Data: 17 d’octubre de 2021
Benvolguts i benvolgudes, avui s’inicia la fase diocesana del Sínode 2021-2023. En vam parlar a la Carta de fa dues setmanes. Serà una magnífica ocasió de diàleg pregon, d’escolta humil, de discerniment sincer dels signes dels temps, on el subjecte real sigui, perquè ho és, tot el poble sant de Déu. Pastors i fidels units en l’amor per l’Església de Jesucrist, ens sentim cridats a treballar junts, a mirar-nos als ulls sabent que formem part de l’únic i sant cos de Crist, a lluitar plegats a fi de retrobar camins de reforma i conversió que puguin ajudar l’Església a mostrar al món, i amb més autenticitat, el rostre de Déu amor, i deixant, ensems, entrar tot allò de nou que el mateix Esperit ens susciti.
A redós d’aquesta proposta de sinodalitat que ens ve de part del papa Francesc, he escrit una exhortació pastoral que avui faig pública, i que porta per títol La comunió i la sinodalitat en la vida diocesana. La podeu demanar en paper a la vostra parròquia o comunitat, o bé baixar-vos-la del web de l’Arquebisbat. En aquest escrit procuro presentar a tots els diocesans de l’Església que peregrina a Tarragona unes reflexions alhora teològiques, espirituals i pastorals, que ens poden ajudar en aquest camí. Es tracta d’estimar més la nostra Església entesa com a Misteri de comunió, en el marc de la dignitat comuna de tots els batejats i batejades, i tot això pel fet de formar part del poble sant de Déu. Tan sols així podrem avançar en la sinodalitat en la vida de les nostres parròquies i comunitats.
Una Església sinodal i unes actituds sinodals, és a dir, una Església en la qual ens sabem valorar i escoltar els uns als altres, tan sols poden brollar d’una Església poble de Déu, que explicita la comunió en la vida de cada dia. És per aquest motiu que, en aquesta exhortació pastoral, en primer lloc, procuro d’aprofundir en el sentit de la comunió eclesial, fonamentada en Déu Trinitat, que és comunió de Persones. D’aquí que la comunió entre els membres de l’Església s’ha d’estructurar a imatge i semblança de la comunió trinitària, tot salvant la desproporció entre l’Església i el Misteri de Déu. Posteriorment, a la segona part, m’endinso en alguns aspectes al voltant de la sinodalitat, que ens poden ajudar a practicar-la en els nostres Consells parroquials, arxiprestals i diocesans. A la fi, la tercera part ens ha d’ajudar a aterrar en la concreció del treball proposat pel papa Francesc, afegint-hi la llum que prové del nostre propi i fecund treball diocesà, bàsicament amb les prioritats pastorals assenyalades recentment pel Consell Pastoral Diocesà, a partir de les actituds descrites a l’exhortació pastoral L’Esperit fa jove l’Església i del document Impuls eclesial, transformació social, de la Comissió diocesana per a fer front als efectes de la pandèmia.
Si ens sabem escoltar els uns als altres, a redós d’una Església entesa com a comunió, segur que avançarem en el nostre camí missioner d’anunci de l’Evangeli de Jesucrist en els nostres ambients.
Ben vostre,
