L’arquebisbe de Barcelona i vicepresident de la Conferència Episcopal Tarraconense, cardenal Joan Josep Omella, l’arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, el bisbe de Tortosa i secretari de la CET, Mons. Sergi Gordo, el bisbe coadjutor d’Urgell, Mons. Josep Lluís Serrano i els bisbes auxiliars de Barcelona, Mons. David Abadías i Mons. Javier Vilanova, han assistit el matí del dissabte 26 d’abril al funeral del papa Francesc a Roma.
Abans de les 10 del matí, les delegacions institucionals dels països assistents han pogut fer un moment de pregària davant del fèretre del papa Francesc. Més tard, s’han desplaçat fins a la plaça de Sant Pere per assistir a les exèquies seguint el ritual establert per la Santa Seu per a la mort d’un pontífex – L’Ordo Exequiarum Romani Pontificis-.
La cerimònia ha estat presidida pel degà del Col·legi Cardenalici, Mons. Giovanni Battista Re, i ha reunit cardenals, patriarques, mandataris d’arreu del món i milers de fidels, que han omplert la plaça ja abans de l’inici del funeral, que ha hagut de ser tancada. Gran quantitat de fidels han seguit la cerimònia des dels carrers adjacents, a través de pantalles que retransmetien el senyal televisiu.
El ritual que s’ha seguit ha inclòs el color litúrgic vermell, propi dels funerals papals. Després de l’exposició del papa Francesc davant l’altar de la confessió de la Basílica de Sant Pere, el fèretre ha estat portat en processó, flanquejat pels cardenals fins a l’altar a la plaça, encapçalada pel Mestre de les Celebracions i un cerimonier portant l’Evangeliari. El Llibre de l’Evangeli ha estat col·locat amb les pàgines obertes a sobre de la tapa del taüt de qui ha estat el 266è Papa de l’Església catòlica.
S’han llegit diversos passatges de la Bíblia, dels Fets dels Apòstols, el Salm 22, la carta de Sant Pau als Filipencs, i de l’Evangeli de Sant Joan, i el cardenal Giovanni Battista Re ha pronunciat l’homilia, recordant que en aquella mateixa plaça s’havia escoltat innombrables vegades la veu del papa Francesc. S’han fet les pregàries en sis idiomes: pel Papa, per l’Església, per les nacions, per les ànimes de tots els Papes i tots els sacerdots, pels fidels difunts i per l’assemblea. Després de la comunió dels fidels s’ha dut a terme el ritual Última Commendatio et Valedictio, que ha estat obert i conclòs pel Degà dels Cardenals, amb les oracions, cants i ritus orientals i occidentals que suposen l’últim comiat litúrgic del pontífex, amb la lletania dels sants i la pregària particular del cardenal Vicari de Roma, la Panikhida –una oració pròpia de les exèquies de ritus bizantí- a càrrec dels Patriarques orientals, els caps de les esglésies d’altres ritus que resten en comunió amb Roma, i el responsori final.
Després d’un moment de pregària en silenci, s’ha dut a terme l’encensament i l’aspersió d’aigua sobre el fèretre i s’ha cantat el Magnificat, mentre el fèretre era traslladat a la Basílica de Sant Pere, per a posteriorment anar en processó pels carrers de Roma cap la Basílica de Santa Maria la Major, a cinc quilòmetres de distància, on el papa Francesc ha demanat ser enterrat. Un cop dipositat dins la tomba, s’ha cantat la Salve Regina, i s’ha tancat definitivament la sepultura.
Després del funeral, l’Església inicia un període de nou dies de dol, conegut com a novendialis. Durant aquests dies, se celebraran Misses en sufragi per l’ànima del papa Francesc, cada una dedicada a un col·lectiu diferent: la Capella Papal, els fidels del Vaticà, la diòcesi de Roma, la Cúria Romana, les Esglésies Orientals, els religiosos i altres institucions eclesials.
