Data: 29 de desembre de 2024
Aquest diumenge, 29 de desembre, iniciem a totes les diòcesis de l’Església l’any del Jubileu, un any de gràcia amb motiu del 2025 aniversari del naixement de Jesús. A la basílica de Sant Pere del Vaticà el pontífex l’ha iniciat ja el passat 24 de desembre, la vigília de la Solemnitat de la Nativitat del Senyor.
En aquest moment de la nostra vida en el que ens disposem a viure un temps de gràcia, ens podem preguntar què vol dir un any de gràcia? Què vol dir i què ha de suposar per a nosaltres un any jubilar? A l’Antic Testament, el jubileu es presentava com un any sabàtic dedicat a Déu, un any en el qual es descansava, es posaven els esclaus en llibertat, es deixaven de treballar les terres i es restituïen les possessions que s’havien comprat. Era un temps per centrar-se i tornar a donar a Déu la primacia en tot, ja que Ell havia alliberat el poble de l’esclavatge d’Egipte i l’havia conduït cap a una terra promesa de llibertat. Era tornar a l’origen, tornar a començar.
Per la seva banda, Jesús es va presentar com l’enviat de Déu que ofereix al món l’autèntic any sant i jubilar com ens ho transmet l’evangeli de sant Lluc: «El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s’aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit: L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat, i als cecs el retorn a la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l’any de gràcia del Senyor… Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d’escoltar» (Lc 44, 16-21).
El lema escollit pel Sant Pare per aquest any especial és «Pelegrins de l’esperança». És un any, per tant, marcat per aquesta virtut teologal tan necessària en els temps actuals a l’Església i en general a tota la nostra societat. Ser pelegrins d’esperança suposa que la vivim i que caminem per tenir cada dia una esperança més gran, i que som portadors i comunicadors d’esperança. La pregunta que ens hauríem de plantejar avui és quina és la meva esperança, què espero jo i en qui tinc posada la meva esperança? I també si som realment portadors d’esperança.
Aquest Jubileu ha de ser per a tots ocasió de revifar l’esperança, ens diu el papa Francesc a la Butlla de convocació del Jubileu. Deixem-nos conduir per allò que l’apòstol Pau va escriure als cristians de Roma: «L’esperança no quedarà defraudada, perquè l’amor de Déu ha estat vessat als nostres cors per l’Esperit Sant, que ens ha estat donat» (Rm 5,1-2.5).
L’esperança d’aquest Nadal, i l’esperança d’aquest Any Sant s’ha de fer present a les nostres vides. Ens cal aprofitar aquesta gràcia. Tenim l’oportunitat d’un Any Sant per sortir de nosaltres mateixos i anar a l’encontre de l’altre i compartir l’esperança amb els germans. Un any per rebre el do del perdó i de la indulgència, és a dir, de la remissió dels pecats i de les seves conseqüències, per reprendre el camí com des del principi. Un temps per retornar la gràcia primera de la fe i un any per donar gràcies a Déu, pel seu amor, per la salvació que començà a caminar entre nosaltres fa 2025 anys, perquè Ell espera també molt de nosaltres i és la nostra veritable esperança.
