Data: 13 d’abril de 2025
Estimats germans i germanes:
Avui, Diumenge de Rams, Crist entra triomfant i gloriós a Jerusalem. Ho fa muntat en un pollí, entre branques d’olivera portades en la processó i al crit d’Hosanna, amb el camí encatifat per a la seva arribada a mode d’entronització, com acostumava llavors el poble a saludar al pas dels grans senyors.
Aquest diumenge, pòrtic de la Setmana Santa, celebrem, al mateix temps, l’anunci de la seva Passió. I ho fem en l’any Sant de l’Esperança, per a perpetuar que l’amor més gran surt pels nostres carrers per a recordar-nos quant beneït és el qui ve en nom del Senyor.
«Quan hagué entrat a Jerusalem, tota la ciutat es va inquietar, i preguntaven: Qui és aquest? La multitud responia: Aquest és el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea» (Mt 21, 10-11). Ja el profeta Zacaries havia vaticinat aquesta escena de l’Evangeli: «Alegra’t, ciutat de Sió, crida de goig, Jerusalem! Mira el teu rei que ve cap a tu, just i victoriós; arriba humilment, muntat en un ase, en un pollí, un fill de somera» (Za 9, 9).
Què significa tot això? Que el nostre rei no ambiciona or, ni plata, ni grans fortunes, sinó que ve revestit de senzillesa, perquè la seva riquesa no habita en nimietats materials, sinó en el tresor del seu cor. Sí, encara que el seu domini s’estén fins a l’extrem del país (cf. Za 9, 10).
L’idioma de Jesús és el de la humilitat i la seva autoritat no es regeix per les regles d’aquest món. Ell podria haver arribat perfectament com ho fa la reialesa i, no obstant això, la seva entrada triomfal la duu a terme muntat en un pollí i vestit amb l’única túnica de la pobresa. I ho va fer així, fins i tot sabent que aquell moment era el preludi del triomf definitiu sobre el pecat que hauria d’obtenir als pocs dies en l’altar de la Creu.
La nostra diòcesi de Tortosa s’omple de gent aquests dies; persones de tot arreu acudeixen als nostres pobles i ciutats per a reposar, per a gaudir i per a trobar aquesta pau tan necessària per a les seves vides. Tal vegada no reparem a pensar en el que de seguida succeirà i, per això, vull convidar tots els diocesans, tant d’arrel com d’adopció, a viure una Setmana veritablement Santa, de trobada amb el Senyor, seguint els seus passos des d’aquesta entrada a Jerusalem, passant per la Passió, fins al Diumenge de Resurrecció.
Siguem signes d’esperança, a imatge i semblança de Jesús, escampant llavors de pietat en aquests llocs amagats on el dolor anhela una paraula de consol. Només així, podran dir, també, de nosaltres: Beneït el qui ve en nom del Senyor!
