Benvolguts germans i germanes,
M´alegra acollir-vos en audiència general pocs dies abans de la celebració del naixement del Senyor. La salutació que circula aquests dies pels llavis de tots és «Bon Nadal! Bones festes nadalenques!». Procurem que, també en la societat actual, l´intercanvi de felicitacions no perdi el profund valor religiós, i que la festa no quedi absorbida pels aspectes exteriors, que toquen les cordes del cor. Certament, els signes exteriors són bonics i importants, sempre que no ens distreguin, sinó que ens ajudin a viure el Nadal en el sentit més autèntic, el sentit sagrat i cristià, de manera que la nostra alegria no sigui superficial, sinó profunda.
Amb la litúrgia nadalenca l´Església ens introdueix en el gran misteri de l´Encarnació. De fet, el Nadal no és un simple aniversari del naixement de Jesús; també és això, però és quelcom més: és celebrar un Misteri que ha marcat i continua marcant la història de l´home -Déu mateix va venir a habitar entre nosaltres (cf. Jn 1,14), es va fer un de nosaltres-; un Misteri que afecta la nostra fe i la nostra existència; un Misteri que vivim concretament en les celebracions litúrgiques, especialment en la santa missa. Algú podria preguntar-se: Com puc viure jo ara aquest esdeveniment tan llunyà en el temps? Com puc participar fructuosament en el naixement del Fill de Déu, que va tenir lloc fa més de dos mil anys? En la santa missa de la Nit de Nadal, repetirem com a tornada del Salm responsorial aquestes paraules: «Avui ens ha nascut el Salvador.» Aquest adverbi de temps, avui, apareix ben sovint en totes les celebracions nadalenques i es refereix a l´esdeveniment del naixement de Jesús i a la salvació que l´encarnació del Fill de Déu ve a portar. En la litúrgia aquest esdeveniment supera els límits de l´espai i del temps, i es torna actual, present; el seu efecte perdura, malgrat el pas dels dies, dels anys i dels segles. En indicar que Jesús neix avui, la litúrgia no utilitza una frase sense sentit, sinó que subratlla que aquest naixement afecta i impregna tota la història, continua sent també avui una realitat, a la qual podem arribar precisament en la litúrgia. A nosaltres, els creients, la celebració del Nadal ens renova la certesa que Déu està realment present amb nosaltres, encara «carn» i no sols llunyà: fins i tot estant amb el Pare, està pròxim a nosaltres. En aquest Infant nascut a Betlem, Déu s´ha acostat a l´home: nosaltres el podem trobar ara, en un «avui» que no té fi.
Vull insistir en aquest punt, perquè a l´home contemporani, home del «sensible», de l´experimentable empíricament, sempre li costa molt obrir els horitzons i entrar en el món de Déu. Per descomptat, la redempció de la humanitat va tenir lloc en un moment precís i identificable de la història: en l´esdeveniment de Jesús de Natzaret; però Jesús és el Fill de Déu, és Déu mateix, que no sols ha parlat a l´home, li ha mostrat signes admirables, l´ha guiat al llarg de tota la història de la salvació, sinó que també es va fer home, i continua sent home. L´Etern va entrar als límits del temps i de l´espai, per fer possible «avui» la trobada amb ell. Els textos litúrgics nadalencs ens ajuden a comprendre que els esdeveniments de la salvació realitzada per Crist sempre són actuals, afecten cada home i a tots els homes. Quan escoltem i pronunciem, en les celebracions litúrgiques, la frase «avui ens ha nascut el Salvador», no estem utilitzant una expressió convencional buida, sinó que volem dir que Déu ens ofereix avui, ara, a mi, a cadascun de nosaltres, la possibilitat de reconèixer-lo i d´acollir-lo, com ho van fer els pastors a Betlem, perquè ell neixi també en la nostra vida i la renovi, la il·lumini, la transformi amb la seva gràcia, amb la seva presència.
El Nadal, per tant, alhora que commemora el naixement de Jesús en la carn, de la Mare de Déu -i nombrosos textos litúrgics ens fan reviure davant els nostres ulls aquest o aquell episodi-, és un esdeveniment eficaç per a nosaltres. El papa sant Lleó Magne, presentant el sentit profund de la festa del Nadal, invitava els seus fidels amb aquestes paraules: «Exultem en el Senyor, estimats germans, i obrim el nostre cor a l´alegria més pura, perquè ha arribat el dia que per a nosaltres significa la nova redempció, l´antiga preparació, la felicitat eterna. En efecte, en complir-se el cicle anual es renova per a nosaltres el misteri elevat de la nostra salvació, que, promès al principi i acordat al final dels temps, està destinat a durar per sempre» (Sermo 22, In Nativitate Domini, 2, 1: PL 54, 193). I el mateix sant Lleó Magne, en una altra de les seves homilies nadalenques, afirmava: «Avui l´autor del món ha nascut del si d´una verge: aquell que havia fet totes les coses s´ha fet fill d´una dona que ell mateix havia creat. Avui el Verb de Déu s´ha manifestat revestit de carn, i mentre que abans mai no havia estat visible als ulls humans, ara fins i tot s´ha fet visiblement palpable. Avui els pastors han escoltat la veu dels àngels anunciant que havia nascut el Salvador en la substància del nostre cos i de la nostra ànima» (Sermo 26, In Nativitate Domini, 6, 1: PL 54, 213).
