Les Delegacions diocesanes de Litúrgia de les Diòcesis de la Conferència Episcopal Tarraconense han traduït un Subsidi litúrgic de la Conferència Episcopal Italiana que pot ajudar a pregar en aquests moments d’epidèmia.
Aquest és el Subsidi:
CELEBRAR I PREGAR EN TEMPS D’EPIDÈMIA
Esquema fet a partir del subsidi de la Comissió Nacional de Litúrgia
(de la Conferència Episcopal Italiana)
SETMANA SANTA
INTRODUCCIÓ
La Setmana Santa dels cristians ens porta, a través de la porta del Diumenge de Rams, al cor del Misteri pasqual celebrat en el Tridu de la passió, la mort i la resurrecció del Senyor. Per entrar en aquest misteri cada any l’Església ofereix espais amplis i temps dilatats, paraules precioses i gestos intensos per a la trobada comunitària amb el Senyor. En el cos de l’Església, que assumeix el rostre concret de la comunitat, la Pasqua inscriu en el creient un segell de pertinença, un pacte d’aliança.
Com viure tot això en el temps de pandèmia, que ens obliga a romandre tancats a casa nostra? La proposta de l’Església és la de no renunciar a viure la Pasqua, pregant i fins i tot celebrant, no només a través de les diferents formes possibles de comunió espiritual en les celebracions que es faran aquest any sense participació de poble. La invitació és fer de casa vostra un espai de pregària i de celebració.
El subsidi que ha elaborat la Comissió Nacional de Litúrgia de la Conferència Episcopal Italiana, que hem traduït i adaptat, que posem a la vostra disposició ofereix a les famílies i a cadascun un esquema de celebració de la Setmana Santa a casa, en comunió amb les celebracions del Misteri Pasqual que es faran a les esglésies catedrals i parroquials, sense participació del poble.
Els elements d’aquesta proposta no són altres que les paraules i els gestos de la litúrgia, convençuts que —adequadament adaptats a la condició domèstica i a la capacitat d’acollida dels més menuts—, poden continuar parlant i actuant. Les paraules són les de la Paraula de Déu —sobretot dels Evangelis i els Salms— i les de la litúrgia, rica d’un tresor de pregària que cal conèixer i meditar. Els gestos recuperen a casa els grans signes de la litúrgia: una branca d’olivera o l’esqueix d’una planta de primavera, per entrar en la Setmana Santa; el Crist crucificat, posat a prop, davant els ulls, en el lloc dedicat a la pregària; un ciri que s’encén i es torna a encendre, amb intensitat especial la nit de la Vetlla Pasqual; les Escriptures, obertes perquè parlin; la icona de Maria, Mare de l’Església en pregària; l’aigua que recorda el Baptisme; el pa de cada dia i el vi de la festa, en el record i en la nostàlgia de l’Eucaristia. L’Església domèstica retroba els fonaments de la fe celebrada en Església, de la benedicció que puja a Déu, d’un poble sacerdotal i d’un ministeri parental.
El subsidi (que us anirem fent arribar) presenta un esquema de pregària per a cada moment de la Setmana Santa —el Diumenge de Rams, el vespre del Dijous Sant, el Divendres de Passió, la Vetlla Pasqual, el Diumenge de la gran festa—. Pot semblar exigent, o potser és molt més proper a nosaltres del que pensem. La tasca d’adaptar el «vestit» de la litúrgia i de la pregària de l’Església a la «talla» de cada família és un repte que ens recorda que és possible transformar una situació de dificultat i d’incertesa en una oportunitat de creixement.
DIUMENGE DE RAMS
O DE LA PASSIÓ DEL SENYOR
5 d’abril de 2020
La família està reunida en un lloc de la casa, dedicat a la pregària familiar. S’hi ha posat una imatge de Crist crucificat, un ciri que s’encendrà abans de la proclamació de l’Evangeli i un gerro amb algunes branques d’olivera, de palma o d’altres plantes verdes que es posarà damunt la taula després de la introducció a la pregària.
El pare (M) o la mare (M) poden guiar la pregària.
