Amb data 21 d’abril, el Sant Pare Francesc -el primer Papa iberoamericà de la història- ha enviat una Carta a la XXVIIa Cimera Iberoamericana de Caps d’Estat i de Govern, a través de la seva Secretària General, Sra. Rebeca Grynspan.
Aquest és el text de la Carta:
A Sa Excel·lència
Sra. Rebeca Grynspan Mayufis
Secretària General
de la Secretaria General Iberoamericana,
Al saludar-la atentament, Sra. Secretària General, desitjo, a través d’aquesta carta, enviar la meva salutació a tots els Caps d’Estat i de Govern que participen en la XXVIIa Cimera Iberoamericana, en un context particularment difícil pels efectes terribles de la pandèmia de Covid-19 en tots els àmbits de la vida quotidiana, que ha exigit enormes sacrificis a cada nació i als seus ciutadans, i que crida a tota la comunitat internacional a comprometre’s, unida, amb esperit de responsabilitat i de fraternitat, a afrontar els molts desafiaments actuals, i aquells que vindran.
En primer lloc, vull recordar els milions de víctimes i de malalts. Prego per ells i pels seus familiars. La pandèmia no ha fet distincions i ha colpejat persones de tota cultura, credo, estrat social i econòmic. Tots coneixem i hem sentit la pèrdua d’alguna persona propera que ha mort pel coronavirus, o que ha patit els efectes del contagi. Tots som conscients de com n’és de dur per a les famílies no haver pogut estar a prop dels seus amics o parents per oferir-los proximitat i consol en aquests moments. Tots hem vist com han impactat en tants infants i joves les conseqüències d’aquesta tràgica situació i seguim amb preocupació els efectes que pugui tenir per al seu futur. És digna d’elogi la tasca àrdua dels metges, infermers, personal sanitari, capellans i voluntaris, que, en aquests moments difícils, a més de tractar els malalts, amb risc de les seves vides, han estat per a ells el familiar i l’amic que els faltava.
Al reconèixer els esforços en la recerca d’una vacuna efectiva per al Covid-19 en un temps tan breu, vull reiterar que la immunització extensiva hauria de ser considerada com un “bé comú universal”, noció que requereix accions concretes que inspirin tot el procés d’investigació, producció i distribució de les vacunes.
En aquest àmbit, són particularment benvingudes les iniciatives que busquen crear noves formes de solidaritat a nivell internacional, amb mecanismes dirigits a garantir una distribució equitativa de les vacunes, no basada en criteris purament econòmics, sinó tenint en compte les necessitats de tots, especialment dels més vulnerables i necessitats.
En diverses ocasions he assenyalat que hem de sortir-ne “millors”, d’aquesta pandèmia, ja que la crisi actual és una ocasió propícia per replantejar la relació entre la persona i l’economia que ajudi a superar el curtcircuit “de la mort que viu en tot lloc i en tot temps”. Per això hem d’unir esforços per crear un nou horitzó d’expectatives on el benefici econòmic no sigui l’objectiu principal, sinó la tutela de la vida humana. En aquest sentit, és urgent considerar un model de recuperació capaç de generar solucions noves més inclusives i sostenibles, dirigides al bé comú universal, realitzant la promesa de Déu per a tots els homes.
S’ha d’atorgar una consideració particular a la necessitat de reformar l’«arquitectura» internacional del deute, com a part integrant de la nostra resposta comuna a la pandèmia, ja que la renegociació de la càrrega de deute dels Països més necessitats és un gest que ajudarà els pobles a desenvolupar-se, a tenir accés a les vacunes, a la salut, a l’educació i a l’ocupació. Aquest gest ha d’anar acompanyat per la posada en pràctica de polítiques econòmiques sòlides i per una bona administració que arribi als més pobres.
Destaco la urgència de prendre mesures que permetin l’accés a un finançament extern, a través d’una nova emissió de Drets Especials de Gir, cridant a una solidaritat més gran entre els Països, que consenti que els fons siguin destinats per impulsar i encoratjar el desenvolupament econòmic i productiu, per tal que tots puguin sortir de l’actual situació amb les millors possibilitats de recuperació.
Res d’això serà possible sense una forta voluntat política que tingui la valentia de decidir canviar les coses, principalment les prioritats, perquè no siguin els pobres els que paguin el cost més alt d’aquests drames que estan colpejant a la nostra família humana.
Augurant els millors èxits a la XXVII Cimera Iberoamericana, els asseguro la meva pregària perquè la trobada sigui fructífera, i invoco sobre tots els participants i els pobles als quals representen, abundants benediccions divines.
Des del Vaticà, 21 abril de 2021
FRANCESC
