Data: 14 de juliol de 2024

Expliquen que el papa Pau V, mentre escoltava el relat de Pere i Joan vora la porta bonica del temple a Jerusalem i el lector llegia la frase de Pere «no tinc plata ni or, però et dono el que tinc: en el nom de Jesucrist, el Natzarè, cami­na!», es girà vers un dels seus assistents i li digué: «Nosaltres, en canvi, tenim plata i or». L’assistent, que no era altre que sant Robert Bellarmino, li res­pongué: «Per això no podem dir: aixeca’t i camina».

Anar lleugers d’equipatge, sense pa, ni sarró, ni di­ners, ni un altre vestit i només un bastó a la mà i un parell de sandàlies per calçat, sembla als nostres ulls més insensatesa i manca de previsió que virtut. La mateixa Església, molts cops certament per la mateixa dinàmica històrica, ha acumulat un pesant i ampli bagatge que qui sap si no és un llast més que no pas un avantatge, especialment als ulls del nostre món.

Cert que tenim la responsabilitat de preservar tot un patrimoni cultural i monumental llegat de segles i que l’hem de transmetre en les millors condici­ons possibles a les futures generacions. Però pot­ser no és aquesta la simplicitat que avui ens demana Crist, o almenys no n’és pas el cen­tre. Molts cops el nostre equipatge és més ple d’au­tocomplaença i de manca de caritat –podríem dir de manca d’empatia vers els altres, em­prant el llenguatge actual– que de les simples sandà­lies de la comprensió i el bastó de l’amicícia vers els nostres germans i germanes.

Transmetre la fe és una crida que feu Crist als dotze. Avui és també una crida que el Senyor ens fa a tots i cadascun de nosaltres. Per recórrer aquest camí cal, primer de tot, tenir ben present que en un lloc aquest missatge serà ben rebut i en d’altres no serà ni ben rebut ni tan sols escoltat. No per això hem de renunciar mai a la nostra tasca evangelitzadora. Al contrari, cal insistir-hi sempre, amb respecte, amb correcció i honestedat, però sense defallir mai. I, per a aquesta missió, la feixuguesa de la nostra motxilla ens pot ser més un impediment que no pas un avan­tatge. Ens bastaria tan sols el bastó de la coherència, les sandàlies de la sinceritat i el vestit de la joia per acomplir la tasca que el mateix Crist ens ha encoma­nat: de dos en dos, en comunió, compartint missió com compartim la fe en una mateixa Església.

Tenim el millor dels missatges per transmetre al món: el de Jesucrist, el natzarè. Un Déu fet home per ajudar la humanitat a retrobar-se amb Déu.