(M) En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.
(T) Amén.
(M) Hosanna al Fill de David.
Beneït el qui ve en nom del Senyor.
(T) A ell la glòria i l’honor pels segles dels segles. Amén.
(M) Avui, la comunitat cristiana recorda l’entrada de Jesús a Jerusalem. Ens hauríem trobat tots junts, a la nostra església, amb la nostra comunitat, per viure el signe de la processó amb les palmes i les branques d’olivera beneïdes, imitant la multitud d’aquella ciutat que va acollir Jesús i el va aclamar com a Rei i Senyor. I després hauríem participat en la celebració de l’Eucaristia.
Aquest any no és possible viure-ho tots junts, però també a casa nostra avui volem aclamar Crist. Volem acollir el Senyor Jesús a casa nostra i encomanar-li la pregària per nosaltres, per les persones que estimem i per tota la humanitat. Demanem seguir-lo fins a la Creu i a la Resurrecció. Que la seva passió canviï el nostre cor i faci que la nostra vida s’ompli de fruits de bones obres.
Un membre de la família posa damunt la taula el gerro amb les branques d’olivera, de palma o d’altres plantes verdes. El que guia la celebració diu l’oració següent:
(M) Déu omnipotent i etern,
amb una branca d’olivera
vau anunciar a Noè i als seus fills
la vostra misericòrdia i l’aliança amb tota creatura,
i amb branques d’arbres
vau voler que el vostre Fill Jesús
fos aclamat com a Messies,
Rei de pau, humil i mansuet,
que va venir per realitzar l’aliança definitiva:
mireu aquesta família vostra
que desitja acollir amb fe
el nostre Salvador
i concediu-li de poder seguir-lo fins a la creu
per poder participar de la seva resurrecció.
Ell que viu i regna pels segles dels segles.
(T) Amén.
(M) Preguem tots junts amb el Salm 46 (45).
El salm es pot pregar alternant dos lectors; o bé alternant un lector i tots; o bé confiant a un lector les estrofes, mentre que tothom repeteix la resposta.
(R) Glòria i lloança a vós, oh Crist salvador.
Aplaudiu, pobles de tot el món,
aclameu Déu amb entusiasme.
El Senyor és l’Altíssim, el terrible,
rei de reis a tot el món.
Sotmet els pobles al nostre guiatge,
posa nacions als nostres peus;
i, per heretat seva, ens pren a nosaltres,
glòria de Jacob, el seu estimat.
Déu puja enmig d’aclamacions,
al so dels corns puja el Senyor.
Canteu a Déu, canteu-li,
canteu al nostre rei,
que és rei de tot el món,
canteu a Déu un himne.
Déu regna sobre les nacions,
Déu seu al tron sagrat.
Els prínceps dels pobles s’uneixen
al poble del Déu d’Abraham,
perquè són de Déu els poderosos de la terra,
són d’ell, que és sobirà de tots.
En aquest moment, un dels fills pot encendre el ciri, tot seguit el pare o la mare proclama l’Evangeli.
LA VOSTRA PARAULA ÉS LLUM PER AL NOSTRE CAMÍ
De l’evangeli segons sant Mateu (Mt 21,1-11)
Quan eren prop de Jerusalem, arribaren a Betfagé, a la muntanya de les Oliveres. Allà Jesús envià dos deixebles amb aquest encàrrec: «Aneu al poble d’aquí al davant, i trobareu tot seguit una somera fermada, amb el seu pollí. Deslligueu-la i porteu-me’ls. Si algú us deia res, responeu-li que el Senyor els ha de menester, però els tornarà de seguida».
Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: «Digueu a la ciutat de Sió: Mira, el teu rei fa humilment la seva entrada, muntat en una somera, en un pollí, fill d’un animal de càrrega».
Els deixebles hi anaren, feren el que Jesús els havia manat, portaren la somera i el pollí, els guarniren amb els seus mantells, i ell hi pujà. Molta gent entapissava el camí amb els seus mantells, altres tallaven branques dels arbres per encatifar el camí i la gent que anava al davant i que el seguia cridava: «Hosanna al Fill de David. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel».