Hi ha un segon aspecte al qual vull al·ludir breument: l´esdeveniment de Betlem s´ha de considerar a la llum del Misteri pasqual: tant l´un com l´altre formen part de l´única obra redemptora de Crist. L´encarnació i el naixement de Jesús ens inviten ja a dirigir la nostra mirada cap a la seva mort i la seva resurrecció. Tant el Nadal com la Pasqua són festes de la redempció. La Pasqua la celebra com a victòria sobre el pecat i sobre la mort: marca el moment final, quan la glòria de l´home-déu resplendeix com la llum del dia; el Nadal la celebra com l´ingrés de Déu en la història fent-se home per a portar l´home a Déu: marca, per dir-ho d´alguna manera, el moment inicial, quan s´albira la resplendor de l´alba. Però precisament com l´alba precedeix i ja fa presagiar la llum del dia, així el Nadal anuncia ja la creu i la glòria de la Resurrecció. També els dos períodes de l´any en què se situen les dues grans festes, almenys en algunes regions del món, poden ajudar a comprendre aquest aspecte. En efecte, mentre la Pasqua cau a l´inici de la primavera, quan el sol venç les boires denses i fredes i renova la faç de la terra, el Nadal cau precisament a l´inici de l´hivern, quan la llum i la calor del sol no aconsegueixen despertar la natura, embolicada pel fred, sota el mantell de la qual, però, batega la vida i comença novament la victòria del sol i de la calor.
Els Pares de l´Església llegien sempre el naixement de Crist a la llum de tota l´obra redemptora, que té el seu cimal en el Misteri pasqual. L´encarnació del Fill de Déu es presenta no sols com el principi i la condició de la salvació, sinó també com la presència mateixa del Misteri de la nostra salvació: Déu es fa home, neix nen com nosaltres, pren la nostra carn per vèncer la mort i el pecat. Dos textos significatius de sant Basili ho il·lustren bé. Sant Basili deia als fidels: «Déu assumeix la carn precisament per destruir la mort amagada en ella. Així com els antídots d´un verí, un cop ingerits, n´anul·len els efectes, i com les tenebres d´una casa es dissipen a la llum del sol, la mort que dominava sobre la naturalesa humana va ser destruïda per la presència de Déu. I així com el glaç resta sòlid a l´aigua mentre dura la nit i regnen les tenebres, però a la calor del sol immediatament es desfà, així la mort que havia regnat fins a la vinguda de Crist, quan va aparèixer la gràcia de Déu Salvador i va sorgir el sol de justícia, «va ser engolida per la victòria (cf. 1Co 15,54), pel fet de no poder coexistir amb la Vida» (Homilia sobre el naixement de Crist, 2: PG 31, 1461). El mateix sant Basili, en un altre text, dirigia aquesta invitació: «Celebrem la salvació del món, el naixement del gènere humà. Avui va quedar perdonada la culpa d´Adam. Ja no hem de dir: “Ets pols, i a la pols tornaràs” (Gn 3,19), sinó: “Unit a aquell que ha vingut del cel, seràs admès al cel”» (Homilia sobre el naixement de Crist, 6: PG 31, 1473).
En el Nadal trobem la tendresa i l´amor de Déu que s´inclina fins als nostres límits, fins a les nostres debilitats, fins als nostres pecats, i s´abaixa fins a nosaltres. Sant Pau afirma que Jesucrist, «que era de condició divina, […] es va fer no res: prengué la condició de servent i es féu semblant als homes» (Fl 2, 6-7). Contemplem la cova de Betlem: Déu s´abaixa fins a ser reclinat en un pessebre, que ja és preludi de l´abaixament en l´hora de la seva passió. El cim de la història d´amor entre Déu i l´home passa a través del pessebre de Betlem i el sepulcre de Jerusalem.
Estimats germans i germanes, visquem amb alegria el Nadal que s´acosta. Visquem aquest esdeveniment meravellós: el Fill de Déu neix també avui; Déu és veritablement a prop de cadascun de nosaltres i vol trobar-nos, vol prendre´ns cap a ell. Ell és la llum veritable, que dissipa i dissol les tenebres que embolcallen la nostra vida i la humanitat. Visquem el naixement del Senyor contemplant el camí de l´amor immens de Déu que ens ha elevat fins a ell a través del Misteri d´encarnació, passió, mort i resurrecció del seu Fill, perquè, com ho afirma sant Agustí, «en [Crist] la divinitat de l´Unigènit es va fer partícip de la nostra mortalitat, perquè nosaltres fóssim partícips de la seva immortalitat» (Epístola 187, 6, 20: PL 33, 839-840). Sobretot contemplem i visquem aquest Misteri en la celebració de l´eucaristia, centre del sant Nadal; en ella es fa present de manera real Jesús, Pa veritable baixat del cel, anyell veritable sacrificat per a la nostra salvació.
A tots vosaltres i a les vostres famílies us desitjo que celebreu un Nadal veritablement cristià, de manera que fins i tot les felicitacions que us intercanvieu en aquest dia siguin expressió de l´alegria de saber que Déu és a prop nostre i vol recórrer amb nosaltres el camí de la vida. Gràcies.
