Data: 23 de febrer de 2025
Estimat diaca:
Durant aquest cap de setmana, Roma està acollint el Jubileu dels Diaques, els representants de Crist servidor que, configurats amb Ell, rebeu la consagració sacramental per a ser més seus en la Litúrgia, en la Paraula i en la Caritat; allà on la pobresa (amagada en multitud de rostres) pronunciï amb força els vostres noms. Tu, diaca permanent, ets una riquesa incalculable per a l’Església, perquè t’adhereixes d’una manera molt especial a Crist, qui «es va fer no res: prengué la condició d’esclau» (Fl 2,7) i va deixar clar —amb el seu testimoniatge de vida i les seves obres— que no va venir «a ser servit, sinó a servir» (Mt 20,28).
En aquests moments, mentre medito cada detall que encarna l’admirable tasca amagada, reservada i silenciosa de tants diaques permanents que oferiu fins al vostre últim batec per Crist, penso en la mirada del Senyor en l’últim Sopar, quan —després de dir als apòstols que Ell estava enmig d’ells «com el qui serveix» (Lc 22,27)— començà a rentar-los els peus als dotze.
Aquest gest de Jesús, capaç d’abaixar-se fins al més profund, és el súmmum del servei on descobreixo la teva mirada de ministre de l’Amor. Tu lliures la teva vida en ambients on el Senyor anhela un cor de servei com el teu. I, per això, ets consagrat com a ministre extraordinari del Baptisme i del Matrimoni, i com a ministre ordinari de la Sagrada Comunió en l’assistència als malalts, a l’escalf de la Paraula de Déu i en l’atenció als més necessitats, testimoniant la infinita caritat de Déu. Aquest és «el camí mestre de la Doctrina Social de l’Església», tal com deia el papa Benet XVI en la seva encíclica Caritas in veritate (n. 2).
Ets diaca de la Veritat que ens fa lliures, posant en pràctica les paraules del Senyor: «Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu» (Mt 25,40). I en aquest quefer incansable, el Jubileu reconeix també l’amor lliurat de la teva esposa i dels teus fills, que t’acompanyen en l’acció missionera, discipular i samaritana que dus a terme en la comunitat eclesial.
A la nostra diòcesi de Tortosa sou tres diaques permanents. Agraeixo, de manera personal, el vostre servei com a signes visibles i testimonis autèntics de Jesús servidor, aquell que es va lliurar com un captaire qualsevol per a deixar-nos un ensenyament etern: qui serveix amb misericòrdia, tendresa i amor, encara que a vegades pateixi el dolor o la injustícia, no quedarà mai defraudat.
