Les Delegacions diocesanes de Litúrgia de les Diòcesis de la Conferència Episcopal Tarraconense han traduït un Subsidi litúrgic de la Conferència Episcopal Italiana que pot ajudar a pregar en aquests moments d’epidèmia.
Aquest és el Subsidi:
CELEBRAR I PREGAR EN TEMPS D’EPIDÈMIA
Esquema fet a partir del subsidi de la Comissió Nacional de Litúrgia
(de la Conferència Episcopal Italiana)
TRIDU PASQUAL
DIVENDRES SANT, EN LA PASSIÓ DEL SENYOR
Pregària en família
10 d’abril de 2020
A la tarda d’aquest dia, la família es retroba unida en l’espai de la casa dedicat a la pregària familiar. És aconsellable tenir, en aquest lloc, la Bíblia oberta i al seu costat un ciri encès. Durant la pregària s’introduirà una creu o una imatge de Crist crucificat.
El pare (M) o la mare (M) poden guiar aquest moment de pregària.
(M) En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.
(T) Amén.
(M) Pare, recordeu-vos de la vostra misericòrdia;
santifiqueu i protegiu aquesta família vostra,
per la qual Crist, el vostre Fill,
va inaugurar amb la seva sang el misteri pasqual.
Ell que viu i regna pels segles dels segles.
(T) Amén.
(M) En un dia com aquest l’Església no celebra l’Eucaristia, sinó que adora la Creu, commemorant el seu origen del costat obert de Crist que hi mor, i des d’aquest tron reial porta la salvació a la humanitat. D’aquesta manera es compleix el gran amor que el Pare té per tothom.
També nosaltres, com a família, volem acollir aquest do d’amor infinit. A casa nostra volem girar la mirada vers Aquell que ha estat crucificat per nosaltres. El rostre de Jesús, que contemplem a la creu, és un rostre desfigurat perquè ha carregat damunt seu el pecat de la humanitat, però al mateix temps és un rostre transfigurat perquè els seus ulls resten fixos en el Pare, en les mans del qual s’abandona.
(M) Preguem junts amb el Salm 30 (29)
El salm es pot pregar alternant entre dos lectors; o bé alternant entre un lector i tots; o bé confiant a un lector les estrofes, mentre tothom repeteix la resposta.
(R) Pare, confio el meu alè a les vostres mans.
(C1) En vós, Senyor, m’emparo,
que no en tingui un desengany.
Allibereu-me, vós que sou bo;
confio el meu alè a les vostres mans,
vós, Déu fidel, m’heu rescatat.
(C2) Soc la befa dels enemics,
burla dels veïns,
esglai dels coneguts.
Es decanten de mi els qui em veuen pel carrer,
els seus cors m’han oblidat com si fos mort,
em tenen per una eina que no és bona per a res.
(C1) Però jo confio en vós, Senyor,
us dic: «Sou el meu Déu,
teniu el meu destí a les vostres mans;
deslliureu-me dels enemics que em persegueixen».
(C2) Deixeu veure al vostre servent la claror de la vostra mirada;
salveu-me, per l’amor que em teniu.
Sigueu valents, tingueu coratge,
tots els qui espereu en el Senyor.
ESCOLTEM LA PARAULA DE DÉU
Es pot llegir el relat evangèlic de la Passió de forma dialogada amb calma i atenció.
(4 lectors: (N) Narrador, (P) Pilat, (A) Altres, (J) Jesús)
(N) De l’evangeli segons sant Joan (19,1-6.14-42)
(N) Llavors Pilat feu assotar Jesús.
Els soldats li posaren al front una corona d’espines que havien teixit i el cobriren amb un mantell de porpra, anaven passant davant d’ell i li deien:
(A) «Salve, rei dels jueus».
(N) I li donaven bufetades. Pilat tornà a sortir i els digué:
(P) «Ara us el trauré a fora i veureu que no li trobo res per poder-lo inculpar».
