Data: 5 de juliol de 2020
A l’evangeli de sant Mateu llegim una frase de Jesús que ens sorprèn,ens fa pensar i ens situa en la recerca d’una major autenticitat cristiana: “Quan facis almoina, que no sàpiga la teva mà esquerra el que fa la dreta” (6,3). Ens indica, doncs, el camí d’una major gratuïtat en les nostres accions amb l’objectiu d’eliminar la vanitat personal i, al mateix temps, de no buscar la reciprocitat en la dedicació als altres. Massa cops ens agrada que els altres reconeguin la nostra generositat, que ens situïn en un llistat de benefactors o que agraeixin el servei donat. De vegades les orientacions de Jesús queden lluny de les nostres preferències.El pensament acaba recordant que l’autèntica recompensa només es pot esperar de Déu.
Des d’un punt de vista humà éscomprensible la pretensió de la publicitat però dista molt de coincidir amb la indicació del Senyor. Tot cristià que busca el camí d’una major exigència haurà d’adaptar sempre la seva vida als mandats del Mestre i evitar la temptació de l’autocomplaença o de l’excessiu reconeixement dels altres.
Malgrat el que acabem de dir,i sense voler banalitzar les paraules de l’evangeli, em sento obligat a donar les gràcies a tots aquells que en les petites coses diàries s’esforcen en l’ajuda constant als seus germans –sobretot en aquests moments tan durs-, encara que s’adonin que són ajudats. I que ho fan sense buscar l’aplaudiment o el reconeixement, sovint amb discreció o en el silenci més absolut. Us n’explico un exemple senzill que s’ha produït entre nosaltres, tot i que ben segur que n’hi ha molts més que desconec, però que també són vistos per Déu des delcel. Ell sabrà tornar amb escreix l’atenció al proïsme.
El passat 17 de juny es va fer donació d’una quantitat de diners a nou entitats de la XARXASOCIOCARITATIVA DEL BISBAT. La suma total va sobrepassar els 82.000 euros i la iniciativa va voler seguir la idea del Papa Francesc quan va convidar tots els sacerdots a lliurar part dela sevagratificació mensual a un fons de solidaritat que redueixi una mica els efectes sanitaris, socials i econòmics de l’actual pandèmia. A finals d’abril es va enviar una carta a tot el presbiteri per exposar-ne la idea i el resultat va ser satisfactori. Religiosos i laics també van aportar els seus donatius. La mateixa Xarxa va elaborar uns criteris per distribuir equitativament la quantitat recollida seguint uns senzills projectes d’actuació amb la corresponent memòria explicativa.
Tot i la magnitud de la pandèmia i la gran quantitat de sofriment acumulat per tot arreu a causa de les morts, malalties i solitud, va aflorar la generositat del cor. Per descomptat, és una petita gota d’aigua en l’immens oceà del dolor. Però beneïda sigui! Si som capaços de lluitar contra la indiferència de la pobresa o contra l’oblit dels que sol·liciten atenció, haurem mostrat la cara més propera de Jesucrist.
Vull agrair a tots els membres de la Xarxa la seva dedicació i treball constants. Ho fan, en aquests últims mesos, sense descans i sense tancar les portes a ningú. Gràcies també als que han contribuït amb la seva aportació a aquest fons solidari. Gràcies a totes les comunitats cristianes per estar atentes a pal·liar tant dolor. I un agraïment especial als sacerdots iniciadors d’aquesta campanya econòmica que, al costat del seu lliurament, oracions i acompanyament final, fan augmentar molt més la credibilitat de la seva missió. Em consta que els beneficiaris ja han reconegut la bona feina. Que Déu us ho pagui!
