Data: 9 de febrer de 2025
Estimats germans i germanes:
La veritable prosperitat significa compartir amb els altres el que tenim perquè a ningú li falti el necessari. En el cor d’aquest sentir batega la Jornada Nacional de Mans Unides, que celebrem avui. Compartir és la nostra major riquesa, diu el lema triat per aquesta associació de l’Església Catòlica a Espanya, que neix en 1959 per a l’ajuda, la promoció i el desenvolupament dels països més empobrits.
Mans Unides, en la seva lluita contra la pobresa, la fam i la desigualtat, tracta d’erradicar les causes estructurals que les produeixen. Així, al llarg d’aquest camí, amb obres de misericòrdia, es va forjant el camí que condueix cap a la vida eterna (cf. Mt 25, 31-46): el programa de vida de tot cristià.
«A la tarde te examinaran en el amor», va escriure sant Joan de la Creu en els seus Dichos de luz y amor. I santa Teresa de Jesús va apuntar que no sabem estimar, perquè «amorcitos desastrados, baladíes de por acá, aun no digo de los malos» no són amor. Què volen dir aquests sants i místics? Que el nostre lliurament només serà veritable si encarnem l’Amor primer en la vida de cada dia, per a ser més de Crist i per a dur a terme un programa exemplar, just i humà.
Aquesta Campanya contra la Fam proposa el repte de compartir la prosperitat per a créixer en la fe i erradicar qualsevol tipus de necessitat espiritual i material. Així mateix, ens impulsa a contribuir amb un cor lliurat, perquè cada ofrena nostra redunda en un benefici descomunal en els germans més necessitats. I ens convida, nascuts del banquet del Cos i la Sang del Senyor, a ser altres cristos que remen mar endins per a animar, consolar i capacitar a tants homes i dones vulnerables que anhelen una mica d’amor.
Crist ens treu de les mars de qualsevol pobresa, desventura i aflicció, però… estem disposats a deixar-nos pescar per a, després, ser pescadors d’homes?
Seguim l’exemple de l’apòstol Pere, qui –fins i tot estant contrariat per haver estat tota la nit bregant i no haver recollit absolutament res– respon a Jesús que, ja que tu ho dius, calaré les xarxes (cf. Lc 5, 1-11). A Pere l’enfonsa l’angoixa, però es refia del Senyor i succeeix el miracle: «Ho feren així, i van arreplegar tant i tant de peix que les xarxes se’ls esquinçaven […] I ompliren tant les dues barques que quasi s’enfonsaven», narra l’Evangeli.
Avui, des de la barca de Pere que és la nostra Casa, l’Església, sortim a remar amb Mans Unides cap a tantes ribes que anhelen trobar el somni de Déu: una vida digna que visqui la prosperitat, enfront d’una economia que alimenta la fam i la desigualtat. Mentre hi hagi en el món una sola persona ferida, la nostra Casa continuarà estant buida.
