Data: 2 de gener de 2022
Molt estimats Reis d’Orient, ja fa més de dos mil anys, contemplant la volta del cel, us vau adonar que hi havia una estrella que no tocava. Si haguéssiu estat astròlegs dels d’avui, us hauríeu ficat en discussions i dissertacions sobre sorts o desgràcies i sobre el fet que ens marca el néixer, com diuen. Però no. Vosaltres tres éreu prou Mags com per no quedar-vos escarxofats a casa vostra amb discussions i més discussions, i prou innocents com per posar-vos en camí seguint l’estrella. Amb aquella estranya marrada al palau d’Herodes, arribàreu a Betlem encaminats per l’estrella. Entràreu a casa i trobàreu l’Infant i la seva mare. Ni un ni l’altra no tenien senyals de reialesa, però vosaltres, com a bons Mags, éreu prou fins d’esguard per saber que Déu té predilecció pels signes de pobresa. I tots tres vau presentar a l’Infant el vostre homenatge. Havíeu trobat Déu a rastres d’estrella.
Dimecres vinent, ja de nit, tornareu a venir als nostres pobles i ciutats. No és que hàgiu vist cap estrella especial en el firmament del cel, però tornareu a venir perquè l’estrella que heu vist és la innocència dels nostres infants marcats per la il·lusió d’aquesta nit. La gent es llançarà al carrer. A rebre-us s’hi ha d’anar amb un infant. Amb un infant i un fanalet. Amb un infant i una il·lusió. Qui no tingui il·lusió, més val que no surti a esperar-vos, encara que tingui un infant encuriosit per la vostra arribada. Li faria mal. La vostra cavalcada desvetlla la imaginació dels infants per a les coses belles. Tanmateix, cal que l’infant la pugui viure en l’escalf de casa. La imaginació és com un ocell. Entre volada i volada ha de tenir un lloc on posar-se i arraulir-se, si cal. La il·lusió de la nit de Reis sense l’escalf de casa pot fer més mal que bé. Quan el somni es desfà, l’infant que és sol queda a la intempèrie. Els nostres infants tenen la pell encara massa tendra per a sofrir decepcions. En dir «l’escalf de casa», no em refereixo al que a l’endemà, diada de Reis, trobaran al plat. Això és molt menys important que saber fer festa de les coses senzilles. Vull dir l’escalf de tot l’any. Si no hi ha escalf, els millors regals no fan cap il·lusió. Tan sols satisfan l’afany de tenir i de posseir.
Molt estimats pares i mares, sempre portadors de llum, de llum i d’escalf: a la nit de Reis, amb el vostre infant a coll i un fanalet a la mà, la il·lusió us farà avançar entre empentes pel carrer. No hi vol dir res que algun savi cregut se’n rigui. Que tingui un fill i veurem què fa. D’aquí uns anys, quan el fill, ja espigat, hagi llevat àncores, continuareu fent llum. Llavors sereu guardians d’un far per orientar el vaixell que bregarà per la vida. Perquè l’amor manté inexplicablement la llum tostemps. A la nit de Reis encendreu un fanalet i sortireu al carrer a rebre els Reis. Amb la vostra actitud ens direu que cada infant és una estrella de Betlem. Moltes gràcies, pares i mares, per la vostra innocència i finor d’esperit. Estic segur que no defraudareu mai els vostres infants. Ens esteu dient que la nit de Reis és nit de tendresa. I, en aquesta nit, jo pregaré perquè no falti als vostres fills ni llum ni escalf mentre sigueu al món.
Ben vostre,
