Estimats germans i germanes, bon dia!
La catequesi d’avui fa referència a l’Evangeli de Lluc. De fet, és sobretot aquest Evangeli, des de la narració de la infantesa, que descriu la figura de Crist en una atmosfera densa de pregària. En ell es troben els tres himnes que marquen cada dia la pregària de l’Església: el Benedictus , el Magnificat i el Nunc dimittis .
I en aquesta catequesi sobre el parenostre continuem endavant, veiem Jesús que està pregant. Jesús prega. En la narració de Lluc, per exemple, l’episodi de la transfiguració apareix en un moment de pregària. Diu així: «Mentre pregava, l’aspecte del seu rostre va canviar i el seu vestit es tornà d’una blancor esclatant» (9,29). Però cada pas de la vida de Jesús s’inspira en l’alè de l’Esperit que el guia en totes les accions. Jesús prega en el baptisme al Jordà, dialoga amb el Pare abans de prendre les decisions més importants, es retira sovint en la soledat per a pregar, intercedeix per Pere que aviat el negarà. Diu així: «Simó, Simó, mira que Satanàs us ha reclamat per sacsejar-vos com qui garbella blat, però jo he pregat per tu, perquè no defalleixi la teva fe. I tu, quan t’hauràs penedit, enforteix els teus germans» (Lc 22,31-32). Això consola: saber que Jesús prega per nosaltres, prega per mi, per cada un de nosaltres perquè la nostra fe no defalleixi. I això és cert. «Però pare, encara ho fa?» Ell ho fa encara davant del Pare. Jesús prega per mi. Cada un de nosaltres pot dir-ho. I també podem dir a Jesús: «Tu estàs pregant per mi, continua pregant perquè ho necessito.» Així: valents.
Fins i tot la mort del Messies es troba immersa en un clima de pregària, tant és així que les hores de la passió apareixen marcades per una calma sorprenent: Jesús consola les dones, prega pels qui l’estan crucificant, promet el paradís al bon lladre, i expira dient: «Pare, en les teves mans confio el meu esperit» (Lc 23,46). La pregària de Jesús apareix per a suavitzar les emocions més violentes, els desigs de venjança, reconcilia l’home amb la seva enemiga acèrrima, reconcilia l’home amb aquesta enemiga que és la mort.
És també en l’Evangeli de Lluc que trobem la petició, expressada per un dels seus deixebles, de poder ser ensenyats a pregar per Jesús mateix. I diu així: «Senyor, ensenya’ns a pregar» (Lc 11,1). El veien a ell que pregava. «Ensenya’ns.» També nosaltres podem dir al Senyor: «Senyor tu estàs pregant per mi, ho sé, però ensenya’m a pregar, perquè jo també pugui pregar.»
D’aquesta petició —«Senyor, ensenya’ns a pregar»— neix un ensenyament força estès, mitjançant el qual Jesús explica als seus amb quines paraules i amb quins sentiments s’han d’adreçar a Déu.
La primera part d’aquest ensenyament és precisament el parenostre. Pregueu així: «Pare, que ets al cel.» «Pare»: aquesta paraula tan bonica de dir. Nosaltres podem estar tot el temps de pregària només amb aquesta paraula: «Pare.» I sentir que tenim un pare: no un mestre o un padrastre. No: un pare. El cristià s’adreça a Déu dient-li sobretot «Pare».
En aquest ensenyament que Jesús dona als seus deixebles és interessant aturar-se en algunes instruccions que fan de corona al text de la pregària. Per donar-nos confiança, Jesús explica algunes coses. Insisteix en les actituds del creient que prega. Per exemple, hi ha la paràbola de l’amic inoportú, que molesta tota una família sencera que dorm perquè d’imprevist ha arribat una persona que està de viatge i no té pans per oferir-li. Què diu Jesús a aquest que truca a la porta i desvetlla l’amic?: «Us asseguro» —explica Jesús— «que, si no s’aixeca a donar-los-hi per amistat, la impertinència d’aquell l’obligarà a aixecar-se per donar-li tot el que necessita» (Lc 11,8). Amb això vol ensenyar-nos a pregar i a insistir en la pregària. I immediatament després dona l’exemple d’un pare que té un fill famolenc. Tots vosaltres, pares i avis, que sou aquí, quan el fill o el net demanen alguna cosa, tenen gana, i demanen i demanen, després ploren, criden, tenen gana: «Quin pare d’entre vosaltres, si el seu fill li demana peix, en comptes de peix li donarà una serp?» (v. 11). I tots vosaltres en teniu experiència: quan el fill demana, vosaltres li doneu per menjar el que demana pel seu bé.
Amb aquestes paraules Jesús fa entendre que Déu respon sempre, que no hi haurà cap pregària que no sigui escoltada, per què? Perquè ell és el Pare, i no s’oblida dels seus fills que pateixen.
És veritat, aquestes afirmacions ens posen en crisi, perquè hi ha moltes pregàries nostres que semblen no obtenir cap resultat. Quantes vegades hem demanat i no hem obtingut —tots ho experimentem—, quantes vegades hem trucat i hem trobat una porta tancada? Jesús ens recomana, en aquells moments, insistir i no donar-nos per vençuts. La pregària transforma sempre la realitat, sempre. Si no canvien les coses al voltant nostre, almenys canviem nosaltres, canviem el nostre cor. Jesús ha promès el do de l’Esperit Sant a qualsevol home o dona que pregui.
Podem estar segurs que Déu respondrà. L’única incertesa la donen els temps, però no dubtem que ell respondrà. Potser haurem d’insistir tota la vida, però ell respondrà. Ens ho ha promès: Ell no és com un pare que dona una serp en lloc d’un peix. No hi ha res més cert: el desig de felicitat que tots portem en el cor un dia es complirà. Diu Jesús: «¿I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia?» (Lc 18,7). Sí, farà justícia, ens escoltarà. Quin dia de glòria i de resurrecció serà aquest! Pregar és des d’ara la victòria sobre la soledat i sobre la desesperació. Pregar. La pregària canvia la realitat, no ho oblidem. O canvia les coses o canvia el nostre cor, però sempre canvia. Pregar és ja des d’ara la victòria sobre la soledat i sobre la desesperació. És com veure tots els fragments de la creació enmig d’un conte d’una història que a vegades no entenem. Però s’està movent, hi ha un camí, i a la fi de cada camí, què hi ha a la fi de cada camí? Al final de la pregària, al final d’un temps en què hem estat pregant, al final de la vida: què hi ha? Hi ha un Pare que ho espera tot i que ens espera a tots amb els braços oberts. Mirem aquest Pare.
Traducció inicial extreta del web www.catalunyareligio.cat
