El bisbe claretià Pere Casaldàliga i Manel Pousa, més conegut com a pare Manel, van rebre el dia 27 de gener a Barcelona, la Medalla d’Or al Mèrit Cívic, a títol pòstum, de l’Ajuntament de Barcelona. El regidor i cinquè tinent d’alcaldia del consistori, Sr. Albert Batlle, va fer entrega de la medalla i va destacar que “van ser dues persones bones, en el sentit més pur de la paraula”. “Estimades, admirades i referents ètics als qui mai agrairem prou el que han fet per nosaltres”.
Batlle va fer referència a la “voluntat ferma no només d’ajudar els altres a canviar la seva situació, sinó de denunciar i remoure les injustícies que generaven pobresa i marginació”. Contra aquestes situacions “es van rebel·lar; no van callar davant dels poderosos; no van abaixar el cap; no van mirar a una altra banda”. Per al regidor, “aquest és el seu extraordinari valor”. “Van ser incòmodes davant molta gent. I la seva espiritualitat i fe van ser el motor indiscutible de la seva tasca”. Els va definir com a persones valentes, “perquè ser valent no és no tenir por, sinó ser capaç d’alçar la veu malgrat la por”, ha afegit en un Saló de Cent ple d’assistents.
El tinent d’alcalde va destacar la missió de Casaldàliga al Brasil. “El bisbe es va posar al costat de les comunitats indígenes que defensaven les seves terres explotades. I ja no va tornar mai més a casa seva, va fer-se un més entre ells”. De fet, per aquest motiu els grups municipals van acordar per unanimitat concedir aquest premi “en reconeixement al seu combat permanent contra els abusos de poder i l’explotació, i pel seu ferm compromís a favor de la justícia social, de la igualtat i de la dignitat dels pobles indígenes”. “La fe cristiana era indissociable de la seva tasca”, ha conclòs Batlle, que ha destacat la tasca que fan la “Fundació Pere Casaldàliga” i ANSA, mantenint la seva lluita.
En el decurs de l’acte, el periodista Francesc Escribano va fer la glossa de Pere Casaldàliga. Va recordar que el va conèixer per fer un 30 minuts el 1985, i el va trobar “perseguit i amenaçat”. Va destacar que “insistia que les seves causes eren molt més importants que la seva vida”. Va fer seva la lluita per la terra, va prendre posició d’una manera clara. “Deia que no n’hi havia prou de ser creient, que s’havia de ser creïble”, ha afegit Escribano.
El periodista, que va anar intercalant vídeos durant la seva explicació, va dir que la darrera vegada que el va veure va ser fa set anys. “No es podia moure ni parlar, el seu vell amic Parkinson, com li deia ell, el tenia clavat en una cadira. Quan li vaig preguntar com estava, només va dir una paraula: estic viu. Era la seva lluita del moment”. “Aquest era Pere Casaldàliga, un cor ple de noms”, va concloure Escribano.
“Van optar per les persones”
Glòria Casaldàliga, neboda del bisbe claretià i en nom de la seva família, va desitjar que “aquest reconeixement serveixi a Barcelona i tots nosaltres per mantenir el llegat del bisbe Pere per un món més just. Si tanquem un moment els ulls, podrem escoltar la seva rialla sorneguera de satisfacció i agraïment”. També va voler expressar la felicitat de rebre la medalla amb el pare Manel, “si Casaldàliga s’hagués quedat a Barcelona, segur que haurien treballat colze a colze”, va dir.
El pare Manel ha rebut la Medalla d’Or, a títol pòstum, en reconeixement al seu compromís solidari i l’activisme social en favor de les persones en situació de vulnerabilitat, en especial la infància en risc i les persones privades de llibertat.
La presidenta de la “Fundació Pare Manel”, Sandra Pardo, va fer la glossa de Pousa. “Avui Manel ens tornem a enamorar de tu”, va dir. I va indicar que els dos premiats amb la Medalla d’Or a títol pòstum “van optar per les persones, la gent més desafavorida”. Finalment, Enric Pousa, germà del Pare Manel, va expressar que si hagués assistit a l’acte, hauria donat les gràcies a tots els veïns. “Mentre estigui al nostre cap i al nostre cor, ell sempre estarà amb nosaltres”, va reblar.
Font: Catalunya Religió
