Data: 31 de març de 2024
Estimats diocesans, i benvolguts amics i amigues: Santa Pasqua de Resurrecció! Al·leluia! La tomba és buida!
En aquest diumenge m’agrada assaborir els següents versos del gran poeta Mn. Jacint Verdaguer: Tot complint les profecies, / es desvetlla gloriós, / i al sepulcre les Maries / ja no hi troben el seu cos; / troben sols àngels que els diuen: / —No el cerqueu aquí enterrat! / mes cerqueu-lo entre els que viuen / a Jesús ressuscitat.
Amics i amigues: la Pasqua és Jesucrist viu, que ens vol vius. El seu amor no pot desaparèixer sense deixar-ne cap rastre. La llosa del sepulcre no ha pogut retenir la força immensa d’amor del Crist. El seu amor, ¿com podia haver quedat tancat al sepulcre, mort allà per sempre? La gran notícia és que la tomba és buida, el sepulcre és buit: al sepulcre les Maries / ja no hi troben el seu cos, ens deia el poeta.
La font de la nostra alegria es troba en l’absència: som feliços perquè el cos de Crist no és al sepulcre, perquè la seva tomba és buida. Necessitarem els ulls de la fe, els ulls de l’amor, una mirada com la que tenia el deixeble estimat, per tal de poder percebre que aquesta buidor és plena de vida i de promeses, per tal de poder copsar que en la buidor del sepulcre hi és la victòria de la vida sobre la mort. Per això és tan significatiu que els nostres germans cristians orientals designin el Sant Sepulcre com l’Anàstasi, és a dir, com el lloc de la Resurrecció. I per això els cristians i cristianes venerem el Sant Sepulcre de Jerusalem, no pas una tomba on reposen les restes d’un cadàver, sinó un lloc aparentment buit i paradoxalment ple de vida.
Percebre que la buidor del sepulcre està plena de vida és un fet que no és estrany que ho experimentem, per posar tan sols un exemple, en el compromís amb els més pobres i necessitats. En efecte, hi ha missioners en països empobrits del tercer món que paradoxalment viuen amb gran alegria. El que podem constatar és misèria, sofriment, lluita per sobreviure… tot com si fos precisament una tomba, un lloc de mort. Però per als ulls de la fe, per als ulls de l’amor, és una tomba buida plena de la glòria del Senyor. I a voltes, aquests germans i germanes nostres, tan compromesos en un món on sembren vida i fe, justícia i pau, ens impulsen a ser també nosaltres sembradors de llavors de vida plena, a pregar i a mirar amb amor la presència del Senyor de la Resurrecció.
