Data: 13 de febrer de 2022
Benvolguts i benvolgudes, que l’Església universal té, en permanent vigència, la comunicació de béns i d’idees i el suport mutu és una de les marques pròpies de l’activitat missionera de l’Església. A casa nostra també. Sovint se’ns presenta el paper de missioneres i missioners, persones de casa nostra, que fan realitat aquesta comunicació permanent de la nostra arxidiòcesi amb el món. Avui en voldria destacar una que fa referència al nostre estimat i recordat Mn. Josep Cabayol. Es tracta d’una iniciativa que hem rebut des de la seva parròquia de Rwanda, la de Kampanga, i que em va ser presentada pel bisbe de Ruhengeri, Vincent Harolimana. Es tracta d’obrir un Centre Missioner amb el nom de Josep Cabayol. Em deia el bisbe que la comunitat parroquial de Kampanga va tenir aquesta idea després de la mort de Mn. Cabayol, que la va servir durant catorze anys. La comunitat vol, d’aquesta manera, recordar l’obra missionera «d’aquest pastor incansable», com deia el bisbe Harolimana, tot guardant la seva memòria i, sobretot, invitant a seguir el testimoniatge de caritat envers el pròxim de Mn. Cabayol, amb la rehabilitació d’un antic edifici per acollir formació, catequesi i els serveis de solidaritat. L’activitat missionera de la nostra arxidiòcesi quedarà inscrita en aquella parròquia d’aital forma que l’empremta de la nostra solidaritat restarà en el cor de la gent de Kampanga.
Més enllà de la peculiaritat d’aquesta iniciativa local, en la qual estudiarem com podem fer-nos-hi presents, vull aprofitar aquesta ocasió per a compartir, amb tots vosaltres, la importància de la comunicació permanent entre les Esglésies locals, sobretot en benefici de les més necessitades, com és el cas. Les carències són moltes, socials, personals i a vegades de subsistència.
Precisament avui celebrem la Campanya contra la fam que organitza Mans Unides. És, sens dubte, una altra forma de mostrar aquesta comunicació de béns entre persones, de les quals l’Església n’és, per convicció i per decisió, l’exemple més clar i durador. El lema d’aquest any és ben colpidor i ens interpel·la directament a cada persona creient i no creient: «La nostra indiferència els condemna a l’oblit.» Se’ns recorden les desigualtats que malauradament caracteritzen el món i que no permeten que tots els éssers humans, filles i fills de Déu, vegin reconeguda i preservada la seva dignitat. I davant les desigualtats no es pot restar indiferent, cal decidir-se per una transformació global que comença per la nostra consciència i la nostra decisió personal, com tants cops ens recorda el papa Francesc.
La campanya anual de Mans Unides ens ha de conscienciar de les necessitats, ens ha de fer sorgir sentiments de solidaritat i, sobretot, ens ha de sumar a les veus que denuncien, no tan sols les situacions concretes de fam que hi ha en el món, sinó per damunt de tot, les causes d’aquesta situació, i aportar el nostre gra de sorra a les solucions. Restar-hi indiferents, encara que costi d’acceptar, és condemnar éssers humans que són iguals en dignitat a nosaltres.
Ben vostre,
