Data: 10 d’abril de 2022
Benvolguts i benvolgudes, dijous vinent, Dijous Sant, celebrem la institució de l’Eucaristia per part de Jesús. Com va afirmar el Concili Vaticà II, l’Eucaristia és font i cimal de la vida cristiana. És a través d’ella que rebem l’essència de la vida en Crist, és a dir, en comunió amb la seva carn i la seva sang ens reconeixem com a cos seu i, membres del mateix cos —uns i altres—, ens preparem per a ser testimonis de la seva resurrecció arreu.
Així, doncs, l’Eucaristia és abans que res una celebració profunda i festiva, on no hi té cabuda la distracció, l’avorriment o l’apatia. Quin impacte no fa un grup de cristians que celebren la fe amb entusiasme! I a una festa no s’hi va com un mer espectador, passivament, sense res a aportar. Per a crear un ambient festiu és necessària l’actitud positiva, engrescadora i participativa. ¿Us imagineu una festa on una persona actués tota sola? No permetem que les nostres celebracions esdevinguin un monòleg sense atractiu. En aquesta línia hauríem de reflexionar i aprofundir les paraules que trobem en el Concili Vaticà II: «Participant en el sacrifici eucarístic, font i cimal de tota vida cristiana […], tots fan el seu propi paper en l’acció litúrgica, no confusament, sinó cadascú segons el propi rang» (LG 11).
En efecte, la fracció d’un mateix pa fa de l’Eucaristia un banquet de germanor, on tots gaudim de la mateixa dignitat de fills en el Fill, i on tots estem disposats a servir-nos i estimar-nos amb afecte sincer. Aquesta és la gran aportació de cada batejat, una aportació que va més enllà de les forces de cadascú i del servei concret que pugui fer o no. Tant se val si hem de romandre asseguts al banc o si som els responsables de preparar la litúrgia. L’important és la vida interior que ens comuniquem els uns als altres, l’actitud contemplativa, meravellada i agraïda del gran regal d’unitat que s’hi esdevé. Que bonic que és quan el diaca encensa tota l’assemblea, fent visible així que hi som en nom de tota l’Església, cos i esposa del Crist!
Els serveis concrets que després oferirem seran orientats a aquesta comunió de vida, perquè la celebració eucarística necessita respirar a l’uníson. Per això, quan ofereixi el servei de fer cantar, tindré en compte que tothom pugui sentir-s’hi inclòs i que sigui la veu de tota l’assemblea que s’alci com una digna lloança a Déu. Si, en canvi, se’m demana llegir una lectura, l’única cosa que he de pensar és que la comunitat senti, amb la millor claredat possible, la veu que el Senyor li adreça. Quan pregui, recollit en el meu interior, tindré present cada persona que m’envolta i alhora tota l’Església universal. Quan presideixi, el meu desig serà transparentar el Crist que es dona en oblació total a l’assemblea, centrant-me exclusivament en el seu benestar espiritual.
És clar que cal formació per oferir cadascun dels serveis litúrgics i eclesials, però potser encara cal més formació per convertir-los en serveis de comunió. D’aquesta manera la celebració eucarística serà mirall i impuls per a caminar vers una autèntica Església sinodal. Amb aquests sentiments, Santa Setmana!
Ben vostre,
