Data: 28 de juliol de 2024
Estimat avi, estimada àvia, estimada persona gran: el Papa Francesc t’ha escrit una carta. De fet, ens adreça la seva carta a tothom. Ho fa cada any amb motiu de la Jornada Mundial dels avis i de la gent gran. Enguany és la quarta vegada que té lloc aquesta Jornada i se celebra avui diumenge, 28 de juliol.
Sàpigues que el Sant Pare és amb tu i prega per tu. I ell ens invita a que no deixem de mostrar la nostra tendresa als avis i a la gent gran de les nostres famílies. Durant aquests dies de juliol i agost, durant aquests dies de vacances per a molta gent, podem disposar potser d’una mica més de temps per tal de visitar-te, sense mirar massa el rellotge, i escoltar la teva gran saviesa de vida, les teves experiències, la teva fe viscuda al llarg de tants anys, les proves que també has passat en la vida, els moments que has viscut amb joia, en definitiva, el relat del pas de Déu per la teva vida. Val molt la pena! Ser al teu costat, avi, àvia, persona gran, és ser a una magnífica escola de vida.
Tu avi, tu àvia, tu persona gran, ens ensenyes als més joves que som sempre en mans del Senyor. Gràcies pel teu esplèndid testimoni de vida cristiana! Gràcies per la teva llarga vida malgrat ara potser pateixes dificultats comprensibles de salut, o tal vegada experimentes que perds autonomia, que necessites constantment atenció i cura per part de gent més jove, ja siguis a casa teva, a la teva llar familiar, ja siguis a una residència de gent gran.
En la carta que t’ha escrit el Papa Francesc amb motiu d’aquesta IV Jornada Mundial dels avis i de la gent gran, ens recorda que en els salms trobem aquesta sentida súplica al Senyor: “No em rebutgis al temps de la vellesa” (Salm 71,9). És una expressió forta i certament molt crua. De fet, mirant al nostre voltant sovint veiem que, com diu el Sant Pare, “la solitud és l’amarga companya de la vida dels qui com nosaltres són grans i avis. Essent bisbe de Buenos Aires, moltes vegades vaig tenir l’ocasió de visitar residències de gent gran i em vaig adonar de les poques visites que rebien aquestes persones, algunes no veien els seus éssers estimats des de feia molts mesos.”
“La solitud i el rebuig de la gent gran no són casuals ni inevitables”, segons adverteix el Papa Francesc. Com ell assenyala al final de la seva lúcida carta, “estant a prop de les persones grans, reconeixent el paper insubstituïble que tenen en la família, en la societat i en l’Església, també nosaltres rebem molts dons, moltes gràcies, moltes benediccions.”
Estimat avi, estimada àvia, estimada persona gran: tant de bo que tots fem cas de la invitació que ens fa el Sant Pare al final de la seva carta, per tal que “a l’actitud egoista que porta al rebuig i a la solitud contraposem el cor obert i el rostre alegre de qui té la valentia de dir “no t’abandonaré!”.”
