Representa el 26,6 % de la població (726.000 persones) de Barcelona i els municipis del seu voltant

1 de cada 4 persones de la diòcesi de Barcelona viuen en exclusió residencial. Així ho indiquen les dades que Càritas Diocesana de Barcelona ha presentat a la Roda de Premsa de Nadal, que s’ha celebrat aquest matí a la seu de l’entitat. En presència del bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova, Càritas ha fet un avançament de les principals dades d’habitatge de l’informe FOESSA de la diòcesi de Barcelona, que es presentarà de forma completa durant l’any 2025.

Miriam Feu, responsable d’anàlisi social i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona, ha explicat que el 26,6% de la població (726.000 persones) de la diòcesi de Barcelona (que comprèn la ciutat de Barcelona, els municipis del seu voltant i part del Maresme) pateix exclusió residencial, i que la situació de l’habitatge s’agreuja en les famílies amb infants i adolescents, afectant a 4 de cada 10. «Són molts els infants que viuen en primera persona les conseqüències de no comptar amb un habitatge digne. No tenir habitació per un mateix, o no saber fins quan podrà ser al pis on vius, té un fort impacte en el present i el futur més immediat d’aquests nens i nenes», ha explicat Feu.

D’altra banda, la responsable de Càritas ha detallat que un 15% de la població (415.000 persones) es queda en situació de pobresa severa una vegada pagades les despeses relacionades amb l’habitatge, i que en el cas de les famílies amb fills aquesta xifra torna a ser més alta, afectant el 25%.

Pel que fa a la situació d’aquestes famílies, un 25% (120.000 famílies) es veuen obligades a viure en un habitatge inadequat, on es donen situacions d’insalubritat, amuntegament o viuen en entorns degradats. Són famílies que fan vida en locals, soterranis, immobles sense accés a subministraments o espais sense llum natural, entre d’altres. Així mateix, gairebé un 10% (47.000 famílies) viuen en un habitatge insegur. «Són famílies que es veuen obligades a viure en habitacions o acollides a casa d’un familiar o amic, sense un títol acreditant. Viuen amb la incertesa de no saber si les faran fora d’un dia per l’altre, pateixen dificultats a l’hora d’empadronar-se o es veuen obligades a canviar d’habitació diverses vegades en un mateix any. L’angoixa que això els provoca incideix directament en el seu benestar emocional», ha advertit.

En aquest context, durant el 2023 Càritas Diocesana de Barcelona va destinar més d’1,3 milions d’euros en ajudes per habitatge, que van beneficiar 1.300 llars. D’altra banda, l’entitat ha donat resposta residencial a prop de 2.000 persones, gràcies a pisos unifamiliars del projecte Oikos (gestionat conjuntament amb la Fundació Habitatge Social), pisos compartits i centres residencials.

El director de Càritas Diocesana de Barcelona, Eduard Sala, ha estat l’encarregat d’apuntar algunes de les propostes que l’entitat ha volgut fer arribar a les administracions. En primer lloc, ha demanat que es despleguin habitatges socials d’emergència de manera universal, amb l’objectiu que qualsevol persona en situació de necessitat disposi d’una solució residencial temporal per a evitar estar en situació de carrer. «No pot ser que les persones siguin desnonades de casa seva i l’administració no ofereixi una alternativa residencial digna. Ningú acceptaria que un infant no estigués escolaritzat, o que una persona accidentada no fos atesa pels serveis d’emergència mèdics. En canvi, com acceptem que hi hagi persones que acaben amb les maletes al carrer? Cal que s’ofereixi un espai on viure a aquestes persones fins que es tingui una solució a la seva situació», ha indicat.

En segon lloc, ha demanat activar per part de la Generalitat, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i els ajuntaments totes les estratègies possibles per a garantir un parc d’habitatge social de lloguer sòlid i estable, amb l’objectiu de passar de l’actual 1,7% d’habitatge de lloguer social a Catalunya a, com a mínim, el 8% de la mitjana europea.

Finalment, s’ha proposat que les administracions promoguin subvencions i incentius fiscals pels propietaris, amb l’objectiu que mobilitzin el parc d’habitatge i promoguin els lloguers assequibles per tal que les persones més vulnerables puguin accedir a un pis de lloguer.

Sala ha volgut deixar clar que aquestes propostes no han de ser una carta als Reis, fent referència a la campanya de Nadal de Càritas «Fes que una llar digna no sigui una carta als Reis». «Dels papers no es poden construir llars. El compliment d’aquestes propostes són el desig de Càritas, però també el de les persones en situació d’exclusió social i residencial a la diòcesi de Barcelona. Però cal que no es quedin en desitjos, sinó que siguin un ferm compromís per part de les administracions, i que s’implementin el més aviat millor», ha demanat Sala.

El director de Càritas ha remarcat que l’habitatge és com un forat negre que xucla l’economia de les famílies i la seva salut, i que viure en un habitatge no digne és sinònim d’acabar amb un futur hipotecat. «Cal passar de la cultura de l’especulació a la cultura de garantir un preu just de l’habitatge», ha demanat.

Finalment, el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova, ha volgut felicitar les festes de Nadal, tot recordant que Jesús també va néixer sense una llar digna. «Malgrat la difícil situació, hi ha esperança. Volem que tots els infants de les famílies que Càritas acull i acompanya puguin demanar la joguina que més els agrada, i que l’habitatge sigui la darrera de les seves preocupacions», ha demanat. «No només hem de fer regals als nostres éssers estimats, sinó que cal fer arribar la nostra solidaritat a les llars que viuen un moment difícil. Entre tots i totes ho farem possible».