Quan hagué entrat a Jerusalem, s’agità tota la ciutat. Molts preguntaven: «Qui és aquest?». La gent que anava amb ell responia: «És el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea».
Paraula del Senyor.
(T) Glòria a vós, oh Crist.
Per meditar el passatge evangèlic es pot utilitzar el comentari que trobem a l’annex.
Després d’uns moments de silenci, proclamen junts la fe de l’Església, dient:
Crec en un Déu, Pare totpoderós,
creador del cel i de la terra.
I en Jesucrist, únic Fill seu i Senyor nostre;
el qual fou concebut per obra de l’Esperit Sant,
nasqué de Maria Verge;
patí sota el poder de Ponç Pilat,
fou crucificat, mort i sepultat;
davallà als inferns,
ressuscità el tercer dia d’entre els morts;
se’n pujà al cel,
seu a la dreta de Déu, Pare totpoderós;
i d’allí ha de venir a judicar els vius i els morts.
Crec en l’Esperit Sant;
la santa Mare Església catòlica,
la comunió dels sants;
la remissió dels pecats;
la resurrecció de la carn;
la vida perdurable. Amén.
A VÓS ELEVEM LA NOSTRA PREGÀRIA
Mirant el Crucifix col·locat sobre la taula, es lloa Crist, que va morir per la nostra salvació.
(M) Girem els ulls a aquell que va ser traspassat per nosaltres.
(T) Glòria i lloança a vós, Senyor Jesús!
(M) Senyor, vos ens precediu cada dia,
i nosaltres seguim els vostres passos.
Sigui quin sigui el camí, és meravellós caminar amb vós.
(T) Glòria i lloança a vós, Senyor Jesús!
(M) Senyor, els nostres ulls busquen el vostre rostre,
som seduïts per la seva infinita i misteriosa bellesa.
Sigui quina sigui la manera de revelar-vos, és meravellós contemplar-vos.
(T) Glòria i lloança a vós, Senyor Jesús!
(M) Senyor, els nostres llavis balbucegen el vostre Nom,
vós inspireu les seves paraules i els seus sons.
Sigui quina sigui la llengua que us canta, és meravellós pregar-vos i lloar-vos.
(T) Glòria i lloança a vós, Senyor Jesús!
(M) Senyor, la nostra mà s’estén davant teu,
només som captaires d’amor.
Sigui quin sigui el do que ens feu, és meravellós rebre’l de vós.
(T) Glòria i lloança a vós, Senyor Jesús!
(M) Senyor, el nostre cor us busca i us anhela:
només volem restar en vós.
Sigui quin sigui el lloc on us esteu, és meravellós trobar-vos i estar amb vós.
(T) Glòria i lloança a vós, Senyor Jesús!
(M) Déu omnipotent i etern,
que heu donat als homes com a model
Crist, el vostre Fill, el nostre Salvador,
fet home i humiliat fins a la mort en creu,
feu que tinguem sempre present
el gran exemple de la seva passió,
per participar en la glòria de la resurrecció.
Ell que és Déu i viu i regna amb vós,
en la unitat de l’Esperit Sant,
pels segles dels segles.
(T) Amén.
(M) Ara, amb els mateixos sentiments de Jesucrist, portem al cor els sofriments i les aspiracions de tots els homes i dones, i units a ell preguem junts, dient:
(T) Pare nostre…
INVOQUEM LA BENEDICCIÓ DEL PARE
(M) Pare, dirigiu la vostra mirada
sobre la nostra família i sobre tota la humanitat:
Jesucrist, el nostre Senyor,
que no va dubtar a lliurar-se a les mans dels malfactors
i a patir el suplici de la creu,
ens acompanyi amb la seva misericòrdia
i obri el nostre cor a l’esperança.
Cadascú fa damunt seu el senyal de la creu, mentrestant el pare (o la mare) continua dient.
(M) En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.
(T) Amén.
