Benvolguts germans i germanes, bon dia!
Els Evangelis ens mostren com n’era, de fonamental, la pregària en la relació de Jesús amb els seus deixebles. Ja es veu en l’elecció dels qui després es convertirien en els apòstols. Lluc situa l’elecció en un context precís de pregària i diu així: «Per aquells dies, Jesús se n’anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu. Quan va ser de dia, va cridar els seus deixebles, n’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols» (6,12-13). Jesús els escull després d’una nit de pregària. Sembla que no hi hagi un altre criteri en aquesta elecció si no és la pregària, el diàleg de Jesús amb el Pare. Si haguéssim de jutjar per com es comportaran després aquells homes, semblaria que l’elecció no va ser de les millors, perquè tots van fugir, el van deixar sol abans de la Passió; però és precisament això, especialment la presència de Judes, el futur traïdor, el que demostra que aquells noms estaven escrits en el pla de Déu.
La pregària en favor dels seus amics reapareix contínuament en la vida de Jesús. A vegades els Apòstols es converteixen en motiu de preocupació per a ell, però Jesús, així com els va rebre del Pare després de la pregària, els porta en el seu cor, fins i tot amb els seus errors i les seves caigudes. En tot això descobrim que Jesús va ser mestre i amic, sempre disposat a esperar pacientment la conversió del deixeble. El punt culminant d’aquesta espera pacient és la «tela» d’amor que Jesús teixeix entorn Pere. Al Darrer Sopar li diu: «Simó, Simó, mira que Satanàs us ha reclamat per sacsejar-vos com qui garbella blat, però jo he pregat per tu, perquè no defalleixi la teva fe. I tu, quan t’hauràs penedit, enforteix els teus germans» (Lc 22,31-32). És impressionant saber que, en els temps de defalliment, l’amor de Jesús no s’atura. «Però, Pare, si estic en pecat mortal, l’amor de Jesús continua sent-hi?» «Sí.» «I Jesús continua resant per mi?» «Sí.» «Però si he fet coses molt dolentes i molts pecats, continua estimant-me Jesús?» «Sí.» L’amor i la pregària de Jesús per cadascun de nosaltres no s’atura, encara més, es fa més intens i som el centre de la seva pregària. Hem de recordar sempre això: Jesús està pregant per mi, està pregant ara davant el Pare i li està mostrant les seves ferides perquè el Pare pugui veure el preu de la nostra salvació, és l’amor que ens té. I en el moment en què un de nosaltres pensi: Jesús està pregant ara per mi? Sí. És una gran seguretat que hem de tenir.
La pregària de Jesús torna puntualment en un moment crucial del seu camí, el de la verificació de la fe dels deixebles. Escoltem de nou l’evangelista Lluc: «Una vegada que Jesús feia pregària en un lloc apartat, els seus deixebles eren amb ell. Llavors els preguntà: “Qui diu la gent que sóc jo?” Ells respongueren: “Uns diuen que ets Joan Baptista; d’altres, que ets Elies; d’altres, que ha ressuscitat un dels antics profetes.” Ell els preguntà: “I vosaltres, qui dieu que sóc?” Pere li respongué: “El Messies de Déu.” Però ell els manà severament que no ho diguessin a ningú» (9,18-21). Les grans decisions en la missió de Jesús van sempre precedides de la pregària, però no d’una pregària, així, en passant, sinó d’una pregària intensa i prolongada. Sempre en aquests moments hi ha una pregària. Aquesta prova de fe sembla una meta, però en canvi és un punt de partença renovat per als deixebles, perquè, a partir de llavors és com si Jesús pugés un to en la seva missió, parlant-los obertament de la seva passió, mort i resurrecció.
En aquesta perspectiva, que desperta instintivament la repulsió, tant en els deixebles com en nosaltres que llegim l’Evangeli, la pregària és l’única font de llum i força. Cal pregar més intensament, cada vegada que el camí es fa costa amunt.
I en efecte, després d’anunciar als deixebles allò que li espera a Jerusalem, s’esdevé l’episodi de la Transfiguració. «Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, l’aspecte del seu rostre va canviar i el seu vestit es tornà d’una blancor esclatant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s’havia d’acomplir a Jerusalem» (Lc 9,28-31), és a dir, de la seva Passió. Per tant, aquesta manifestació anticipada de la glòria de Jesús es va esdevenir en la pregària, mentre el Fill estava immers en la comunió amb el Pare i consentia plenament en la seva voluntat d’amor, en el seu pla de salvació. I d’aquesta pregària en va sortir una paraula clara per als tres deixebles implicats: «Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo» (Lc 9,35). De la pregària en ve la invitació a escoltar Jesús, sempre de la pregària.
D’aquest ràpid recorregut per l’Evangeli, en deduïm que Jesús no sols vol que preguem com ell prega, sinó que ens assegura que, encara que les nostres temptatives de pregària siguin completament vanes i ineficaces, sempre podem comptar amb la seva pregària. Hem de ser-ne conscients: Jesús prega per mi. Una vegada, un bon bisbe em va explicar que en un moment molt dolent de la seva vida, d’una gran prova, un moment de foscor, va mirar cap amunt a la basílica i va veure escrita aquesta frase: «Jo, Pere, pregaré per tu.» I això li va donar força i consol. Això passa cada vegada que cada un de nosaltres sap que Jesús prega per ell. Jesús prega per nosaltres. Ara mateix, en aquest moment. Feu aquest exercici de memòria repetint-ho. Quan hi ha alguna dificultat, quan esteu en l’òrbita de les distraccions, Jesús està pregant per mi. Però Pare, això és veritat? És veritat, ho va dir ell mateix. No oblidem que allò que ens sosté a cada un de nosaltres en la vida és la pregària de Jesús per cadascun de nosaltres, amb nom i cognoms, davant el pare, ensenyant-li les ferides, que són el preu de la nostra salvació.
Encara que les nostres pregàries fossin només balbucejos, encara que no es veiessin compromeses per una fe vacil·lant, mai no hem de deixar de confiar en ell. Jo no sé resar, però ell resa per mi. Sostingudes per la pregària de Jesús, les nostres tímides pregàries se sostenen en ales d’àguila i pugen al cel. No us n’oblideu: Jesús està resant per mi. «Ara?» «Ara.» En el moment de la prova, en el moment del pecat, fins i tot en aquell moment, Jesús està pregant per mi amb molt d’amor.
