L’Esperit del Senyor Jesús, font perenne de la vida i la missió de l’Església, distribueix als membres del Poble de Déu els dons que permeten a cadascun, d’una manera diferent, contribuir a l’edificació de l’Església i a l’anunci de l’Evangeli. Aquests carismes, anomenats ministeris, ja que són reconeguts públicament i instituïts per l’Església, es posen a disposició de la comunitat i la seva missió de forma estable.
En alguns casos aquesta contribució ministerial té el seu origen en un sagrament específic, l’Orde Sagrat. Altres tasques, al llarg de la història, han estat instituïdes a l’Església i confiades a través d’un ritu litúrgic no sacramental als fidels, en virtut d’una forma particular d’exercici del sacerdoci baptismal, i en ajuda del ministeri específic dels bisbes, preveres i diaques.
Seguint una venerable tradició, la recepció dels “ministeris laicals”, que sant Pau VI va regular en el Motu Proprio Ministeria quaedam (17 d’agost de 1972), precedia com a preparació a la recepció del Sagrament de l’Orde, tot i que aquests ministeris eren conferits a altres fidels idonis de sexe masculí.
Algunes assemblees del Sínode dels Bisbes han evidenciat la necessitat d’aprofundir doctrinalment en el tema, de manera que respongui a la naturalesa dels carismes esmentats i a les necessitats de l’època, i ofereixi un suport adequat al paper d’evangelització que pertany a la comunitat eclesial.
Acceptant aquestes recomanacions, en els darrers anys s’ha aconseguit una elaboració doctrinal que ha posat de manifest com certs ministeris instituïts per l’Església tenen com a fonament la condició comuna dels batejats i el sacerdoci reial rebut al sagrament del Baptisme; aquests són essencialment diferents del ministeri ordenat que es rep amb el sagrament de l’Orde. En efecte, una pràctica consolidada a l’Església llatina ha confirmat també com aquests ministeris laicals, basats en el sagrament del Baptisme, es poden confiar a tots els fidels idonis, ja siguin de sexe masculí o de femení, d’acord amb el que ja està previst implícitament en el cànon 230 § 2.
En conseqüència, després d’haver escoltat l’opinió dels Dicasteris competents, he decidit procedir a la modificació del cànon 230 § 1 del Codi de Dret Canònic. Per tant, decreto que el cànon 230 § 1 del Codi de Dret Canònic tingui en el futur la següent redacció:
“Els laics que tenen l’edat i les qualitats assenyalades per un decret de la Conferència Episcopal poden ser cridats establement per als ministeri de lector i d’acòlit, mitjançant el ritu litúrgic prescrit; amb tot, la col·lació dels ministeris no els dona dret a ser sustentats o remunerats per l’Església”.
Disposo també la modificació dels altres elements, amb força de llei, que fan referència a aquest cànon.
El que he resolt amb aquesta Carta Apostòlica en forma de Motu Proprio, ordeno que tingui vigència ferma i estable, sense que res obsti en contra o malgrat qualsevol disposició contrària, encara que sigui digna de particular menció, i que es promulgui mitjançant la seva publicació a L’Osservatore Romano, entrant en vigor el mateix dia, i després es publiqui al comentari oficial de les Acta Apostolicae Sedis.
Donat a Roma, a Sant Pere, el 10 de gener de l’any 2021, festa del Baptisme del Senyor, vuitè del meu pontificat.
Francesc
