Data: 27 d’agost de 2023
Benvolguts germans:
El sociòleg d’origen polonès Zygmunt Bauman (1925-2017) va caracteritzar la societat actual com a “líquida”. Aquesta paraula és una metàfora per comprendre el món actual. Els líquids són fluids, sense forma definida i fixa. La nostra societat apareix com a inestable i plena d’incerteses i per això té un caràcter fluid i volàtil. No hi ha uns valors sòlids. Les relacions humanes es viuen d’una manera superficial. En les relacions humanes es té por de perdre la llibertat, per la qual cosa ningú no s’anima a adquirir compromisos a llarg termini. S’imposen relacions “lliures i sense lligams”, que acaben sent relacions “d’un sol ús” cosa que provoca devastació emocional i mental de moltes persones (particularment els joves).
Per anunciar l’Evangeli en aquest món líquid, és molt important acompanyar les persones en el creixement afectiu i espiritual. Es tracta d´un doble acompanyament, primer cal curar les ferides interiors, fruit d´unes relacions sense vincles. A les nostres parròquies i santuaris tenim experiència de moltes persones que s’acosten a nosaltres i estan destrossades per experiències negatives de relació amb altres o per un abús de la seva llibertat (sexualitat desenfrenada, consum de drogues, etc.). Serà convenient facilitar-ne l’acompanyament i també potenciar aquelles institucions com la família, que són lloc de sanació. És la crida a ser “hospital de campanya”, que atén “tanta gent ferida que ens demana proximitat, que ens demana a nosaltres allò que demanaven a Jesús: proximitat, proximitat” (papa Francesc). En unes reflexions sobre la missió, va escriure Madeleine Debrêl (1904-1964): “El món es retorça en dolors gairebé infinits. L’Església és qui se n’ha de cuidar” (“Missioners sense vaixells”). La fe cristiana és font de vitalitat i té una enorme capacitat de sanar les ferides.
En segon lloc, hem d’acompanyar aquestes persones al camí cap a la fe. A l’exhortació “Evangelii Gaudium” es diu explícitament: “Els ministres ordenats i els altres agents pastorals poden fer present la fragància de la presència pròxima de Jesús i la seva mirada personal. L’Església haurà d’iniciar els seus germans –sacerdots, religiosos i laics- en aquest «art de l’acompanyament», perquè tots aprenguin sempre a treure’s les sandàlies davant la terra sagrada de l’altre (cf. Ex 3,5). Hem de donar al nostre caminar el ritme guaridor de proximitat, amb una mirada respectuosa i plena de compassió però que al mateix temps curi, alliberi i encoratgi a madurar en la vida cristiana” (EG 169).
(De la conferència “L’enviament missioner en un món líquid” pronunciada a Solsona, 12-6-2023)
