Data: 10 de gener de 2021
Fa pocs dies, en una entrevista, un periodista em va fer una pregunta que expressa una idea molt comuna en els nostres ambients d’Església, sobre el fet que la manca de vocacions pot propiciar que «ha arribat l’hora del laïcat». Jo li vaig respondre, com ho he expressat en altres ocasions, que l’hora del laïcat comença en el moment del baptisme, i que aquesta «hora» no depèn de la fluctuació de les estadístiques dels seminaris i noviciats, perquè si aquí a Occident hi hagués una revifalla de vocacions al sacerdoci i la vida consagrada, suposaria això que els laics ¿haurien de donar un pas enrere?
He recordat aquesta conversa amb motiu de la festa que avui celebrem: el Baptisme de Jesús, que significa l’inici de la seva missió. La veu del Pare revela que Jesús és el Fill estimat del Pare. L’Església ens recorda el que significa i comporta el baptisme, i la missió de cada batejat, perquè tot batejat és ungit per l’Esperit, com Crist, i participa de la seva missió en el món. El Concili Vaticà II va revifar la consciència de la vocació i missió dels laics. Més endavant, sant Joan Pau II va escriure l’exhortació postsinodal Christifideles laici, fruit del sínode dels bisbes de 1987 sobre la vocació i la missió dels laics en l’Església i el món, que promou una consciència més profunda entre tots els fidels del do i la responsabilitat que comparteixen, en la comunió i la missió de l’Església.
Tot seguint els ensenyaments conciliars, tant dels documents Lumen Gentium (sobre l’Església) com d’Apostolicam actuositatem (sobre l’apostolat seglar), l’exhortació Christifideles laici va significar un impuls al compromís dels laics en la vida de l’Església. Una de les seves aportacions fonamentals és l’èmfasi en la definició de laic per via positiva, seguint la perspectiva oberta per Lumen Gentium. Ofereix una profunda meditació sobre el baptisme com a font de la identitat laïcal. Es tracta d’una visió que té el seu punt de partida en l’ésser del laic i no, primàriament, en el seu quefer ni menys encara, en la seva «funció» o en el seu «protagonisme». De l’ésser del laic deriva la seva missió, i és així com es comprèn millor el seu lloc a l’Església i al món.
La missió evangelitzadora del laic prové de la seva participació en el triple ofici sacerdotal, profètic i reial de Jesucrist, amb la seva manera pròpia. En virtut de la seva realitat baptismal, el laic és corresponsable en la missió de l’Església, amb una modalitat que el distingeix, l’índole secular. El caràcter secular és propi i peculiar dels laics, que viuen en el món, implicats en els seus treballs i ocupacions i en les condicions ordinàries de la vida familiar i social: estudien, treballen, estableixen relacions socials, d’amistat, culturals, professionals, etc. Els laics contribueixen a la transformació del món des de dins, com el ferment en la massa, mitjançant l’exercici de les seves pròpies tasques, guiats per l’esperit evangèlic, manifestant Crist davant dels altres amb la seva paraula i testimoni, amb la seva fe, esperança i caritat.
El papa Francesc, en la seva exhortació Evangelii Gaudium, ha remarcat de nou la dignitat dels laics i la seva responsabilitat en la missió de l’Església. Més recentment, del 14 al 16 de febrer, just abans de la pandèmia, es va celebrar a Madrid el Congrés de Laics Poble de Déu en Sortida. El Sant Pare va enviar un missatge als participants tot donant les gràcies per la seva consciència eclesial, per sentir-se membres vius i corresponsables en l’Església local. Els va animar a viure la seva pròpia vocació immersos en el món, escoltant, amb Déu i amb l’Església, els batecs dels seus contemporanis, anunciant la Paraula de Déu amb passió i alegria a través del testimoni cristià.
Que la festa que avui celebrem ens ajudi a tots, doncs, a viure la nostra vocació com a fills de Déu enmig del món.
