Data: 3 d’octubre de 2021
El papa Francesc ha convocat tota l’Església a iniciar un procés sinodal. El curs pastoral que ara comencem estarà marcat per aquesta vivència eclesial. La sinodalitat és una característica essencial del camí de l’Església al llarg del temps. Tota la seua història és una peregrinació que té com a meta el Regne de Déu i l’hem de recórrer junts: tot el poble de Déu s’encamina cap a la Pàtria definitiva. En eixa totalitat no hem d’incloure’ns únicament els que vivim ara, perquè l’Església no comença ni acaba en nosaltres. No hem inventat la fe, sinó que l’hem rebuda perquè els cristians de les generacions anteriors l’han mantinguda viva, entre els quals cal destacar els sants, que són els testimoniatges més clars del que és l’evangeli viscut i el tresor més gran que l’Església ha aportat al món. De la mateixa manera que la fe cristiana no comença amb nosaltres, tampoc acaba amb nosaltres: vindran noves generacions de cristians i de sants que continuaran donant testimoniatge de Crist i sembrant la llavor de la vida de la gràcia en la història de la humanitat. La nostra responsabilitat és mantindre viva la fe i transmetre-la amb la paraula i el testimoniatge.
Cada època de la història té les seues característiques pròpies: la cultura i els valors des dels quals les persones configuren la seua vida canvien constantment. La nostra època es caracteritza per ser un moment de transformacions ràpides i profundes. Això suposa nous desafiaments per a la fe i l’evangelització. De vegades tenim la sensació que està naixent un món nou que ha de ser evangelitzat i que aquesta tasca supera les nostres forces. Necessitem reflexionar junts sobre la situació que estem vivint i buscar camins per a anunciar l’Evangeli d’una manera que ressone en el cor dels homes i dones del nostre temps. Avui, més que mai, sabem que no podem evangelitzar des d’actituds individualistes; que no podem estar passivament a l’espera que uns altres realitzen aquesta missió; que sense la comunió joiosament viscuda i un compromís de tots l’evangelització no és possible.
La imatge d’una Església identificada amb el ministeri, i concebuda com una institució que està davant nostre per a dir-nos a cada moment el que hem de fer, no es correspon amb la seua identitat més profunda. Això porta a considerar-la com una institució que pot ser útil, però que, en el fons, és aliena a mi perquè no la considero meua i, per tant, no em sento responsable d’ella. Tots els batejats tenim una dignitat de fills de Déu i estem cridats a participar activament en l’edificació del Cos de Crist. Per a això necessitem trobar-nos, dialogar, parlar, escoltar-nos i, d’aquesta manera, créixer en la comunió. Això és la sinodalitat portada a la vida de l’Església.
En la nostra diòcesi ja es va viure l’experiència d’un sínode diocesà i encara avui tenim algunes estructures que van néixer d’ell: consells de pastoral diocesà i parroquials; consells d’economia; laics i laiques sense el compromís de les quals la pastoral seria més pobra. Necessitem revitalitzar aquests organismes, creure en ells i créixer en el sentit de responsabilitat eclesial. Per això us vull convidar a participar en aquest procés sinodal, que començarà en la nostra diòcesi el 16 d’octubre amb una trobada diocesana d’agents de pastoral i una celebració de l’Eucaristia en la Catedral.
