Estimats germans i germanes, La meva nova encíclica, Caritas in veritate, que ahir va ser presentada oficialment, en la seva visió fonamental, sinspira en un passatge de la carta de sant Pau als Efesis, en el qual lApòstol parla dobrar segons la veritat en la caritat: «Mantenint-nos en la veritat i en lamor» ho acabem descoltar, «creixerem en tot fins que arribem a Crist, que és el cap» (Ef 4,15). La caritat en la veritat és, per tant, la principal força propulsora del veritable desenvolupament de tota persona i de la humanitat sencera. Per això, entorn del principi caritas in veritate, gira tota la doctrina social de lEsglésia. Només amb la caritat, il·luminada per la raó i per la fe, és possible aconseguir objectius de desenvolupament amb un valor humà i humanitzador. La caritat en la veritat «és el principi sobre el qual gira la doctrina social de lEsglésia, un principi que adquireix forma operativa en criteris orientadors» (n. 6). Ja en la introducció, lencíclica al·ludeix a dos criteris fonamentals: la justícia i el bé comú. La justícia és part integrant de lamor «amb fets i de veritat» (1Jn 3,18), com ho exhorta lapòstol sant Joan (cf. n. 6). I «estimar algú és voler el seu bé i treballar eficaçment per ell. Al costat del bé individual, hi ha un bé relacionat amb la vida social de les persones [ ]. Sestima el proïsme més eficaçment com més es treballa per un bé comú.» Per tant, són dos els criteris operatius, la justícia i el bé comú; i gràcies a aquest últim, la caritat adquireix una dimensió social. Tot cristià diu lencíclica està cridat a aquesta caritat, i afegeix: «Aquest és el camí institucional [ ] de la caritat» (n. 7). Com altres documents del Magisteri, també aquesta encíclica reprèn, continua i aprofundeix lanàlisi i la reflexió de lEsglésia sobre temes socials de vital interès per a la humanitat del nostre segle. De manera especial, enllaça amb el que va escriure Pau VI fa més de quaranta anys a la Populorum progressio, pedra angular de lensenyament social de lEsglésia, en la qual el gran Pontífex traça algunes línies decisives i sempre actuals per al desplegament integral de lhome i del món modern. La situació mundial, com ho demostra àmpliament la crònica dels últims mesos, continua presentant problemes considerables i l«escàndol» de desigualtats clamoroses, que persisteixen malgrat els compromisos assumits en el passat. Per una banda, es registren signes de greus desequilibris socials i econòmics; per una altra, des de moltes parts es demanen reformes que no poden demorar-se més temps, per a omplir lesvoranc en el desenvolupament dels pobles. Amb aquest finalitat, el fenomen de la globalització pot constituir una oportunitat real, però per a això és important que semprengui una profunda renovació moral i cultural i un discerniment responsable de les decisions que cal prendre amb vista al bé comú. És possible un futur millor per a tots si es funda en el redescobriment dels valors ètics fonamentals. És a dir, fa falta un nou projecte econòmic que torni a planejar el desenvolupament de manera global, basant-se en el fonament ètic de la responsabilitat davant Déu i davant lésser humà com a criatura de Déu. Certament, lencíclica no pretén oferir solucions tècniques als amplis problemes socials del món actual, perquè no és competència del Magisteri de lEsglésia (cf. n. 9). Això no obstant, recorda els grans principis que són indispensables per a construir el desenvolupament humà dels propers anys. Entre aquests, en primer lloc hi ha latenció a la vida de lhome, considerada com a centre de tot veritable progrés; el respecte del dret a la llibertat religiosa, sempre unit íntimament al desenvolupament de lhome; el rebuig duna visió prometeica de lésser humà, que es consideri artífex absolut del propi destí. Una confiança il·limitada en les potencialitats de la tecnologia resultaria al final il·lusòria. Tant en la política com en leconomia calen homes rectes, que estiguin sincerament atents al bé comú. En particular, tenint presents les emergències mundials, és urgent cridar latenció de lopinió pública envers el drama de la fam i de la seguretat alimentària, que afecta una part considerable de la humanitat, un drama de dimensions tan grans que interpel·la la nostra consciència: és necessari afrontar-ho amb decisió, eliminant