(N) Llavors sortí Jesús portant la corona d’espines i el mantell de porpra. Pilat els diu:
(P) «Aquí teniu l’home».
(N) Quan els grans sacerdots i la guàrdia del temple el veieren, cridaren:
(A) «Crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo».
(N) Pilat els diu:
(P) «Emporteu-vos-el i crucifiqueu-lo vosaltres: jo no li trobo res per poder-lo inculpar».
(N) Era el divendres, vigília de la Pasqua, cap al migdia. Llavors Pilat diu als jueus:
(P) «Aquí teniu el vostre rei».
(N) Ells cridaren:
(A) «Fora, fora, crucifiqueu-lo».
(N) Pilat els diu:
(P) «Jo haig de crucificar el vostre rei?»
(N) Els grans sacerdots respongueren:
(A) «No tenim cap rei fora del Cèsar».
(N) Llavors Pilat els l’entregà per a crucificar-lo.
(N) Prengueren Jesús, i sortí, portant-se ell mateix la creu, cap a l’indret conegut amb el nom de lloc de la Calavera, en hebreu Gólgota. Allà el crucificaren. Juntament amb ell en crucificaren dos més, posats a banda i banda amb Jesús al mig. Pilat feu escriure un rètol i el feu posar a la creu. Duia escrit: «Jesús, el Natzarè, el rei dels jueus».
Molts dels jueus el llegiren, perquè l’indret on havia estat crucificat Jesús queia vora mateix de la ciutat, i el rètol era escrit en hebreu, en llatí i en grec.
Els grans sacerdots digueren a Pilat:
(A) «No hi poseu: “El rei dels jueus”, sinó: “Aquest deia que era el rei dels jueus”».
(N) Pilat contestà:
(P) «Això que he escrit, ja està escrit».
(N) Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, recolliren el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat. Quedava la túnica, que era sense costura, teixida d’una peça de dalt a baix. I es digueren entre ells:
(A) «No l’esquincem; sortegem-la a veure a qui toca».
(N) S’havia de complir allò que diu l’Escriptura: «Es reparteixen entre ells els meus vestits, es juguen als daus la meva roba». I els soldats ho feren així.
(N) Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, la dona de Cleofàs, i Maria Magdalena. Jesús veié la seva mare i, al costat d’ella, el deixeble que ell estimava, i digué a la mare:
(J) «Dona, aquí tens el teu fill».
(N) Després digué al deixeble:
(J) «Aquí tens la teva mare».
(N) I d’aleshores ençà el deixeble l’acollí a casa seva.
(N) Després d’això, Jesús, conscient que ja s’havia realitzat tot el que calia, perquè s’acabés de complir el que anunciava l’Escriptura digué:
(J) «Tinc set».
(N) Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Llavors cobriren la punta d’un manat d’hisop amb una esponja xopa de vinagre i la hi acostaren als llavis. Jesús, després de prendre el vinagre, digué:
(J) «Tot s’ha complert».
(N) Llavors inclinà el cap i lliurà l’esperit.
(N) Era divendres, i els jueus no volien que els cossos quedessin a les creus durant el repòs del dissabte, tant més que aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això demanaren a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els cossos. Els soldats hi anaren i trencaren les cames del primer, i després, de l’altre que havia estat crucificat amb Jesús. Però quan arribaren a Jesús i s’adonaren que ja era mort, no li trencaren les cames, sinó que un dels soldats li donà una llançada al costat i a l’instant en sortí sang i aigua. En dona testimoni el qui ho veié. La seva paraula és digna de fe, i Déu sap que això que diu és veritat, perquè també vosaltres cregueu. Efectivament: tot això succeí perquè s’havia de complir allò que diu l’Escriptura: «No li han de trencar cap os». I un altre lloc de l’Escriptura diu: «Miraran aquell que han traspassat».
