Data: 1 de desembre de 2024
En la vida quotidiana abunden paraules que sovint s’utilitzen per a moltes funcions, prestacions i finalitats. I, de tant usar-les, poden perdre el seu significat més genuí, oblidant un aspecte important de la seva finalitat col·loquial. És el cas del verb preparar, o també el seu reflexiu preparar-se. Parlem de l’Advent com el període de temps en què els cristians es disposen a preparar el Nadal. Accentuem, com és natural, els dos substantius i minvem la importància del verb que hauria i podria ocupar la nostra atenció durant aquest temps. Enguany m’agradaria insistir en aquesta activitat temporal.
Recorro en primer lloc al diccionari perquè aclareix de forma gairebé immediata la finalitat de la nostra intenció. Diu del verb preparar: “Disposar, posar alguna cosa de la manera adequada per a certa cosa o certa acció” i continua després aportant concrecions: preparar la taula, preparar la terra per sembrar, preparar-li una sorpresa… amb molts altres sinònims que descobreixen la varietat de situacions a què pot referir-se aquesta paraula. També podem recórrer al reflexiu, que incorpora la dimensió interior del subjecte i la seva capacitat d’actuació. També s’utilitza molt en imperatiu, com a invitació perquè algú o un mateix prepari l’ànim per a una cosa concreta. En ambdós casos, hi ha quelcom extern que serveix d’impacte i quelcom intern que exigeix la llibertat d’acceptació del subjecte i la responsabilitat de dur a terme l’acció esmentada.
Els cristians comptem amb la gran varietat de preparatius que ens presenta la vida ordinària. No és estrany que aprofitem aquest exercici simultàniament per enfortir el nostre camí de fe, cuidant l’ànim en aquest temps d’Advent per participar de l’alegria davant l’esdeveniment més gran que han vist els humans: el Naixement de Jesús, Déu i Home, que acompanyarà per sempre les vicissituds de tota la humanitat. Sabem que tot acte singular i extraordinari exigeix en nosaltres una disposició adequada per viure i celebrar, personalment i comunitàriament, el fet que hem preparat i anunciat.
La comunitat eclesial prepara amb molt de compte tot el que envolta el Naixement: les llums que brillen amb més quantitat i intensitat; els cants que fan somriure i enyorar la vida passada, comunicar l’alegria del present i somiar amb el futur anunciat pels àngels; els àpats que ens faciliten la trobada i el compartir; els guarniments en domicilis i espais comercials que ens recorden els moments de felicitat que transmet el fet celebrat; les felicitacions escrites que enviem per correu postal o a través de les ones o pantalles per fer conèixer els nostres desitjos de pau i justícia als nostres semblants. I tants petits detalls que exigeixen una preparació conscient i meticulosa durant les quatre setmanes que dura aquest temps d’Advent. També preparem el nostre interior, on vincula la resposta responsable a l’oferta del Senyor.
És cert que no volem pintar de color rosa la nostra realitat amb repeticions ensucrades que voregen l’infantilisme. Sabem i compartim la preparació del Nadal amb tots aquells que han patit per la mort d’un ésser estimat o per una malaltia greu diagnosticada, per una ruptura familiar o per haver patit els efectes desastrosos del clima. No tenim res a preparar, el nostre present és fosc, tràgic i sembla no tenir un futur acceptable. Així parlen tots els afectats. Ens manca fortalesa i esperança, constància i bon ànim per avançar. Apreciem les grans mostres de solidaritat que ens ofereixen persones desconegudes per ajudar-nos a sortir del pou de l’angoixa i la desesperació.
Segurament tots aquests grups de germans que pateixen hauran de preparar el seu cor per acollir la gratitud cap als altres sense perdre la confiança en el Nen que neix.
