Data: 3 de gener de 2021
El passat 1 de gener vam començar un any nou. El que hem conclòs ha transcorregut per camins totalment diferents als que imaginàvem quan el vam iniciar. Hem viscut situacions i experiències totalment noves per a nosaltres. La pandèmia provocada pel COVID-19 ha trastocat molts dels nostres projectes en tots els àmbits (personal, econòmic, social, cultural, pastoral…) Això ens ha portat a iniciar el 2021 amb sentiments totalment diferents als que teníem fa un any. Segurament la sensació que predomina en l’ambient és la incertesa. Les nostres fortaleses no eren tan sòlides com pensàvem i avui no aconseguim veure com serà el futur immediat ni quan recuperarem la normalitat.
La situació que travessem ens ha de portar a pensar que no som els amos de la història. Podem i devem fer plans per al futur, elaborar projectes, programar el treball i les activitats, però amb la consciència que no som els senyors de la història. Aquesta experiència col·lectiva ens està ajudant a descobrir quelcom que, encara que teòricament ho sabem, en la vida de cada dia ens resistim a admetre: la nostra fragilitat i petitesa. Si això ens porta a créixer en humilitat, en solidaritat i en proximitat entre nosaltres haurem progressat en humanitat.
La manera de relacionar-nos també s’ha vist afectada. Avui tots som conscients que hem de ser acurats per combatre l’extensió de la pandèmia. Els contactes i trobades entre amics i familiars s’han reduït dràsticament i prenem unes precaucions que fins fa uns mesos eren impensables. Sens dubte, els qui més estan patint aquesta situació són els ancians que viuen sols o en residències. A la incertesa que suposa el perill de contagi s’uneix el pes de la soledat. Fem el possible perquè els arribe la nostra proximitat i afecte.
La vida eclesial i pastoral també s’ha vist afectada. Des del mes de març la majoria de les activitats programades en les parròquies i en la diòcesi no s’han pogut realitzar amb normalitat. Fem el que podem d’acord amb les orientacions de les autoritats sanitàries. Les celebracions dels sagraments, la catequesi, les reunions dels diferents grups, la participació en l’Eucaristia dominical… s’han hagut d’anar adaptant a l’evolució de la situació sanitària. Aquest pot ser un bon moment per a descobrir la fortalesa de la nostra fe i del nostre compromís eclesial. Una fe sòlida no depèn de les circumstàncies externes, sinó que naix d’una certesa interior que té aquell que està arrelat en Crist. Aquesta pot ser una ocasió perquè cadascú analitzem si la nostra fe és com una casa edificada sobre sorra, que s’esfondra en el moment de la tempesta, o, per contra, és un edifici recolzat en la roca ferma que és Crist, que roman en peu malgrat la pluja, el vent o les tempestes que sovint la sacsegen.
En tot cas, l’experiència que estem travessant i el que hem viscut, ens ha de recordar en aquest inici d’any que som a les mans de Déu i que no podem perdre l’esperança.