(N) Després d’això, Josep d’Arimatea, que era dels seguidors de Jesús, però d’amagat per por dels jueus, demanà a Pilat l’autorització per endur-se’n el cos. Pilat ho permeté. Josep hi anà i tragué el cos de la creu. També hi anà Nicodem, aquell que temps enrere havia visitat Jesús de nit, i portà unes cent lliures d’espècies, barreja de mirra i àloes. Tots dos prengueren el cos de Jesús i l’amortallaren amb un llençol de lli i les espècies aromàtiques, com és costum entre els jueus d’enterrar els difunts. En un hort vora l’indret on havien crucificat Jesús, hi havia un sepulcre nou, on encara no havia estat enterrat ningú. Com que el sepulcre era a prop, van posar-hi Jesús, ja que al capvespre del divendres començava el repòs entre els jueus.
Paraula del Senyor.
(T) Glòria a vós, oh Crist.
Per meditar el passatge evangèlic de la Passió es pot utilitzar el comentari que trobem a l’annex.
PREGÀRIA D’INTERCESSIÓ
(M) La salvació realitzada pel sacrifici de Crist supera els límits de la terra i s’estén a tots els homes i les dones. Especialment avui i en aquest moment difícil per al nostre país i per a tants llocs del món, preguem Déu el nostre Pare.
(L) Per tota l’Església:
Senyor, doneu-li unitat i pau i protegiu-la arreu de la terra.
(T) Us preguem que ens escolteu.
(L) Pel papa, els bisbes, els preveres, els diaques:
Senyor, concediu-los la vida i la salut
i preserveu-los com a guies i pastors del vostre poble.
(T) Us preguem que ens escolteu.
(L) Per tots els batejats
i pels catecúmens que desitgen ser membres de l’Església:
Senyor, segons el do de la vostra gràcia,
feu que tots els membres de la comunitat
us puguin servir fidelment.
(T) Us preguem que ens escolteu.
(L) Per la unitat dels cristians:
Senyor, reuniu-los i conserveu-los tots en l’única Església.
(T) Us preguem que ens escolteu.
(L) Pels germans jueus i pels no cristians:
Senyor, ajudeu els primers a progressar
en la fidelitat a la vostra aliança
i feu que els altres caminin en la vostra presència.
(T) Us preguem que ens escolteu.
(L) Pels qui que no creuen en Déu:
Senyor, feu que, vivint amb bondat i rectitud de cor,
arribin al coneixement del Déu veritable.
(T) Us preguem que ens escolteu.
(L) Pels governants:
Senyor, guieu el seu pensament i el seu cor
perquè busquin el bé comú
en la verdadera llibertat i la verdadera pau.
(T) Us preguem que ens escolteu.
(L) Pels pobres i els atribolats
especialment en aquest moment:
Senyor, allunyeu la pandèmia, sacieu la fam,
doneu la pau, extingiu l’odi i la violència,
concediu salut als malalts, força i suport als treballadors sanitaris,
esperança i consol a les famílies, i salvació eterna als qui han mort.
(T) Us preguem que ens escolteu.
(M) Ara, amb els mateixos sentiments de Jesucrist, portant en el cor els sofriments i les aspiracions de tots els homes i les dones, i units a ell preguem junts:
(T) Pare nostre…
ACLAMEM LA VOSTRA CREU
Es porta el Crucifix. Es pot fer un gest d’adoració en silenci. Després, junts, s’aclama Crist, mort per la nostra salvació.
(M) Mireu l’arbre de la Creu,
on morí Crist, el Salvador del món.
Veniu i adorem-lo.
Solista
Contemplem la vostra creu, Senyor,
arbre de salvació eterna, suport de tot l’univers.
(T) La nostra força és la creu de Crist.
Solista
La creu és la nostra ombra en la calor sufocant,
aliment en la nostra fam, font per a la nostra set.
(T) La nostra força és la creu de Crist.
Solista
La creu és un mantell per a la nostra vergonya,
és força per a la nostra feblesa,
saviesa de Déu per a la nostra ignorància.
(T) La nostra força és la creu de Crist.
