us hi trobàveu presents. Des de Suïssa va passar per Luxemburg fins a Hongria. Avui nosaltres lacollim amb goig, alegrant-nos de poder conèixer millor aquesta figura dels primers segles de lEsglésia. Després lestàtua com ja ha explicat monsenyor Gächter serà col·locada a les catacumbes de sant Calixt, on sant Tarsici va ser sepultat. El desig que expresso a tots és que aquest lloc, és a dir, les catacumbes de sant Calixt, i aquesta estàtua es converteixin en un punt de referència per als escolans i per als qui volen seguir Jesús més de prop a través de la vida sacerdotal, religiosa i missionera. Tots podem contemplar aquest jove valent i fort, i renovar el compromís damistat amb el Senyor mateix per aprendre a viure sempre amb ell, seguint el camí que ens assenyala amb la seva Paraula i amb el testimoniatge de tants sants i màrtirs, dels quals, per mitjà del baptisme, hem arribat a ser germans i germanes. Qui era sant Tarsici? No tenim gaires notícies dell. Som als primers segles de la història de lEsglésia; més exactament al segle III. Es diu que era un jove que freqüentava les catacumbes de sant Calixt, aquí a Roma, i que era molt fidel als seus compromisos cristians. Estimava molt leucaristia, i per diversos elements deduïm que probablement era un acòlit, és a dir, un escolà. Eren anys en què lemperador Valerià perseguia durament els cristians, que es veien forçats a reunir-se damagat en cases privades o, a vegades, també a les catacumbes, per a escoltar la paraula de Déu, pregar i celebrar la santa missa. També el costum de portar leucaristia als presos i als malalts cada vegada esdevenia més perillós. Un dia, quan el sacerdot va preguntar, com acostumava a fer-ho, qui estava disposat a portar leucaristia als altres germans i germanes que lesperaven, es va aixecar el jove Tarsici i va dir: «Envia-mhi a mi.» Aquest noi semblava massa jove per a un servei tan ardu. «La meva joventut» va dir Tarsici «serà la millor protecció per a leucaristia.» El sacerdot, convençut, li va confiar aquell Pa preciós, dient-li: «Tarsici, recorda que a la teva dèbil protecció sencomana un tresor celestial. Evita els camins freqüentats i no oblidis que les coses santes no han de ser llançades als gossos ni les perles als porcs. Guardaràs amb fidelitat i seguretat els sagrats Misteris?» «Moriré» va respondre decidit Tarsici «abans que cedir-los.» Al llarg del camí es va trobar amb alguns amics, que se li acostaven i li demanaven que anés amb ells. En respondre que no podia, ells que eren pagans van començar a sospitar i van insistir, adonant-se que estrenyia alguna cosa que semblava defensar contra el seu pit. Van intentar arrencar-lhi, però no ho van aconseguir; la lluita es va fer cada cop més furient, sobretot quan van saber que Tarsici era cristià; li van donar puntades de peu, li van llançar pedres, però ell no va cedir. Ja moribund, va ser portat al sacerdot per un oficial pretorià anomenat Quadrat, que també shavia fet cristià damagat. Va arribar ja sense vida, però continuava estrenyent contra el seu pit un petit llenç amb leucaristia. Va ser sepultat immediatament a les catacumbes de sant Calixt. El papa sant Damas va fer una inscripció per a la tomba de sant Tarsici segons la qual el jove va morir lany 257. El Martirologi Romà fixa la data de la seva celebració el 15 dagost, i en el mateix Martirologi es recull una bonica tradició oral, segons la qual no es va trobar el Santíssim Sagrament en el cos de sant Tarsici, ni a les mans ni entre els seus vestits. Es va explicar que la partícula consagrada, defensada amb la vida pel petit màrtir, shavia convertit en carn de la seva carn, formant així amb el seu mateix cos una única hòstia immaculada oferta a Déu. Benvolguts i volgudes escolans i escolanes, el testimoni de sant Tarsici i aquesta bonica tradició ens ensenyen lamor profund i la gran veneració que hem de tenir per leucaristia: és un bé preciós, un tresor el valor del qual no es pot mesurar; és el Pa de la vida, és Jesús mateix que es converteix en aliment, suport i força per al nostre peregrinar de cada dia, i en camí obert cap a la vida eterna; és el do més gran que Jesús ens ha deixat. Em dirigeixo a vosaltres, aquí presents, i per mitjà de vosaltres a tots els escolans del món. Serviu amb generositat Jesús present en leucaristia. És una tasca important, que us permet estar ben a prop del Senyor i créixer en una amistat vertadera i profunda amb ell. Custodieu zelosament aquesta amistat en el vostre cor com sant Tarsici, disposats a comprometre-us, a lluitar i a donar la vida perquè Jesús arribi a tots els homes. També vosaltres comuniqueu als vostres coetanis el do daquesta amistat, amb alegria, amb entusiasme, sense por, perquè puguin sentir que vosaltres coneixeu aquest Misteri, que és veritat i que lestimeu. Cada cop que us acosteu a laltar teniu la sort dassistir al gran gest damor de Déu, que continua volent-se lliurar a cadascun de nosaltres, ser a prop nostre, ajudar-nos, donar-nos força per a viure bé. Com sabeu, amb la consagració, aquest trocet de pa es converteix en cos de Crist, aquest vi es converteix en sang de Crist. Sou afortunats pel fet de poder viure de prop aquest misteri inefable. Realitzeu amb amor, amb devoció i amb fidelitat la vostra tasca descolans. No entreu a lesglésia per a la celebració amb superficialitat; prepareu-vos interiorment per a la santa missa. Ajudant els vostres sacerdots en el servei de laltar contribuïu a fer que Jesús estigui més a prop, de manera que les persones puguin sentir i adonar-se amb més claredat que ell és aquí; vosaltres col·laboreu perquè ell pugui ser més present en el món, en la vida de cada dia, a lEsglésia i arreu. Benvolguts amics, vosaltres presteu a Jesús les vostres mans, els vostres pensaments, el vostre temps. Ell no deixarà de recompensar-vos, donant-vos la vertadera alegria i fent que sentiu on hi ha la felicitat més plena. Sant Tarsici ens ha mostrat que lamor ens pot portar fins i tot fins a lentrega de la vida per un bé autèntic, per al veritable bé, per al Senyor. Probablement a nosaltres no sens demanarà el martiri, però Jesús ens demana la fidelitat en les coses petites, el recolliment interior, la participació interior, la nostra fe i lesforç de mantenir present aquest tresor en la vida de cada dia. Ens demana la fidelitat en les tasques diàries, el testimoniatge del seu amor, freqüentant lEsglésia per convicció interior i per lalegria de la seva presència. Així podem fer conèixer també als nostres amics que Jesús viu. Que en aquest compromís ens hi ajudi la intercessió de sant Joan Maria Vianney la memòria litúrgica de la qual se celebra avui, aquest humil rector de França que va transformar una petita comunitat i així va donar al món nova llum. Que lexemple de sant Tarsici i de sant Joan Maria Vianney ens impulsi cada dia a estimar Jesús i a complir la seva voluntat, com ho va fer la Mare de Déu, fidel al seu Fill fins al final. Gràcies, un cop més, a tots. Que Déu us beneeixi en aquests dies. Us desitjo una feliç tornada als vostres països.
