Data: 19 de juny de 2022
Benvolguts i benvolgudes, un any més, en aquests dies passats, s’ha presentat la Memòria de Càritas Diocesana de Tarragona. Amb motiu de la solemnitat de Corpus Christi, dia de l’Amor Fratern, l’Església diocesana, com totes les Esglésies particulars, gira de nou, i de manera més intensa, la seva mirada envers les necessitats i, sobretot, envers les persones necessitades. I ara, tot posant-vos a les mans un recull del que Càritas va fer durant l’any 2021 ––transcorregut tot ell dins una situació de pandèmia–– és la manera com Càritas vol tornar a despertar i reconèixer alhora els sentiments més profunds de la solidaritat humana.
Una de les propostes que va tenir més acceptació en el Concili Provincial Tarraconense de 1995, diu així: «El Concili exhorta a revifar la tradició, tan intensament viscuda en els primers segles de l’Església, de vincular visiblement la celebració de l’Eucaristia amb la caritat fraterna, insistint de manera particular en la relació entre la Fracció del Pa i la comunió cristiana de béns, en la lògica que porta de la compartició dels béns eterns al compartiment dels béns temporals» (n. 77).
No ens hem de cansar mai de dir que, en coherència amb la nostra fe, ens hem de posar, de la manera més efectiva possible, al costat de les persones i, per damunt de tot, de les persones necessitades. Ho hem de fer per convicció personal i per manament de Crist mateix que ens ensenyà quina és la mesura de la solidaritat desinteressada. Càritas Diocesana ha copsat de manera evident que la necessitat d’una atenció integral a la persona s’ha fet encara més evident durant aquests últims mesos, després dels efectes de la pandèmia i embolcallats pel greu conflicte de la guerra a Ucraïna, que ens afecta a tots. I amb aquesta constatació s’ha vist com n’és, de necessari, un acompanyament més ampli de les persones, un acompanyament que vagi més enllà de facilitar menjar o roba. Ho veiem cada dia, és a dir, forma part del dia a dia dels professionals i voluntaris de Càritas Diocesana i de la multitud de les Càritas parroquials i interparroquials. Estar al costat de les persones, fent camí amb elles, és la medul·la, és l’ADN, de l’acció caritativa de l’Església catòlica. I aquesta atenció, Càritas la fa com ningú, com tantes vegades s’ha reconegut des de no pocs fòrums i institucions.
I, abans d’acabar encara m’agradaria dir-vos que ningú no pot dimitir de la solidaritat humana. Ni es pot dimitir ni es pot delegar en una institució. Ens hem de posar la solidaritat al cap, a l’ànima i a les mans. Aquest posar-se la solidaritat a l’ànima és un repte de renovació, també fins i tot per la mateixa Càritas que reformula constantment els seus objectius, els seus programes i les formes més efectives possibles de traslladar la solidaritat, que com a Església exercitem, i fer-la arribar a les persones. Sempre acompanyant les persones necessitades cada dia. Aquesta aposta per la solidaritat, per nosaltres, persones cristianes, també va més enllà de l’efectivitat, també abraça l’afectivitat i la proximitat amb el sofriment de totes aquelles persones que se’ns apropen.
Ben vostre,
