Les Delegacions diocesanes de Litúrgia de les Diòcesis de la Conferència Episcopal Tarraconense han traduït un Subsidi litúrgic de la Conferència Episcopal Italiana que pot ajudar a pregar en aquests moments d’epidèmia.
Aquest és el Subsidi:
CELEBRAR I PREGAR EN TEMPS D’EPIDÈMIA
Esquema fet a partir dels subsidis de la Comissió Nacional de Litúrgia
(de la Conferència Episcopal Italiana)
PASQUA
DIUMENGE DE PENTECOSTA
31 de maig de 2020
Rebeu l’Esperit Sant
La difícil situació que estem vivint no ens permet a alguns de participar encara en la Celebració eucarística del Diumenge de Pentecosta amb el qual es conclou el temps de Pasqua.
Per això, proposem aquest darrer esquema per a una experiència de pregària viscuda en família i en comunió amb tota l’Església.
És bo escollir un lloc adequat a la casa per celebrar i pregar junts amb dignitat i recolliment. Quan sigui possible, es pot crear un petit «lloc de pregària» (cf. Catecisme de l’Església Catòlica, 2691) o fins i tot només un racó de la casa on posar la Bíblia oberta, la imatge del crucifix, una icona de la Mare de Déu, un ciri o una làmpada encesa.
Cada família pot adaptar aquest esquema segons les seves possibilitats.
La pregària pot ser guiada per la mare (M) o el pare (M). Quan tots estan reunits en un lloc adequat de la casa, qui guia la pregària diu:
(M) En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.
(T) Amén.
(M) Beneït sigueu Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist.
(T) Sigueu sempre beneït i lloat!
(M) Amb la vostra gran misericòrdia,
renoveu en nosaltres camins d’eternitat.
(T) Sigueu sempre beneït, Senyor!
(M) Amb la vostra tendresa,
renoveu en nosaltres una esperança viva,
on ja no hi ha tristesa ni llàgrimes.
(T) Sigueu sempre beneït, Senyor!
(M) Amb la fidelitat del vostre amor,
quedeu-vos sempre amb nosaltres
i defenseu-nos en el perill.
(T) Sigueu sempre beneït, Senyor!
(M) «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats». Aquestes paraules de Jesús adreçades als seus deixebles els ompliren de confiança i perderen la por. A nosaltres, la vinguda de l’Esperit Sant ens suposa renovació de vida, un nou alè per tornar a caminar amb Jesús al costat. Ell està amb nosaltres fins i tot enmig de la dificultat. Jesús ens dóna el seu Esperit i nosaltres l’hem de donar als que tenim a prop i als que pateixen. La nostra alegria consisteix en donar-nos tal com Jesús se’ns ha donat.
(L) Déu, Esperit de vida,
vós sou la força que ens anima en la tristesa.
(T) Veniu, Esperit Sant, veniu!
(L) Déu, Esperit de veritat,
vós sou la veu que ens guia cap al cel.
(T) Veniu, Esperit Sant, veniu!
(L) Déu, Esperit enviat des del cel,
vós teniu paraules de vida eterna.
(T) Veniu, Esperit Sant, veniu!
(M) Oh Déu, que ens salvat en Crist, el vostre Fill,
que ha mort per perdonar-nos els pecats
i ha ressuscitat a la vida immortal,
confirmeu-nos amb el vostre Esperit Sant,
perquè, joiosos i valents,
donem sempre un bon testimoni
del vostre amor enmig del món.
Per Crist, Senyor nostre.
(T) Amén.
LA VOSTRA PARAULA ÉS LLUM PER AL NOSTRE CAMÍ
Del llibre dels Fets dels Apòstols 2,1-11
Durant la celebració de la diada de la Pentecosta, es trobaven tots junts en un mateix lloc, quan, de sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc, que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells. Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l’Esperit els concedia de parlar. Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien: «No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia, al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües.»
Paraula de Déu.
(T) Us lloem., Senyor.
Podem meditar la primera lectura d’aquest diumenge amb el comentari que trobem a l’annex.
Després d’uns moments de silenci, proclamen junts la fe de l’Església, dient:
Crec en un Déu, Pare totpoderós,
creador del cel i de la terra.
I en Jesucrist, únic Fill seu i Senyor nostre;
el qual fou concebut per obra de l’Esperit Sant,
nasqué de Maria Verge;
patí sota el poder de Ponç Pilat,
fou crucificat, mort i sepultat;
davallà als inferns,
ressuscità el tercer dia d’entre els morts;
se’n pujà al cel,
seu a la dreta de Déu, Pare totpoderós;
i d’allí ha de venir a judicar els vius i els morts.
Crec en l’Esperit Sant;
la santa Mare Església catòlica,
la comunió dels sants;
la remissió dels pecats;
la resurrecció de la carn;
la vida perdurable. Amén.
A VÓS ELEVEM LA NOSTRA PREGÀRIA
(M) Déu, Pare nostre, no ens deixa orfes: preguem-li amb la confiança de fills, perquè ens enviï l’Esperit Sant.
(L) Senyor, envieu el vostre Esperit a la vostra Església,
que celebrem ara a casa nostra:
(T) Quan envieu el vostre alè, Senyor,
renoveu la vida sobre la terra.
(L) Senyor, envieu el vostre Esperit,
que obri els nostres ulls i els nostres cors:
(T) Quan envieu el vostre alè, Senyor,
renoveu la vida sobre la terra.
