Data: 17 de gener de 2021
Aquesta propera setmana clausurem els actes de commemoració del vint-i-cinquè aniversari del Concili Provincial Tarraconense. Ho fem amb la voluntat d’insistir en l’aplicació dels seus principis i intuïcions, i reprendre la tradició sinodal tarraconense.
Va ser una assemblea conciliar formada pels bisbes de les vuit diòcesis que aleshores integraven la Conferència Episcopal Tarraconense, i en la qual participaren un gran nombre de preveres, diaques, consagrats i laics d’aquestes diòcesis. El Concili es va inaugurar a la catedral de Tarragona, el 21 de gener de 1995, va comptar amb trenta-tres sessions conciliars ordinàries, i el 4 de juny del mateix any es va clausurar a la seu tarragonina.
La celebració d’aquest aniversari ha coincidit amb uns moments de gran dificultat, pels embats d’una crisi econòmica i social provocada per la pandèmia de la Covid-19. Malgrat tot, ha estat una oportunitat per seguir consolidant, sense por, els objectius del nostre Concili Provincial Tarraconense i per avançar decididament en la implantació de les mediacions necessàries per passar dels desitjos a la realitat.
El primer objectiu és la renovació del nostre llenguatge teològic, espiritual i pastoral, per tal que sigui entès per la cultura del nostre temps. Cal que ho fem amb una actitud dialogant i cordial per entrar en un debat sincer i humil quan l’esperit de l’evangeli ens ho exigeixi. En aquesta renovació del llenguatge hi té una gran responsabilitat l’Ateneu Universitari Sant Pacià, i també els sis Instituts Superiors de Ciències Religioses, tal com els va encomanar la resolució número 47 en què es demanava un Pla Conciliar de Formació.
Un segon objectiu que continua vigent és la necessitat de créixer en una coresponsabilitat eclesial autèntica, fent que hi participin tots els membres del Poble de Déu. El Concili va ser una expressió de sinodalitat, en la qual el papa Francesc persevera avui. Aquesta sinodalitat passa per promoure el protagonisme dels laics, cosa que no qüestiona la responsabilitat pastoral dels ministres ordenats. Ben al contrari, el protagonisme del laïcat reforça i complementa el treball del clergat.
La participació del laïcat és bàsica per escrutar els signes dels temps. Ens pot ajudar a donar aire fresc a la pastoral familiar, a la pastoral juvenil, a la pastoral social, a la pastoral de la cultura, al diàleg interreligiós, a la conscienciació sobre la importància de l’ecologia o a la implementació de les noves tecnologies. En definitiva, el paper del laïcat és útil per a la immersió real dels cristians en els grans debats ètics del nostre món secular.
Benvolguts germans i germanes, l’agraïment al passat i el compromís humil amb el present ens conviden a seguir caminant oberts a l’esperança joiosa en el futur de l’Església, per esdevenir «llevat dins la pasta» en la societat del nostre temps. En aquest sentit, aprofito per recordar-vos que demà comença la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, que celebrarem fins al 25 de gener amb totes les confessions que integren el moviment ecumènic a la nostra arxidiòcesi. Us animo a pregar per aquesta intenció.
