Data: 15 de desembre de 2024
Donar un vestit al qui no en té si en tenim dos, compartir el menjar que tenim amb qui no en té. Gairebé a les portes del Nadal, la litúrgia ens porta a celebrar el diumenge Gaudete en aquest tercer diumenge d’Advent. El nom ve de la Carta als Filipencs 4, que ens diu: «Viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. El Senyor és a prop». I si tenim a prop el Senyor, com no hem d’estar contents? Ja som gairebé a Nadal, els llums inunden els nostres carrers, i amb ells les presses, els encàrrecs i també per a molts la nostàlgia i la melangia pels absents, per no tenir allò de més necessari, per la malaltia pròpia o dels propers, i així tantes altres causes de tristesa enmig d’una joia que sembla més general del que realment és.
La joia ens ve del Senyor, d’aquest infant que està a punt de néixer de manera discreta, i aquesta joia ha de portar-nos a encomanar-la als altres, com ens diu sant Pau: la gent ens ha de conèixer com a gent de bon tracte i contenta. Aquests dies moltes iniciatives ens brinden l’ocasió de col·laborar a portar aquesta joia als altres, a aquells que no poden gaudir-ne perquè els manquen moltes coses. És l’ocasió de poder donar un vestit al qui no en té si en tenim dos, o de compartir el menjar que tenim amb qui no en té. Sempre són bones aquestes iniciatives i caldria que es transformessin en hàbits, de fet caldria que ens ajudessin a transformar els nostres cors i fer-nos més solidaris i amatents a les necessitats i carències dels altres.
Aquest temps de preparació cap al Nadal, aquest camí cap a Crist ha de ser-nos una oportunitat per a la conversió dels nostres cors. La gent d’aquell temps, del temps de Jesús, vivia en l’expectació, es preguntava si el Messies no seria Joan el Baptista, tenia en certa manera il·lusió per a rebre el Messies. No l’haurem perduda, nosaltres, aquesta il·lusió? No haurem perdut la joia de la fe? Mirem amb esperança i amb il·lusió cap al futur, vivim amb esperança i il·lusió aquest camí de l’Advent per tal que la nostra joia en celebrar el Nadal sigui més plena, més sincera i brolli de l’interior dels nostres cors.
El Senyor és a prop, cal que això es noti, cal que es tradueixi en joia, però no pas una joia efímera i passatgera, d’aparador i convencional. Cal que sigui una joia que mogui el nostre interior, que el mogui l’amor, que mani als nostres cors tot seguint aquell manament que el qui serà ara un infant feble, desvalgut i anònim, ens donarà quan la seva passió s’apropi: Estimeu a Déu i als altres.
El missatge del Nadal és la joia i no hi pot haver joia sense amor, sense estimar.