les causes estructurals que el provoquen i promovent el desenvolupament agrícola dels països més pobres. Estic segur que aquest camí solidari que porta al desenvolupament dels països més pobres ajudarà certament a elaborar un projecte de solució de la crisi global actual. No hi ha dubte que sha de tornar a valorar atentament el paper i el poder polític dels Estats, en una època en què existeixen de fet limitacions a la seva sobirania a causa del nou context economicocomercial i financer internacional. Daltra banda, no ha de faltar la participació responsable dels ciutadans en la política nacional i internacional, també gràcies a un compromís renovat de les associacions de treballadors cridats a instaurar noves sinergies a nivell local i internacional. Els mitjans de comunicació social exerceixen, també en aquest camp, un paper destacat per a lenfortiment del diàleg entre cultures i tradicions diverses. Així doncs, si es vol programar un desenvolupament no viciat per les disfuncions i distorsions avui àmpliament presents, simposa per part de tots una seriosa reflexió del sentit mateix de leconomia i de les seves finalitats. Ho exigeix lestat de salut ecològica del planeta; ho demana la crisi cultural i moral de lhome que emergeix amb evidència arreu del món. Leconomia necessita lètica per al seu funcionament correcte; necessita recuperar la important contribució del principi de gratuïtat i de la «lògica del do» en leconomia de mercat, que no pot tenir com a única regla el lucre. Però això només és possible gràcies al compromís de tots, economistes i polítics, productors i consumidors, i pressuposa una formació de les consciències que doni força als criteris morals en lelaboració dels projectes polítics i econòmics. Amb raó, des de moltes parts sapel·la al fet que els drets pressuposen deures corresponents, sense els quals els drets corren el risc de transformar-se en arbitrarietat. Es repeteix cada cop més que tota la humanitat ha dadoptar un estil de vida diferent, en el qual els deures de cadascú pel que fa al medi ambient vagin units als deures relatius a la persona considerada en si mateixa i en relació amb els altres. La humanitat és una sola família, i el diàleg fecund entre fe i raó no pot fer sinó enriquir-la, fent més eficaç lobra de la caritat en làmbit social i constituint el marc apropiat per a incentivar la col·laboració entre creients i no creients, en la perspectiva compartida de treballar per la justícia i la pau en el món. Com a criteris-guia per a aquesta interacció fraternal, a lencíclica indico els principis de subsidiarietat i solidaritat, en estreta connexió entre ells. Per últim, davant els problemes tan vastos i profunds del món davui, he assenyalat la necessitat duna autoritat política mundial regulada pel dret, que satingui als esmentats principis de subsidiarietat i solidaritat i que estigui fermament orientada a la realització del bé comú, en el respecte de les grans tradicions morals i religioses de la humanitat. Levangeli ens recorda que no sols de pa viu lhome: no sols amb béns materials es pot satisfer la profunda set del seu cor. Lhoritzó de lhome és indubtablement més alt i més vast; per això tot programa de desenvolupament ha de tenir present, al costat del creixement material, el creixement espiritual de la persona humana, dotada precisament dànima i de cos. Aquest és el desenvolupament integral a què es refereix constantment la doctrina social de lEsglésia, un desenvolupament el criteri orientador del qual és la força propulsora de la «caritat en la veritat». Benvolguts germans i germanes, preguem perquè també aquesta encíclica ajudi la humanitat a sentir-se una única família compromesa en la realització dun món de justícia i de pau. Preguem perquè els creients que actuen en els sectors de leconomia i de la política descobreixin com nés, dimportant, el seu testimoniatge evangèlic coherent amb el servei que presten a la societat. En particular, us invito a pregar pels caps dEstat i de Govern del G8 que es reuneixen aquests dies a lAquila. Que daquesta important cimera mundial sorgeixin decisions i orientacions útils per al veritable progrés de tots els pobles, especialment dels més pobres. Encomanem aquestes intencions a la intercessió maternal de Maria, Mare de lEsglésia i de la humanitat.
