Data: 13 de setembre de 2020
Benvolguts i benvolgudes,
Potser per a alguns és massa tard per adreçar-me als pares que aquest any heu acompanyat el vostre fill o filla a combregar per primera vegada. Amb tot, sé que en moltes parròquies, a causa de la pandèmia, heu endarrerit la celebració a l’inici d’aquest nou curs. També, aquestes ratlles poden anar bé per a aquells pares que, si Déu vol, teniu previst poder-la celebrar durant el nou any.
El comentari va a propòsit de l’homilia o sermó d’un mossèn, que ell mateix va contar-me. No recordaré les mateixes paraules, no hi fa res. El que interessa és el pensament de fons.
El mossèn situava els pares en el marc de la festa i de les preocupacions que porta: vestits, àpat, convidats, agraïment dels regals, etc. Però jo vull parlar-vos —els digué— d’un regal que només podeu fer vosaltres i que, si no hi heu pensat, encara hi sou a temps.
Suposo que algun pare aliè al sentit religiós de la festa i víctima de la societat de consum devia pensar: «Ha arribat l’hora de les crítiques i com que només el capellà té la paraula, caldrà estendre el paraigua.» I no fou així. El mossèn sortí amb quelcom impensat i positiu.
«Em refereixo» —prosseguí el mossèn— «al regal del vostre amor. No de l’amor que teniu als vostres fills, que el teniu molt clar i no se us ha de recordar, sinó de l’amor que els pares us teniu l’un a l’altre.»
La sortida del mossèn causà sorpresa a molts. El silenci es tallava. L’amor mutu dels pares és un regal que no pot ser suplert per res més ni per ningú més. I, en canvi, és necessari per al desenvolupament humà i per a l’equilibri del fill. És un regal que dóna seguretat als fills. Potser que el fill s’esplaï més amb la mare que amb el pare, o al revés; no hi fa res. Ell intueix que l’amor de la mare està recolzat pel pare i que en el del pare hi llisca el de la mare.
Alguns pares han malmès aquest amor de fidelitat i no poden fer aquest regal. Més d’un s’esforça a convèncer-se que res no ha afectat el fill perquè li han raonat reposadament el que feia al cas; fins i tot, potser l’han portat a un psicòleg perquè li expliqués millor i no li provoqués cap trauma. Ara bé, pregunteu-ho als mestres o als mateixos psicòlegs.
L’amor mutu dels esposos és un regal per als fills. Comença essent un regal de Déu del qual n’heu de fer participants els propis fills. Un amor forjat en el dia a dia, amb il·lusions i contradiccions. Un amor pastat amb l’amor de Déu entre la creu i la resurrecció.
L’amor matrimonial figura entre els valors de primer ordre a l’hora de pujar els fills. No malmeneu aquest regal, perquè, tard o d’hora, us en penedireu. En canvi, amb esforç, amb serenor i esperit de concòrdia, conreeu el vostre amor. Els vostres fills us ho agrairan durant tota la seva vida.
Ben vostre,