ANNEX
Per meditar
Amb la celebració del diumenge de Rams o de la Passió del Senyor, el camí quaresmal ens introdueix en aquesta Setmana. Aquests dies els anomenen sants i per ells tots els dies són santificats. Són els dies en què es realitza el gran misteri de la Salvació: la persona pecadora és unida a la vida de Crist, el Sant, i és redimida per ell. L’ésser humà és santificat per Jesucrist i la seva obediència al Pare fins a la mort de creu. La vida del Fill oferta en sacrifici ens torna de nou a la nostra dignitat de fills del Pare.
Per participar en la joia de la Setmana Santa hem de viure, cada any, en tota la seva plenitud, els misteris d’aquests dies que troben la seva culminació en el Tridu de Crist crucificat, mort, sepultat i ressuscitat, cor de tot l’any litúrgic.
Amb el papa sant Pau VI podrem repetir: «(…) El misteri pasqual, que troba en la Setmana Santa la seva celebració més alta i commovedora, no és simplement un moment més de l’any litúrgic; és la font de totes les altres celebracions de l’any litúrgic, perquè totes es refereixen al misteri de la nostra redempció, és a dir, al misteri pasqual».
En el fragment de l’Evangeli hem escoltat el relat de l’entrada de Jesús a la ciutat de Jerusalem, segons la narració evangèlica de Mateu, l’evangelista que ens acompanya durant aquest any litúrgic. La processó amb les palmes i les branques d’olivera beneïdes, que avui no hem pogut fer, ens fa viure el record, cada any, de l’acollida festiva de Jesús per la gent d’aquella ciutat que el van aclamar com el Crist, Rei i Senyor.
L’antífona d’introducció, que inicia la Missa d’avui quan no es fa processó, diu: «El sisè dia abans de la solemnitat de la Pasqua, quan el Senyor entrà a la ciutat de Jerusalem, els infants li sortiren a l’encontre: portaven palmes i clamaven, tot cantant: Hosanna a dalt del cel. Beneït sigueu vós que veniu ple de misericòrdia».
Aquest mateix cant ressona avui en els nostres llavis, i el nostre cor es vol obrir per poder acollir entre nosaltres, a casa nostra, Jesús, el Rei de la glòria, el nostre Salvador, demanant la gràcia d’acompanyar-lo no només en aquest moment, sinó seguir-lo fins a la Creu, per poder participar de la seva Resurrecció. Per això, aquest diumenge, després de recordar festivament aquella entrada a la ciutat Santa, la litúrgia dona pas al relat de la passió del Senyor. El que l’Església proclama avui no és només la crònica dels esdeveniments que van succeir. La passió de Crist és el camí que el Pare ha traçat per al Fill, prefigurada pel sacrifici del servent sofrent que es recorda en la primera lectura de la Missa (Isaïes 50,4-7). En la segona lectura, però, el meravellós himne dedicat a Crist, que trobem en la carta als Filipencs (2,6-11), revela el secret de la nostra salvació: el gran misteri de l’amor d’aquell que, tot i ser Déu, es buida d’ell mateix, es fa el nostre servent, obedient al Pare fins a la mort i una mort de creu, i fent seva la passió i la creu de tota la humanitat que pateix.
Sant Agustí, reprenent la imatge evangèlica del gra de blat, deia: «Si el gra de blat no hagués caigut a la terra, no hauria donat fruit, hauria restat sol. Crist, en canvi, ha caigut a terra en la passió, i n’ha donat fruit en la resurrecció».
Li volem confiar, sobretot, aquest moment de prova i de patiment del nostre país i de tota la humanitat. Li demanem que doni la seva mateixa força al personal mèdic i d’infermeria, a tot el personal sanitari que està tractant tantes persones malaltes. Li demanem que doni força als malalts i a les seves famílies.
La nostra pregària puja al Pare de la nostra família, unint-se a la pregària de tota la gran família que forma l’Església i de la qual som membres, per tal que, per la passió de Crist, el cor de cada un es giri cap al Pare que l’ha creat i l’ha redimit, la vida de tothom sigui rica en fruits d’obres bones i brilli en nosaltres la bellesa de la filiació divina i de la nostra fraternitat.
