Data: 24 de setembre de 2023
Benvolguts diocesans:
El fenomen de la secularització és molt fort a les societats occidentals. La pèrdua de Déu i del sentit religiós es posa de manifest tant en el descens alarmant de la pràctica religiosa com en la pèrdua de l’influx cultural i social de la fe cristiana i la seva reclusió a l’àmbit de les esglésies. Al mateix temps, es dona un redescobriment de la dimensió espiritual de l’ésser humà. La recerca de Déu i de l’Absolut es manifesta avui dia, sobretot, com a anhel d’una espiritualitat que atorgui plenitud i satisfacció a la pròpia vida. La demanda de “saviesa” i “espiritualitat” s’estén per totes les estacions de tren, als aeroports i a les prestatgeries dels centres comercials. Aquesta espiritualitat es busca fora de les religions institucionalitzades, les quals es perceben com a organismes de poder, asfixiants i fins i tot corruptes. Per a molts és més fàcil dir-se espiritual que religiós. D’aquesta manera es dona una sortida de la religió, però una permanència del que és religiós, que es manifesta d’una manera molt diversa.
Nosaltres, els cristians, tenim una tradició espiritual extraordinària, des de l’ora et labora benedictí passant pels exercicis de l’esperit ignasians o la pregària de cor de l’orient fins a formes d’espiritualitat més compromeses en el servei als pobres. Tot i això, la gent no percep l’Església ni la fe cristiana com a font d’espiritualitat o de mística. Tenen més prestigi les propostes procedents del món oriental o de la Nova Era. Per això, un dels reptes més importants que tenim és que l’Església sigui percebuda com a mestra d’espiritualitat i àmbit on arribar a tenir una experiència profundament humana del Déu viu. Que l’Església sigui casa i escola de pregària.
Tenim el repte d’oferir una espiritualitat a totes aquestes persones que cerquen, a partir del ric patrimoni que té l’Església. La nova evangelització és, sobretot, una escola de pregària. També actualment hi ha més persones de les que pensem que, com els deixebles de Jesús, supliquen: “Senyor, ensenya’ns a pregar!” (Lc 11,1). Tanmateix és molt important tenir cura de la qualitat de les nostres celebracions litúrgiques, perquè hi resplendeixi i resulti experimentable una mica de la dimensió del misteri de Déu. Les nostres parròquies han de ser percebudes com a escoles de saviesa a l’esperit.
(De la conferència “L’enviament missioner en un món líquid” pronunciada a Solsona, 12-6-2023)