(L) Senyor, envieu-nos el vostre Esperit,
i doneu el vostre amor al món sencer:
(T) Quan envieu el vostre alè, Senyor,
renoveu la vida sobre la terra.
(L) Senyor, envieu el vostre Esperit;
que dissipi els brots de violència i encengui la pau a la terra:
(T) Quan envieu el vostre alè, Senyor,
renoveu la vida sobre la terra.
(M) L’Esperit Sant és el qui avui i sempre ens convida a anomenar Déu com a Pare:
(T) Pare nostre…
(M) Senyor, no ens heu deixat orfes;
que l’Esperit, que habita en els nostres cors,
sigui artífex de comunió
entre els homes i les dones,
ara i sempre, fins a la fi del món.
(T) Amén.
COMUNIÓ ESPIRITUAL EN ESPERA DE REBRE L’EUCARISTIA
Jesús meu, crec que esteu realment present
en el Santíssim Sagrament de l’altar.
Us estimo per damunt de totes les coses
i us desitjo en la meva ànima.
Ja que ara no us puc rebre sacramentalment,
veniu almenys espiritualment al meu cor.
Com a ja vingut, us abraço i m’uneixo a Vós.
No permeteu que em separi mai de Vós. Amén.
INVOQUEM LA BENEDICCIÓ DE DÉU PARE
(M) Pare sant, vós veieu i teniu cura de totes les criatures: ompliu-nos dels vostres dons.
(T) Amén.
(M) Fill de Déu, vós ens agafeu de la mà: guieu-nos amb la vostra Paraula.
(T) Amén.
(M) Esperit diví, vós sou llum per il·luminar: enceneu en nosaltres la flama del vostre amor.
(T) Amén.
(M) Senyor, beneïu el camí de la nostra família
i infoneu en els nostres cors, avui i sempre,
la llum i l’alegria del vostre Sant Esperit.
(T) Amén.
Cadascú fa damunt seu el senyal de la creu, mentrestant el pare (o la mare) continua dient.
(M) En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.
(T) Amén.
Es pot acabar amb l’antífona mariana del Temps de Pasqua, Regina Coeli.
(M) Reina del cel, alegreu-vos, al·leluia;
(T) perquè aquell que meresquéreu portar, al·leluia,
(M) ha ressuscitat tal com digué, al·leluia.
(T) Pregueu Déu per nosaltres, al·leluia.
(M) Alegreu-vos, Verge Maria, al·leluia.
(T) Realment el Senyor ha ressuscitat, al·leluia.
ANNEX
Per meditar
Dels sermons d’un autor africà del segle VI:
La unitat de l’Església parla en totes les llengües
Els Apòstols van parlar en totes les llengües. Fou així que aleshores va plaure a Déu significar la presència de l’Esperit Sant: el qui l’havia rebut podia parlar en totes les llengües. Ens cal ben entendre, germans estimadíssims, que l’Esperit Sant és aquell pel qual la caritat ha estat vessada en els nostres cors. I perquè la caritat havia de congregar l’Església de Déu arreu de la terra, el que aleshores un sol home va poder fer perquè havia rebut l’Esperit Sant, és a dir, parlar en totes les llengües, ara, congregada per l’Esperit Sant, la mateixa unitat de l’Església parla també en totes les llengües. Per tant, si algú digués a un dels nostres: «Has rebut l’Esperit Sant: ¿com és que no parles en totes les llengües?», l’interpel·lat ha de respondre: «Sí, certament, ja parlo en totes les llengües, perquè sóc membre del cos de Crist, que és l’Església, que parla en totes les llengües. ¿Què va significar Déu, per la presència de l’Esperit Sant, que no fos que la seva Església parlaria en totes les llengües?»
S’ha acomplert, doncs, el que havia promès el Senyor: Ningú no posa vi nou en bots vells; el vi nou, el posen en bots nous, i així es conserven els bots i el vi. És amb raó que alguns, en sentir que els Apòstols parlaven en totes les llengües, van dir: És que han begut massa. Ja s’havien convertit en bots nous, renovats per la gràcia de la santedat, perquè, plens de vi novell, és a dir, de l’Esperit Sant, s’enfervorissin parlant en totes les llengües i senyalessin anticipadament i amb evidència, per mitjà d’aquell miracle, que l’Església universal parlaria en les llengües de totes les nacions.
Celebreu, doncs, el dia d’avui com a membres que sou de la unitat del cos de Crist. I no el celebreu debades, si sou el que celebreu, si us uniu a l’Església que el Senyor omple de l’Esperit Sant i reconeix com a seva, mentre creix per tot el món, i és reconegut per ella. És com l’espòs que no perd la seva esposa, i ningú no pot canviar-la-hi per una altra. A vosaltres, totes les nacions que existiu, que sou Església de Crist, membres de Crist, cos de Crist, esposa de Crist, l’Apòstol us diu: Suporteu-vos amb amor els uns als altres, no escatimant cap esforç per estrènyer la unitat de l’esperit amb els lligams de la pau. Fixeu-vos que l’Apòstol, allà on va manar-nos que ens sofríssim els uns als altres, va posar-hi l’amor; allà on va esmentar l’esperança de la unitat, va mostrar el vincle de la pau. Aquesta és la casa de Déu construïda de pedres vives, cal que el Pare de família es complagui a habitar-hi, perquè l’enderrocament, que és la divisió, no ofengui mai els seus ulls.
