Data: 12 de gener de 2025
Estimats germans i germanes:
Avui celebrem la festa del Baptisme del Senyor, «el do d’una vida nova», i que significa «arribar a ser, en Jesús, fills de Déu estimats per sempre», descobria el Papa Francesc fa justament un any, abans de la pregària de l’Àngelus.
Aquest dia, que hem de guardar com una relíquia a la nostra memòria, ens recorda que “Déu entra en nosaltres, ens purifica, sana el nostre cor, ens fa fills seus per sempre, el seu poble, la seva família, hereus del Paradís” (cf. Catecisme de l’Església Catòlica, n. 1279).
Girem els ulls vers el riu Jordà i imaginem a Joan el Baptista batejant, com diu l’himne litúrgic, «amb l’ànima i els peus nus», desprenent-se així de qualsevol indici de supèrbia i vanitat. I, de sobte, arriba Jesús, que estava en la fila com els altres, i li demana a Joan que el bategi. Imaginem-nos l’escena per un moment. «Soc jo el qui necessita ser batejat per tu» (Mt 3, 14), respon Joan. Però el Senyor hi era present per a omplir fins a vessar la distància entre l’home i Déu i perquè es fes veritat el projecte del Pare que només podia dur-se a terme a través de la humilitat, de la mansuetud, del davallament.
Jesús, amb el seu Baptisme, davalla cap a nosaltres, baixa al riu, percep l’escalf de la terra i la fortalesa del fang, espera com els altres, se situa al costat del seu poble com un de tants i, des d’aquest moment, comença a viure amb l’ànima nua i els peus descalços. Crist es desprèn de tot per a submergir-se en la ferida de la humanitat perquè sap que només així podrà sanar-la amb el seu amor.
Però abans d’abaixar-se per a acaronar cada esquerda de la nostra pell i ser batejat com un més del poble, les Escriptures relaten que Jesús «pregava» (Lc 3, 21). Aquest detall ens recorda la importància de l’oració per a poder suportar cada ferida, cada prova, cada instant. Si el Senyor eleva la seva mirada i el seu cor com a pregària al Pare fins a obrir el Cel, no serà l’oració el camí més curt per a guarir la història nafrada de la humanitat i arribar al cor de Déu?
Dins d’un mes, del 7 al 9 de febrer, celebrarem el Congrés de Vocacions convocat per la Conferència Episcopal Espanyola on tindrem molt present la vocació baptismal: el sagrament que ens submergeix en el cor de Crist i ens converteix en membres del Poble de Déu i en fills estimats del Pare.
Tant de bo romanguem sempre amb l’ànima en vetlla i disposada a escoltar la veu de Déu Pare acostant-se a la nostra oïda i dient-nos des del núvol: ets el meu fill, el meu estimat, en qui m’he complagut (cf. Mt 17, 5).
