Data: 24 de novembre de 2024

Estimats germans,

La parròquia –com tota l’Església– ha de mantenir una actitud de servei envers totes les persones. Tant en les reflexions sobre el Sínode com en les aportacions al treball pastoral, els diversos grups han subratllat la importància de l’acollida, l’escolta i l’acompanyament. Les nostres parròquies han de ser comunitats acollidores, on les persones que per qualsevol raó s’acosten a nosaltres (demanar un sagrament o una paraula de consell, assistir a un funeral, expressar una necessitat material, curiositat, turisme…) es trobin a casa seva. Ningú no és un estrany a l’Església. A les nostres parròquies –com a la mateixa Església- tothom hi té cabuda; ningú no pot quedar-ne exclòs. Les parròquies han de ser comunitats acollidores, hospitalàries, properes a la gent, que facin palès que són de tots i per a tots.

En els nostres dies, resulta particularment important escoltar les persones. El mode de vida de les nostres societats afavoreix l’aïllament i la solitud; moltes persones necessiten ser escoltades. Hem de pensar com podríem fer que les nostres parròquies fossin llocs d’escolta activa. Potser convindrà que algunes persones de la comunitat, amb bona capacitat d’empatia i de connectar amb els altres, es dediquin especialment a aquest ministeri.

També és important acompanyar, que no és dirigir, sinó agafar de la mà l’altre per fer junts un camí. Es tracta de fer costat per a introduir el misteri de Crist, per iniciar en el tracte personal amb Ell, en la vida de pregària i en l’exercici de la caritat. Acompanyar també per introduir l’estil de vida de la comunitat.

Les nostres comunitats han de ser obertes i acollidores. No volem formar guetos i aïllar-nos de la resta de la societat, sinó obrir les portes de les nostres parròquies i de les nostres institucions, per donar la benvinguda a qui s’hi acosti. Ens agradaria que les nostres parròquies fossin espais de diàleg, de trobada i de convivència oberts a tothom.

Un servei indispensable que han de prestar les nostres comunitats és l’atenció als més pobres i vulnerables, que són els destinataris privilegiats de l’Evangeli. L’acció social i caritativa no és un afegit sinó que pertany a la mateixa naturalesa de la fe cristiana. Això ens exigeix revisar el mode de funcionament de les nostres Càritas, per tal que siguin realment expressió de l’amor preferencial per als pobres per part de tota la comunitat parroquial. Dedicarem a aquest punt tan important el tercer curs del pla d’evangelització. Cal, també, estar molt atents, per a descobrir les noves formes de pobresa que es donen en la nostra societat (els migrants, la soledat de la gent gran, la manca de sentit de la vida, etc.). En aquest sentit, cada parròquia hauria de ser un veritable oasi de misericòrdia i centre de solidaritat.