Data: 30 de juny de 2024
Estimat/da jove, avui t’adreço una segona carta. Com que imagino que la majoria de joves gaudireu de dies de vacances i tindreu més temps per llegir, et recomano un text molt interessant del papa Francesc.
Segurament algun cop, amb motiu de celebracions, pregàries, misses familiars, colònies o campaments, has gaudit entonant una bonica cançó que ens fa repetir per quatre vegades aquesta tornada: Lloat sigueu, oh Senyor nostre!. És una bella pregària de Sant Francesc d’Assís: el seu famós Càntic de les creatures. Doncs bé, el papa Francesc va escriure ja fa uns anys una important i llarga carta a la humanitat titulada precisament Laudato si’ (Lloat sigueu), tot manllevant aquest títol de la pregària franciscana esmentada. Amb aquesta carta, que té un enorme impacte mundial, Francesc ens fa una crida urgent a tenir cura, protegir i estimar la nostra terra, amb tots els éssers que l’habiten.
El Sant Pare ens recorda que la terra és la “casa comuna” de la humanitat, la casa de tots i totes. És com una “mare” que, com fa la cançó esmentada de Sant Francesc, “ens sosté i ens alimenta”. La terra no és un mer “objecte”, resultat cec de la casualitat, de l’atzar o del caos posterior a una explosió. És el fruit d’un acte amorós del seu Creador. És un extraordinari regal del Pare, per tal que el compartim fraternalment i en gaudim responsablement. Però no com els amos ni els dominadors: se’ns ha donat per tal que l’administrem amb saviesa, en benefici de tots els éssers vivents i les generacions futures.
Però encara hi ha més. Déu estima tant aquest món que, Ell mateix, en Jesucrist, s’hi ha inserit per sempre.
Malauradament, com bé saps, el nostre planeta està greument ferit, a causa de l’abús i espoli per part dels humans: contaminació, deixalles, sobreexplotació de recursos… Els efectes d’aquest maltractament són greus, com ara la pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic, que posen en perill a milions de persones. Les agressions ambientals les sofreixen especialment les persones i els països més pobres. La crisi ambiental és, doncs, una crisi social, perquè “l’ambient humà i l’ambient social es degraden junts”.
Davant de tot això, el papa Francesc ens reclama un “canvi de rumb” per sortir de l’espiral de l’autodestrucció i donar pas una ecologia integral, que sigui a la vegada econòmica, social i cultural per retornar a l’harmonia amb la naturalesa i totes les criatures. Ens cal canviar el nostre estil de vida, lluny de l’acceleració embogida i del consumisme ferotge actual. I això només serà possible si som capaços d’un canvi en el nostre cor: una “conversió ecològica”, personal i comunitària, basada en la simplicitat, la sobrietat, la humilitat, la capacitat d’admiració i contemplació, la gratitud i la gratuïtat.
Estimat/da jove: tu pots ser protagonista principal i promotor d’aquest “canvi de rumb”. Ara que tindràs vacances d’estiu, t’animo molt a llegir amb atenció aquesta llarga carta del papa Francesc, a meditar les seves paraules i, des d’aquí, avançar junts cap a una conversió ecològica integral. Ànims, coratge i endavant!
