Data: 8 d’octubre de 2023
Benvolguts germans,
Després de la vigília ecumènica de pregària de dissabte passat i d’uns dies de recés espiritual, dimecres passat va ser inaugurada pel papa Francesc la primera sessió de la fase universal del Sínode. Durant aquests primers dies ens hem centrat en la pregunta fonamental, per tal d’identificar les línies sobre les quals l’Esperit ens convida a caminar amb més decisió com a Poble de Déu, a partir de les experiències que hem viscut a les nostres pròpies esglésies particulars.
Recordem que aquest Sínode va començar l’octubre del 2021 amb la consulta a les esglésies diocesanes i va continuar després amb la fase continental. La fase universal que estem vivint es desenvolupa en dues sessions o períodes: l’octubre del 2023 i l’octubre del 2024. Al final d’aquestes sessions s’oferirà al Sant Pare un document amb les conclusions i suggeriments, que serà fruit de tot aquest procés de discerniment en comú.
Les nostres sessions de treball es divideixen en “Cercles menors” i “Congregacions generals”. Els cercles menors són grups de treball formats per 10/12 persones que compartim una mateixa llengua i que treballem algun dels temes proposats a l’“Instrumentum laboris”, que és la guia de treball del Sínode. A les Congregacions generals (o sessions plenàries) s’escolten les síntesis dels Cercles menors, es debaten i s’aproven les conclusions que es fan arribar al Papa, el qual sol assistir a aquestes reunions. Participar en aquestes Congregacions generals, on ens reunim prop de 300 bisbes, juntament amb molts religiosos, sacerdots i laics de les diverses parts del món, és una gran riquesa i, a més, ens fa sentir la universalitat de l’Església.
En tot aquest temps no deixem de pregar el Senyor perquè ens ensenyi a caminar plegats com a Poble de Déu, en fidelitat a la missió que Ell ens ha confiat. Caminar junts, és a dir, fer sínode, ha de ser l’estil que caracteritzi l’Església de Jesús. És un camí que fem al costat dels homes i les dones del nostre temps, especialment dels qui pateixen per qualsevol causa. Un camí que, a més, som conscients que no culminarà plenament fins el darrer dia, quan, per la gràcia de Déu, entrem a formar part d’aquella “multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar; gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües” (Ap 7, 9), que canta el Pare per mitjà de Crist en la unitat de l’Esperit.