SENYATS PER LA CREU
(M) En el ritu d’entrada en el catecumenat d’aquells que volen esdevenir cristians, hi ha el gest de senyar el front i els sentits dels candidats. Nosaltres, que ja som batejats, ara reprenem aquest gest, perquè acollint en el nostre cos el senyal de la creu, obrim i encomanen a Crist tota la nostra vida.
Cada vegada, les paraules de la pregària s’acompanyen fent el senyal de la creu amb el dit polze en les parts del cos indicades.
(M) Rebem la creu al front: que Crist ens protegeixi amb el senyal del seu amor,
per aprendre a conèixer-lo i a seguir-lo.
(T) Glòria a vós, Senyor.
I cada es un fa una creu al front amb el seu polze.
(M) Senyem-nos les orelles amb el senyal de la creu,
per escoltar la veu del Senyor.
(T) Glòria a vós, Senyor.
I tothom se senya les orelles.
(M) Senyem-nos els ulls amb el senyal de la creu,
per veure l’esplendor del rostre de Déu.
(T) Glòria a vós, Senyor.
I tothom se senya els ulls.
(M) Senyem-nos els llavis amb el senyal de la creu,
per respondre a la Paraula de Déu.
(T) Glòria a vós, Senyor.
I tothom se senya els llavis.
(M) Senyem-nos el pit amb el senyal de la creu,
perquè Crist habiti mitjançant la fe en els nostres cors.
(T) Glòria a vós, Senyor.
I tothom se senya el pit.
(M) Senyem-nos les espatlles amb el senyal de la creu,
per portar el jou suau de Crist.
(T) Glòria a vós, Senyor.
I tothom se senya les espatlles.
INVOQUEM LA BENEDICCIÓ DEL PARE
(M) Pare, que davalli damunt nostre
i sobre tota la humanitat la vostra benedicció;
per la mort del vostre Fill doneu-nos el vostre perdó,
consoleu-nos amb la vostra gràcia
i sosteniu-nos en el camí de la vida.
(T) Amén.
Al final del moment de pregària, tots en silenci es fan el senyal de la creu.
ANNEX
Per meditar
Aquest dia sant era anomenat «dia de l’amargor». Les campanes de les esglésies resten mudes i es deixa espai al silenci, a la meditació i a la pregària. Es contempla la passió i la mort de Jesús, que ha donat la seva vida en la creu per nosaltres. El silenci de tots expressa el dolor de l’Església esposa per la pèrdua del seu Espòs. Aquest any no podem anar a l’església per celebrar amb tota la comunitat la passió del Senyor, però ho volem fer a casa nostra.
La sorpresa d’un amor tan gran també tanca els nostres llavis en el silenci, però demana que els cors s’obrin a escoltar la Paraula. Aquesta ens revela un Déu que no demana el sacrifici dels homes i les dones, sinó que ofereix el seu propi Fill en sacrifici. Hem escoltat una part del relat de la passió del Senyor, que aquest dia sempre s’agafa de la narració de l’Evangeli de sant Joan (el text sencer del relat de la passió el podeu trobar en els capítols 18 i 19).
Al peu de la creu, com Maria i el deixeble, i juntament amb ells, ens descobrim destinataris d’aquest amor que flueix abundantment del cor traspassat de Crist i ens inunda de misericòrdia.
Aturem-nos uns moments en silenci i en adoració davant la creu per expressar el nostre amor agraït i la nostra fe viva en Jesús, amor crucificat per nosaltres. El senyal de la creu, imprès en nosaltres pel Baptisme, i amb el qual ara tornarem a senyar el nostre cos, és el signe de la nostra identitat com a fills i filles de Déu, és una presència que abraça i penetra tota la nostra existència i demana que fem morir l’home vell en nosaltres, amb el seu egoisme i els seus pecats, per ressuscitar, en Crist, com a criatures noves. Aquesta és la nostra fe i és l’agraïment de la nostra família, que vol abraçar i acariciar Jesús, el nostre Salvador, i deixar-se envoltar pel seu amor, per testimoniar-lo a tothom amb la bellesa de la nostra vida.
